Aquest és un nou portal que recull la iniciativa de Educar.ex:Música , una iniciativa de la junta d’Extremadura (DOE), amb una important font de recursos de música : Audicions, Apunts, publicacions, legislació… , la seu d’aquest portal és a Mèrida, 
924006700 .
Des que la meva amiga Marian , ara fa un any em va introduir en la música Veneçolana , vaig quedar seduït per el fenòmen de l’orquestra Simon Bolivar , editat en aquest Blog ara fa un any aproximadament, sols era qüestió de temps que el seu reconeixement arribés a la gran pantalla . Doncs bé , aquí arriba el documental “Tocar y luchar, fenomeno de las orquestas Venezolanas“, documental on altres músics de reconeguda tajectoria com el propi Placido Domingo, van quedar atrapats pel art i entussiasme vocacional , treballat per l’enorme disciplina educacional , crec i sense dubte d’equivocar-me , que aquests nois i noies passen amb molt alta qualificació informes “Prisa” o “Bofill”de torn, que ja podrien reconèixer la creativitat com un element més de mesura, com demana el propi Stephen Downes (creador de Linux) el passat congrés nacional d’internet a l’aula . Admireu-los i treiem-ne profit tots plegats d’on volem arribar i quin cami hem de seguir per assolir-ho.
Entrevista de la cadena SER a “Jose Antonio Abreu“, fundador del Sistema d’orquestres infantils i juvenils de Venezuela , que explica l’experiència de 30 anys per a Salvar de la pobresa amb la cultura als nens Veneçolans.
S’acaba d’editar el DVD “la promesa de la música” Documental del director Enrique Sánchez Lansch sobre les orquestres juvenils i infantils de Venezuela (26-10-08), aquest és el seu trailer.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8pj7leCIBAg" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
El passat dia 29 de Setembre, iniciarem les activitats del Martí Franquès , amb l’assistència al “assaig general” de la primera òpera que inicia temporada 2008-2009 al Liceu, aquesta òpera és “Tiefland” , que representa la versió en alemany de Terra Baixa , d’Àngel Guimerà. L’alumnat que gaudí d’aquesta representació també és novell, ja què van venir la primera promoció del Batxillerat artístic dramàtic – musical , es feu extensiu també als alumnes de quart d’ESO del centre que no varen tenir la mateixa sensibilitat o recepció a l’oferta musical. L’obra està distribuïda en dos actes amb un desequilibri d’extensió i interès entre els dos actes . El llibret és de Rudolph Lothar i basat en el text teatral d’Àngel Guimerà(1897), el qual assistí a l’estrena al Liceu l’any 1910, tot i que l’estrena fou a Praha l’any 1903 . El text es bastant fidel a l’obra teatral , encara que introdueix canvis de personatges ( Manelic passa a dir-se Pedro), en quan a la música , l’autor és Eugen d’Albert. La síntesi argumental és la Revolta de qui trenca amb les cadenes de l’opressió (representat per Sebastiano) i guanyar-se la llibertat (Pedro/Manelic) amb el seu propi dret i coratge. L’escenografia rep un caire modern sota la direcció de Matthias Hartmann, el qual recull l’ambientació d’espais recollits per tal de potenciar el drama. Per a tal de ampliar informació , aquest són els links del propi teatre del Liceu. Fitxa tècnica : Dies i horaris . Argument: Breu sinopsi de l’argument. Biografies d’equip tècnic : Apartat Curricular. Dramaturgia de Matthias Hartmann : Justificació escenogràfica de l’obra.
Dossier: A) Fes un resum de cadascun dels dos actes. B) Com justifica Matthias Hartmann la seva versió escenogràfica ( La veus adequada?). C) Quins són els personatges principals i tipus de veus de cadascun/na dels personatges? . D) Origen de l’equip de la producció , així com esmenta algun dels membres de l’equip operístic que t’hagi impressionat pel seu currículum.
