El passat dia 28 de Juny es va clausurar el primer Congrés d’Internet a l’aula que durant tres dies , va concentrar més de 10.000 docents de l’estat en quatre seus : Barcelona, Granada, Madrid i Santander. La confecció de ponències segons temàtiques d’interès, va fer que fos molt àgil a la vegada que interessant , el problema està en reconèixer algunes tècniques informàtiques molt complexes explicades en 20′ sense una pràctica prèvia .  El inici del Congrés el dia 26 era prometedor , presentat pel conseller d’ensenyament E. Maragall amb conceptes com : …”Cal passar de que l’ús de les noves tecnologies sigui considerat una bona practica a la normalització en el seu ús”….i conferència del creador d’Apple – Stepane Wozniach – amb frases com ..” aprendre com a llegir internet per part de l’alumnat… Comprensió interna i escepticisme davant la informació , cal dubtar….” (tecnologia amb pinzellades filosòfiques). En presentaren la Plataforma Agrega que consisteix en un depositari central en contacte amb d’altres perifèrics o autonòmics de continguts educatius per a centres no universitaris. La tarda i els dies posteriors foren intensos per la gran quantitat de mini ponències interessants i d’altres molt interessants com : Moodle i la ràdio, llibre electrònic, ràdio lectiva , cenàtic , Clic i Jclic , Kalipedia , jocs tradicionals , microtallers , com es crea un diccionari , Com crear webquests , Voltem pel mon , Centre d’estudis Politècnics, google-earth , Cmapstools , integramàtic , Caceres del tresor, Seed City, Music in English  , Digital-text … Sense cap dubte, el top ten el van marcar la primera taula rodona del dijous 26-06 amb ponents com “Jordi Adell”, Ramon Barlán … els quals provocaren el discurs amb frases.  “…El professor que té un blog no domina les TIC” , “Falla la visió del currículum ja que apareixen nous alfabetismes“,”tipologies d’adaptadors“,”Quina ha d’esser la formació del professorat, la formació ha d’estar centrada en la innovació tecnològica o la didàctica? “, ” concepte de l’edupunk“, “Tenim una escola del SXIX, amb pares i professors del XX i alumnes del XXI”. –Menys tecnologia i més pedagogia- Cal Reservar energies per a capitalitzar la innovació metodològica – Més exigència , implicació i compromís propi i dels companys – aquestes foren les conclusions més destacables.  No voldria passar per alt la conferència del professor –Alejandro Piscitelli -del Portal Argentí que va proposar com s’educa avui a Argentina , crec que va tenir una ment clara i ràpida per analitzar , diagnosticar i respondre a totes les qüestions proposades en la seva ponència , així com un bagatge bibliogràfic molt important , destacant cites des Aristòtil  ( ” educar és treure la pols a llibres vells per omplir cervells buits“) fins als més actuals  com David Buckingham (“Más alla de la tecnologia”), va qüestionar: Què necessiten saber els alumnes del futur? Com preparar-se els alumnes i professors de la intoxicació mediàtica? Com poden els medis digitals enfortir l’aprenentatge? . = Mon incert.  El final del congrés varen ser focs d’artifici amb Stephen Downes i la conferència – Més enllà de la classe – és el pare de “Linux”, em quedo amb frases com_ “…el que passa a l’aula es virtual i el que passa a la comunitat és real“..”música i teatre és un codi que et permet estar més viu i expressa més sentiments“…El coneixement d’informació és com un riu , no com un magatzem”..”el contingut dels usuaris d’internet e personal , té opinió i s’expandeix”…”aprendre es involucrar-se”… Com s’observa , aquesta ponència és més propera a l’art que a la mecànica o tecnologia. Per concloure aquests tres dies , vull expresar la frase solicitada pel conductor del últim debat i presentador de Dawnes : “El coneixement és l’únic bé que creix compartint-lo” . Gràcies per aquest congrés d’internet a l’aula , no sé si he aprés molt , però si sé que he crescut. Link de ponencies “online” .