Les reformes educatives en aquest país han estat una constant des fa més de 60 anys, i curiosament totes han sorgit per arreglar o desarreglar els mateixos problemes , que d’una manera o altre no han resolt . Potser aquest últim sistema educatiu és un dels pitjors, o no , qui ho sap, ja què en veure documentals com el que proposo al final del article, observem quins motius proposa el ministre Villar Palasí per a ordenar la LGE (llei general d’educació), amb una visió un tant optimista respecte el que va passar a posteriori o potser en alguns aspectes . El que sembla prou clar és que les successives lleis a aquesta no han tingut prou tranquill·itat legislativa per assolir resultats , també és cert que els canvis en l’educació sols es poden avaluar a llarg termini i els canvis puntuals són els més aconsellables per atacar la debilitat del sistema, molt millor que els canvis globals , que l’únic que provoquen es incertesa i intraquil·litat en un sector que necessita temps i tranquil·litat per a dur-los a terme. Un especial record per aquell que enyoren la seva infantesa i justifiquen la seva educació com la millor de totes, aquí els deixo la seva o la nostra realitat, ja què es fa difícil amb tant de canvi, però no per això ens cal tornar-nos amnèsics dels temps que ens va tocar aprendre a aprendre.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Jn54o4wM8B0" width="250" height="206" wmode="transparent" /]