La música és l’art que per la seva composició , estructura i comunicació és present en la nostra realitat , societat i entorn . De segur que el que menyspreua aquest art per sota d’altres coneixements , disciplines o arts, ni tant sols comprén la seva essencia. Una versió actualitzada de l’aprenentatge d’habilitats instrumentals són la inserció de les classes vídeo-tutoritzades d’instruments, és cert que no cerca un perfeccionament, ni tant sols pot garantir de la correcció postural o estil·lística del fet musical, però si apropa a tothom habilitats que són capaces per sí de motivar a posteriori aquest perfeccionament i individualitzar així una evolució tècnica . “Musicien around the world, we have a power ! “Aquesta tècnica obrirà l’aprenentatge d’acords i punteig amb notes en l’optativa de quart d’ESO, sols cal seguir les indicacions preliminars , i tot i que està en anglès , el llenguatge musical es fa més universal . Ànim. Aprofundirem alguna classe més amb aquest link : Learn To Play Proud Mary by Creedence Clearwater Revival
Quan cerquem informació d’instruments desapareguts , de segur que no podem ser del tot rigorosos amb el seu so ni tant sols aproximats en disseny quan no tenim fonts documentades , sols la aproximació als gravats o la creativitat de l’evolució d’aquests instruments , com és el cas de la projecció que us proposo, donen alguna idea del instrument però no poden recrear el seu entorn ( sempre hi ha solució: visiteu aquesta guia virtual de Pompeia , i si voleu aprofundir amb vistes superficials ). L’hýdraulis anomenat també hydraulus , hydraulos o hidraula, és un instrument de vent que funciona per aigua, fou el primer de teclat i és el predecessor de l’orgue neumàtic. Aquest instrument fou inventat a Grècia (III a.C.) segons la tradició per Ctesibios , un inventor que va inventar instruments que funcionaven amb aigua i aire, els Romans van conèixer aquest instrument i l’empraren per acompanyar actes públics com teatres, circs i d’altres espectacles. Sembla que el segle IV d.C. s’inventa “la manxa” i van conviure ambdos sistemes fins el segle XIII que és quan s’abandona l’hidraulus.El 1999 es reconstrueix un orgue hydraulus , sobre documents de finals del segle XIX. Us recomano observar una curiosa evolució d’aquests orgues que ornamentaren fonts de palaus , jardins i coves fins el s.XVII , per l’alt cost de manteniment d’aquests instruments.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WwUibDEH0nY" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
En una de les nombroses activitats que realitzem en el departament del Martí Franquès fa tres anys, varem assistir en directe a la representació del musical -“Hoy no me puedo levantar” – de Mecano al teatre Moviestar de Madrid. Varem organitzar varies activitats complementaries aquest esdeveniment , i una d’aquestes fou la representació d’una projecció dels cinemes “IMAX” de la capital d’Espanya, en aquest varem veure un documental de la National Geographic – “la increible màquina humana“- vaig quedar molt impressionat del tractament i realització d’aquest en IMAX, fa poc l’he trobat per internet on es pot veure integrament. El fragment que més m’interessà fou obviament el que tractava l’oïda i el sentit de l’equilibri amb les imatges de les cordes vocals del cantant “Steve Tyler” (cantant d’Aerosmith) en un concert i les lesions o patologies que presenta el mal ús de les cordes vocals . Per a complimentar la informació de que son les cordes vocals i en concret l’aparell fonedor cal clicar aquest link per tal de conèixer més vers aquest aparell tant important per a la comunicació , l’aparell fonedor està relacionat directament amb l’aparell respiratori i l’aparell ressonador i identifica les característiques tímbriques de la veu que podeu desenvolupar clicant aquest mapa conceptual vers la veu humana.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oxege2pTX74" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
El proper curs 2008/09 , la LOE aporta la novetat de l’assignatura – Anàlisi musical – dins el Batxillerat d’Arts escèniques, música i dansa , com a resposta a les consideració de la – Dimensió pràctica de l’anàlisi musical – i en espera de la resposta editorial d’aquesta matèria de modalitat , vaig cercar d’altres iniciatives flash que tractessin aquesta pràctica auditiva (utilització de partitures i altres formats gràfics i de recursos informàtics i audiovisuals com a eines de suport per a l’anàlisi) . Vaig trobar el projecte educacional Keeping Score promogut per Michael Tilson Thomas, director de l’orquestra simfònica de San Francisco i amb el suport de la cadena de televisió pública americana PBS . 
