Aquesta setmana del 21 de Març , s’han celebrat en la majoria de municipis el dia de portes obertes pel proper curs escolar. Aquest és el gran dilema per la majoria de pares i mares que saben del valor afegit que suposa l’elecció i pre-inscripció de centre per la formació dels seus fills. Tots els centres fan de més i de menys per a vendre als seus “clients” les joies , les eternes promeses en projectes de innovació lingüística, activitats extraescolars més o menys representatives ,” instal·lacions “espectaculars informatitzades o fins i tot els resultats estadístics de les últimes qualificacions de la “selectivitat” . Totes aquestes incidències  són sense dubte elements determinats per a decidir l’oferta millor tenint en compte que tota la normativa i realitat educativa perduri  igual com fins ara, però després dels informes desfavorables europeus sobre la salut educativa del nostre país , no sembla que sigui aquest el futur més proper. Amb la idea (equivocada o no ) de millora del rendiment escolar i donar solució al fracàs escolar, la última novetat són els centres integrats educatius de 3 a 16 anys valorats també com un valor econòmic en sí mateix ( autogestió de centre) a la vegada que agafa exemple en altres models ja editats de naturalesa privada com: Asthma, Eidos, Yolo Education Center  o models més propers , sobretot al país Valencià com : Dipcas (Castelló). S’empara aquesta novetat en minvar el impacte que provoca el impàs de la mainada de primària a secundària donant satisfacció al pensament de que molts fracassos venen per la inadaptació a la nova realitat ,  quan anteriorment era aquest fet l’element de millora per l’adaptació a noves realitats i així no estar compartint pupitre 13 anys amb el mateix company/a , també es cerca l’atenció més individualitzada des molt de temps de la evolució del nen fins les portes del mon laboral o en el millor dels casos d’estudis universitaris , que fa tant de temps fa servir l’ensenyament privat , els dubtes que es plantegen en aquesta suposició és la següent : “ En el cas d’elements de fracàs o distorsió dels grups , s’actuarà de la mateixa forma i manera com es fa en la majoria de les privades , que és derivant-ho a la pública?”. La última reflexió , passa per la ment pròpia de la meva imaginació perversa, ja què es podria donar el cas de crear grans diferències socials  classistes, aglutinant sectors socials i econòmiques en una xarxa pública elitista , la gran meca de molts administradors -directors de centres educatius . Com ens diu la cançó de Lluís Llach, “que tinguem Sort”.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Fk4ZHJJXLoQ" width="250" height="206" wmode="transparent" /]