Monthly Archives: maig 2008

Obre els ulls, escolta el jovent. Crèdit de síntesi pòstum de música

 Degut a la nova ordenació “LOE” , l’àrea de música desapareix en el segon cicle del currículum de secundària , ja què ha de competir amb  assignatures com : Informàtica, Física i química, biologia… . Atenent al ultilitarisme d’elecció d’optativitat , condicionaments i coaccions d’alguna àrea i al fet de que el nostre centre no oferta música a 3er d’ESO, pràcticament es pot assegurar que aquest és un Crèdit de Síntesi Pòstum. Vaig pensar que aquest curs (2007/08) podíem atendre a les noves tecnologies dins l’aula de música , realitzant tallers de “creació de música per a mòbils” amb programes com Sound Foundry , una audició en directe de nous timbres amb “Theremin la veu electromagnètica” i per acabar , el crèdit de síntesi tractaria elements de la web 2.0 , amb “una vídeopresentació” .  Tractaríem transversalment programes informàtics online (movie maker, Studio 8, slideshare, boomslide, google vídeo…) , també es veuria representada l’àrea de visual i plàstica , amb fotografies elaborades pels propis alumnes ( referència dels seus gustos, aficions, ambients , hobbies, …) o dibuixos tractats amb flash player o paint, així com l’àrea de Socials ( participant de l’entorn de Tarragona i rodalies). La música en la seva majoria és de gustos comuns dels grups , tot i que hi ha algun cas creat per ells mateixos i per al treball .  Els paràmetres a treballar eren els de la creativitat , originalitat i significació semàntica dels temes musicals escollits, tot el treball ( que per a qui no està acostumat a treballar online , és bastant complexa) Clara i Anna queda apaivagat per la recompensa del reconeixement dels comentaris editats en els seus portals usuals d’edició dels vídeos ( youtube, google, slide…), motivant un esforç complementari amb la reflexió final del projecte , justificació del treball ; reflexions tècniques d’aquests i explicació de les dificultats que han tingut i editat al “Diari de música” ( espai de la prestatgeria digital). El resultat final el teniu presentat en la “Wiki” del Departament de Música , tot i que els propis alumnes , motivats pel seu esforç, han creat paral·lelament Wikis Filials ( “la taula del delegat“), creant espais d’organització de classe – grup. Us deixo una mostra de diferents tècniques creades , us recomano visiteu l’enllaç de la wiki per a gaudir de la creativitat , alegria i originalitat de l’adolescència en l’estat més pur, és realment addictiuFelicitar als meus alumnes de Quart “A”, “B”, “C”, “D” i “E”, queda el vostre record i la  bona feina a l’únic espai sense fronteres.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/ZnB6vkyUi7o" width="250" height="206" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/TwUgena3RTw" width="250" height="206" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/B3BADOv9ZAc" width="250" height="206" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/74eqD5RnY6k" width="250" height="206" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://static.slideshare.net/swf/ssplayer2.swf?doc=treviv-1210794955254115-9" width="250" height="206"/][kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Aq587D8wzqw" width="250" height="206" wmode="transparent" /]

“Todos me miran” , un himne a la llibertat

 La setmana passada , uns quants alumnes d’ESO em varen demanar treballar a l’aula una cançó de Gloria Trevi , cantant mexicana , compositora , actriu i dibuixant , coneguda pel seu estil “pop” de les dècades dels 80′ i 90′ ( és nascuda l’any 1968 – wiki -). La cançó en qüestió és “Todos me miran”  del seu àlbum “La Trayectoria” – 2006.  Vaig escoltar la cançó, tant en mp3 com el vídeo promocional, i la realitat musical de la cançó no era excepcional , amb forma estrofica modificada en una forma de tornada a sensació d’estructura binària, així com una instrumentació típica del pop rock dels 90, bastant sintetitzada , però no era el mateix els lyrics de la cançó. Disc Em va sorprendre la manera de tractar el rebuig en la família i l’entorn de la homosexulitat . Vaig començar a cercar informació de l’element motívic de la lletra, i sorpresa, trobo les següents declaracions de la cantant  : …”M’identifico amb la cançó perquè al escriure-la  vaig pensa en la societat que em senyalava “, “ la cançó neix amb un amic que és gai i que em va explicar el rebuig  que va viure en la seva família . Jo sabia que el que era aquell sentiment de rebuig per a qui tu estimes i vaig pensar que aquesta història s’havia d’explicar”  . Va ser en aquest punt de la conversa on les qüestions a incorporar aquesta cançó com un símbol alternatiu es van esvair de totes : …“jo no voldria que cap dels meus fills fos gay ja què sé que es tindrien d’enfrontar a perjudicis socials i perquè m’agradaria esser avia i perquè jo crec que el més feliç és el que Deu va fer, així com perfecte , l’home i la dona com a parella”, i continúa amb … Aquesta no és la realitat, hi han homes que maltracten a les dones o dones que els hi posen les banyes a l’home”, llavors prefereixo un fill feliç a un fill que faci mal. Si tu em dius : “ el teu fill serà un mascle, però farà mal a la seva família, o que serà gay i tindrà una parella i serà feliç , prefereixo això“. Tot confús , només em queda centrar-me en fer feliços als meus alumnes i accedir a les seves peticions de treball de la cançó , ja què tot el demés són faules.