En aquest projecte vídeo – tutoritzat , el director analitza els temes principals així com indica punts de tensió harmònica i els canvis tonals d’obres i autors cabdals per la història de la música en general i la americana en particular, comença analitzant la tercera simfonia – la heroica – de Beethoven , després treballa A. Copland i el so americà ,el primer moviment de la Simfonia num. 4 de Txaikovski i acaba amb l’anàlisi de la consagració de la primavera de Stravinsky. Es necessita el plug-in del Flash per a tal de visionar-ho
Un dels últims treballs de recerca que tutoritzo pel curs 2008/09 , és el que em va proposar “Rafa”, alumne de segon de Batxillerat que dedica molt de temps i esforç a la seva gran afició – El flamenc – i concretament el toc de palos amb guitarra flamenca . La cultura flamenca em va interessar arrel d’una estada estival a “Granada” com a violinista de l’orquestra d’aquesta ciutat, i malgrat no formava part de la meva tradició, vaig tenir atracció pels festivals de Córdova , Cants de les mines de Múrcia … Crec que l’oportunitat d’aprofundir en aquest estil em va posar les piles , per la qual cosa m’alegra l’ocasió per a difondre aquesta tradició popular . Cercant per la xarxa , vaig trobar un vídeo de RTVE , del programa : ” la aventura del saber” un documental dedicat al flamenc , amb títol -“Qué sabemos del flamenco?”- Tracta de qüestions com el seu l’origen àrab – gitano i les influències musicals que aglutina, sobre que és el Flamenc o el cante jondo , ens reflexiona sobre quines són les motivacions de creació de flamenc, els seus elements constitutius basats en el ritme ( zapateado, nudillos…), quines son les referències de la guitarra flamenca. 
Un punt important del vídeo és la classificació dels diferents palos , identificant-los en Bàsics (Tonas i seguiriyas, soleares i tangos), Cants afandangaos ( Verdales, cante de juan Brera, Malagueña ,taranto, …), estils procedents del folklore autòcton – no tant aflamencats- ( Villancets, nanas, cants de trilla, sevillanes…), cants d’importació d’anada i tornada ( Guajira, rumba, vidalita, colombiana, milonga, farruca…), estils atípics (Petenera i Zambra granadina).Acaba el vídeo amb la importància de la lletra en els diferents tipus de flamenc així com destacar la finalitat del flamenc com a “forma de relació social” entre els membres amb les lletres i didàctica d’aprenentatge . El Flamenc no és un estil, sinó una forma d’interpretar , pel que sorgeixin diferents estils musicals. Aquest és l’enllaç per a descarregar el vídeo en format flv.
El banc suïs “USB” ha finançat el projecte de Teresa Nakra (directora del equip que ha creat aquest joc) que ha estat de gira fins arribar a Europa aquesta tardor , primer començà amb exhibicions al Philadelphia Orchestra Kimmel Center (15 d’Abril) , Seattle Symphony (28 d’Abril) ,e Cleveland Orchestra (el 2 i 26 de Maig) i al Rivinia Festival ( Highland Park d’Illinois , el 23 de Juny i 18 d’Agost). El projecte té el nom de Virtual Maestro i ès l’evolució de un precedent amb nom de You’re the Conductor , el Virtual Maestro consisteix en un joc d’interacció musical, similar al Guitar Hero, tot i que és més que un programa, s’executa amb el “Wii comandament“, és composa d’un podi , un micròfon i un pantalla gegant de plasma . 
El jugador es converteix en director d’orquestra dirigint la Orquestra filarmònica de Philadelphia , canviant les dinàmiques, tempo i expressions. Les obres que representa són: el Barber de Sevilla de Rossini , la Simfonia Fantàstica de Berlioz i la cinquena simfonia de Txaikovsky , aquest projecte es gestà al College of New Jersey. Els nostàlgics dels anys 70 , recordem experiències similars com la que va realitzar TVE – “El mundo de la música” – amb Enrique Garcia Asensio , en el qual , la mainada que assistia , tenia l’oportunitat de dirigir en directe l’orquestra de RTVE , exposant a l’orquestra als canvis oportuns de tempo o intensitat. Per a tal d’animar-vos a investigar sobre aquest joc que es comercialitzarà aviat , us proposo aquest vídeo.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rX-bQR4bkqY" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
El passat dia 28 de Juny es va clausurar el primer Congrés d’Internet a l’aula que durant tres dies , va concentrar més de 10.000 docents de l’estat en quatre seus : Barcelona, Granada, Madrid i Santander. La confecció de ponències segons temàtiques d’interès, va fer que fos molt àgil a la vegada que interessant , el problema està en reconèixer algunes tècniques informàtiques molt complexes explicades en 20′ sense una pràctica prèvia . 