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/RRwcxi2HARs" width="300" height="247" wmode="transparent" /] Si vols fer el Karaoke tant sols amb la lletra ,aquí tens l’enllaç

www.quedeletras.com

Premi Princep d’Astúries 2008

G.Dudamel L’edició 2008 del Premi Príncep d’Asturies ha anat a parar a les mans de les orquestres infantils i juvenilsSimon Bolivar” de Veneçuela , ja en parlava en aquest bloc el mes de Febrer , la gran tasca educativa i formadora d’aquest projecte iniciat per “Jose Antonio Abreu” i que actualment continua sota la direcció de Gustavo Dudamel . En aquests moments de decisió clau pel futur educatiu a l’estat espanyol i català , es veuen els Sistemes educatius d’altres països que es basen en la música com un valor primordial de l’educació amb molta enveja . Veneçuela , sorgeix en tots els camps del coneixement amb força , energia i gran preparació dels seus professionals, sense perdre de vista encara el gran desequilibri existent entre les classes socials més desafavorides i la gran inseguretat ciutadana , malgrat aquest gran ítem, han entès que la disciplina , ordenació racional del càlcul , teoremes del esforç , dialèctica del llenguatge , rigor científic i curiositat pel desconegut …  són qualitats que es potencien de manera exotèrmica per mitjà de catalitzadors com la música, l’esport , el teatre, i no amb la massificació de  matemàtiques , de  ciències aplicades ( on es practiquen  “quimicefes”) o la sobrealimentació de la sintaxis (no atenent al raonament , sols la forma). La síntesis és que els bons resultats són d’importació , tot i que es valoren els esforços. Potser necessitem més gent que deixi parlar , així com educar més l’oïda per entendre allò que necessitem i no fer callar tant com estem acostumats . “Porqué no te callas?”. Aquest és l’acta del jurat en l’edició 2008 i que coincidia amb la presentació a premi de la tasca del “Palau de la Música Catalana” en l’any del seu centenari . Un petit record al ridícul musical espanyol en l’edició del festival d’Eurovisió 2008 a Belgrad , tot i que sabem el muntatge comercial desplegat per guanyar alguns diners , menyspreuar al proïsme i a professions artístiques és una característica nacional de gran afició – Passa amb SMS .  Gif

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/js0Qzxdrne8" width="300" height="247" wmode="transparent" /]

Philharmonie de Berlín , un colós en flames.

Incendi Pilharmonie BerlinEl passat dimecres 21 de Maig , es va produir un incendi a l’edifici de la Filharmònica de Berlín, presa de les flames en ple concert on 170 bombers van tenir que controlar un incendi que sembla va començar a la teulada de l’edifici. Ubicat en ple cor de Berlín reunificat , junt a la Postdamer Platz i el Tiergarten , ja en la seva construcció l’any 1963 per l’arquitecte Hans Schaurone , va rebre crítiques per les excèntriques formes i teulades alades (  creant una excel·lent acústica ). Dirigida actualment pel britànic Simon Rattle, han passat els millors directors del món,  començant amb Herbert von Karajan, passant pel Daniel Barenboim , Zubin Metha o Kurt Masur. Fou  al final dels assajos de la programació de cap de setmana amb el ex-director Claudio Abbado quan es va produir el incendi originat per una soldadura de la teulada o a l’interior als blacons d’honor ( similar al incendi del Liceu de Barcelona)  .  Van desalotjar 400 cantants del cor juvenil quan acompanyaven el Te-Deum,  els bombers van poder desallotjar alguns instruments menys els pesats com els pianos i percussió que varen romandre al interior. Els danys són quantiosos tant pel foc, com el produït per l’aigua. Sense cap dubte , és un desastre enorme i amb dolorós resultat, des la llunyania ens sumem als tristos sentiments i ens solidaritzem amb la ciutat de Berlín per tal que es recuperi aviat d’aquesta catàstrofe. Aquestes son les imatges del incendi.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ywsI9B6BsNg " width="250" height="206" wmode="transparent" /]

L’opereta d’Offenbach , la grandària importa.

 En el nostre lèxic i la nostra gramàtica es donen curiositats que sobrepassen les normatives pròpies de la llengua , derivant en terminologies de consideració Social , psicològiques o d’altres camps del coneixement. Aquest és el cas dels diminutius , ¿quins són els principis bàsics per articular morfologies que no tenen res a veure amb el tamany ?. Ens venen al cap ràpidament exemples com : musiqueta, doneta, homenet, personeta …. , en canvi en algunes disciplines acadèmiques , ni tant sols sabríem com articular-ho, ¿quin és el diminutiu de física i química , i de matemàtiques ? . Difícil no? , doncs en el cas de l’opereta , el cas és més complex , ja què l’òpera que proposo son “els contes de Hoffmann”  (1881) de Jacques Offenbach , té la considerable duració de 3 actes + pròleg + epíleg , curteta no ?, doncs no , ja què curiosament , el llenguatge inclou diminutiu en aquell treball , feines i obres que tenen un caràcter jocós i divertit .Sembla que el compositor , tot i que va tenir prou dificultats en vida, va fundar el Théatre des Bouffes – Parisiens . Théatre des Buffes parisiensAquesta òpera va ser la seva obra pòstuma i no la va arribar a acabar , essent Ernest Giraud ( 1837-1892) qui va incorporar orquestració i alguns recitatius, per la qual cosa existeixen varies formes de posar en escena aquesta òpera ( inclosa la proposada per escrit per Offenbach). Us deixo un fantàstic” septet ” del tercer acte on podem recordar la melodia de la famosa barcarola, el tenor que fa el paper d’Offenbach és Placido Domingo.

[slideshare id=376292&doc=conteshoffmann-1209379699757265-9&w=200]

RTVE “a la carta”. Podcast i un millorat servei en directe

RNE Ràdio Nacional d’Espanya , s’ofereix per tot el territori espanyol en FM i per satèl·lit en diferents zones geogràfiques, a partir d’ara, en l Web de RTVE per mitjà del sistema P2P es pot sentir amb qualitat de CD  icon p2p (Octoshape – Large scale live streaming ). Podem cercar podscasts de Ràdio Classica , afaborint moltissim la nostra tasca educativa , tant en programes especifics de la 2 com :  El Conciertazo , Documentals produïts per la UNED , That’s english , Els concerts de la 2 . La qualitat de vídeo s’assimila a “Youtube” , tot i que la qualitat de so és molt millor (estereofònic). Una gran novetat és l’aparició de la mediateca , vídeos i àudio amb més d’un milió d’hores en arxiu audiovisual. Per a més informació es pot consultar el bloc de RNE – la madriguera -. Felicitats per la iniciativa i actualització del servei Públic de radio i televisió.

Podcast

Visca el humanisme , existeixen els sentiments positius.

Philipper Quint Aquesta és la història del violinista Philippe Quint, d’origen Rus-nordamericà i dues vegades guanyador del Grammy, el passat dia 06 de Maig de 2008, va oferir un concert exclusiu a un grup de taxistes de Nova-York. La noticia , potser no seria del tot destacable fora de les curioses característiques que han produït el esmentat concert, ja què sembla ser que el violinista , va oblidar dins el taxi que el portava a l’aeroport de Neward, el seu instrument “Stradivarius ” fabricat en 1723 i valorat en 2,5 milions d’euros segons del correu digital o 4 milions de dòlars segons catmusica . Potser perquè soc violinista i crec que tots els del gremi hem passat alguna vegada per alguna experiència similar amb els nostres instruments , el sentiment de solidaritat és més fort, la sort de Philippe es diu Mohamed Kalhil, un taxista egipci que va ser recompensat amb aquest concert i entrades a concert que farà el 23 de Setembre al Carnige Hall de Nova York . Aquest fet ens fa reflexionar que la nostra sort , de vegades ens arriba per camins molt sorprenents ( en aquest cas en forma de Mohamed) i que els amics perdurables son aquells que els trobes quan tens més fragilitat emocional , per això exclamo ; Visca la humanitat!. Us deixo el vídeo del curiós concert .