El inici del Congrés el dia 26 era prometedor , presentat pel conseller d’ensenyament E. Maragall amb conceptes com : …”Cal passar de que l’ús de les noves tecnologies sigui considerat una bona practica a la normalització en el seu ús”….i conferència del creador d’Apple – Stepane Wozniach – amb frases com ..” aprendre com a llegir internet per part de l’alumnat… Comprensió interna i escepticisme davant la informació , cal dubtar….” (tecnologia amb pinzellades filosòfiques). En presentaren la Plataforma Agrega que consisteix en un depositari central en contacte amb d’altres perifèrics o autonòmics de continguts educatius per a centres no universitaris. La tarda i els dies posteriors foren intensos per la gran quantitat de mini ponències interessants i d’altres molt interessants com :
Moodle i la ràdio, llibre electrònic, ràdio lectiva , cenàtic , Clic i Jclic , Kalipedia , jocs tradicionals , microtallers , com es crea un diccionari , Com crear webquests , Voltem pel mon , Centre d’estudis Politècnics, google-earth , Cmapstools , integramàtic , Caceres del tresor, Seed City, Music in English , Digital-text … Sense cap dubte, el top ten el van marcar la primera taula rodona del dijous 26-06 amb ponents com “Jordi Adell”, Ramon Barlán … els quals provocaren el discurs amb frases. 
“…El professor que té un blog no domina les TIC” , “Falla la visió del currículum ja que apareixen nous alfabetismes“,”tipologies d’adaptadors“,”Quina ha d’esser la formació del professorat, la formació ha d’estar centrada en la innovació tecnològica o la didàctica? “, ” concepte de l’edupunk“, “Tenim una escola del SXIX, amb pares i professors del XX i alumnes del XXI”. –Menys tecnologia i més pedagogia- Cal Reservar energies per a capitalitzar la innovació metodològica – Més exigència , implicació i compromís propi i dels companys – aquestes foren les conclusions més destacables. No voldria passar per alt la conferència del professor –Alejandro Piscitelli -del Portal Argentí que va proposar com s’educa avui a Argentina ,
crec que va tenir una ment clara i ràpida per analitzar , diagnosticar i respondre a totes les qüestions proposades en la seva ponència , així com un bagatge bibliogràfic molt important , destacant cites des Aristòtil ( ” educar és treure la pols a llibres vells per omplir cervells buits“) fins als més actuals com David Buckingham (“Más alla de la tecnologia”), va qüestionar: Què necessiten saber els alumnes del futur? Com preparar-se els alumnes i professors de la intoxicació mediàtica? Com poden els medis digitals enfortir l’aprenentatge? . = Mon incert. 
El final del congrés varen ser focs d’artifici amb Stephen Downes i la conferència – Més enllà de la classe – és el pare de “Linux”, em quedo amb frases com_ “…el que passa a l’aula es virtual i el que passa a la comunitat és real“..”música i teatre és un codi que et permet estar més viu i expressa més sentiments“…El coneixement d’informació és com un riu , no com un magatzem”..”el contingut dels usuaris d’internet e personal , té opinió i s’expandeix”…”aprendre es involucrar-se”… Com s’observa , aquesta ponència és més propera a l’art que a la mecànica o tecnologia. Per concloure aquests tres dies , vull expresar la frase solicitada pel conductor del últim debat i presentador de Dawnes : “El coneixement és l’únic bé que creix compartint-lo” . Gràcies per aquest congrés d’internet a l’aula , no sé si he aprés molt , però si sé que he crescut. Link de ponencies “online” .