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8MwXS3O2IZg" width="250" height="206" wmode="transparent" /]

Brundibar , memòria i dignitat dels nens de Terezín

Els nostres alumnes de primer i segon d’ESO de l’IES Martí i Franquès de Tarragona, participen aquest any al muntatge de l’òpera Brundibar dins el cicle d’òpera a secundària organitzada pel “Gran teatre del Liceu“. En edicions anteriors varem participar en espectacles com “Lisitrata” i “Regals“. Mart? FranquèsEnguany , l’òpera escollida és Brundíbar de Hans Krása, compositor jueu assassinat pels nazis en un camp d’extermini Nazi l’any 1944, els quals li demanaren aquest encàrrec per mostrar la placidesa dels camps de concentració de Terezín. L’òpera fou representada 55 vegades en 3 anys pels propis nens presos, els quals mai repetiren cap d’ells més d’una representació. Dels 15.000 presoners que van sobreviure 100. Molts d’aquests nens , després de la representació de l’òpera foren enviats als crematoris d’Auschwitz. “Gràcies a tots els nois i noies que heu treballat tant i tant per a perdurar la memòria històrica , així com beneficiar a la música en aquests moments tant i tant dificils per l’àrea . De tot cor , Gràcies a tothom , sabeu que us estimem moltissim ” (Gràcies a Josep Mª Alamcelles per la fotografia i Pedro Carabaza del vídeo).

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/PX3cOKhnG-w" width="250" height="206" wmode="transparent" /]

Brasil, paradís de la música

Film-CoverLa música popular té matisos fantàstics en tots els pobles i cultures, però allí on es ajunten la cadència del moviment amb els plors del cant, conjuntat amb l’afabilitat l’harmonia és Brasil. Sóc entusiasta d’aquesta cultura, vaig veure la projecció l’any 2006 al cinema del film “Brasilerinho“, documental on es relata l’escola del “Choro” , tot el país participa del seu folklore i viu motivat per assolir fites comunes, coneixem instruments com el cavaquinho , pandeiro , violao… o compositors com : Pixinguinha, Eson Conceiçao, Ariowaldo Pires o el pare del Sistema Educatiu musical de Brasil -“Heitor Villa-lobos“- amb la seva escola de Samba. Imatge filmEl sistema educatiu Brasiler es basa fonamentalment amb el seu propi folklore, ric i variat observem en els seus jocs per a nens la habilitat rítmica i melòdica per assolir altres facultats superiors , teniu un enllaç per a posar a prova els vostres alumnes , l’estructura és a forma d’obstinat en cercle i amb una variació final. Escatumbararibe . Zum Zum Zum / Escatumbararibê / Escatumbararibê / Escatumbatinga / Auê sarubê abá / Escatumbararibê / Escatumbatinga . Brasilerinho – Fragment del film centrat en el “Pandeiro” i Jorginho do Pandeiro.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/GpGYF-OWwVQ" width="250" height="206" wmode="transparent" /]

Són compatibles els llibres de text de les editorials amb la web 2.0?

Sciplo Quin és el present educatiu ? Quina direcció pren l’ensenyament ? Són viables els mètodes de qualsevol disciplina amb les noves tecnologies ?…  Són aquestes les preguntes que des la posició més agnòstica del panorama educatiu espanyol , ens podem fer després de concursos de càtedra, canvis curriculars (LOE), informes PISA, on per cert , ens  valoren el 2006 en competències científiques bastant malament . Els aprenentatges tenen tendència a diversificar-se per aptituds i interessos, ha sorgit una iniciativa en equip internacional i ubicat a Barcelona (director – George Gimmy-) , “Sclipo” que acaba de guanyar el concurs internacional Starup 2.0 , el qual ha creat una web que permet compartir vídeos que ensenyen a fer destreses , qualsevol tècnica està vídeotutoriada. Aquesta no és la única iniciativa d’aquesta naturalesa ,  Star you tube n’es un altre on pots compartir els vídeos que consideris millors de la xarxa . Què provocarà educativament parlant aquests portals ? , des el meu particular punt de vista, la selecció acurada del material publicable, es fa necessari garbellar la palla de publicacions que es basen en el currículum particular i menyspreen la creativitat i la innovació – ¿ cal copiar o adaptar obres de Mozart com “Ave Verum” o “Rondó alla Turca“?. Sense dubtes , les editorials per sobreviure els hi caldrà millorar la qualitat de les seves publicacions per a transcendir i perdurar el SXXI. El professorat té a la disposició de noves eines que donen resposta a la realitat concreta dels seus particulars centres, més laboriosa certament , però real i necessària, lluny de la mediocritat que es publica . Us deixo un vídeo d’aquest fantàstic canal – Sciplo –

[kml_flashembed movie="http://sclipo.com/outer_flvplayer_new.swf?file=BWT3U1C9O5&video_type=O" width="300" height="247"/]