Monthly Archives: febrer 2008

Una altra reforma educativa, que hi farem!

EucaciónLes reformes educatives en aquest país han estat una constant des fa més de 60 anys, i curiosament totes han sorgit per arreglar o desarreglar els mateixos problemes , que d’una manera o altre no han resolt . Potser aquest últim sistema educatiu és un dels pitjors, o no , qui ho sap, ja què en veure documentals com el que proposo al final del article, observem quins motius proposa el ministre Villar Palasí per a ordenar la LGE (llei general d’educació), amb una visió un tant optimista respecte el que va passar a posteriori o potser en alguns aspectes . El que sembla prou clar és que les successives lleis a aquesta no han tingut prou tranquill·itat legislativa per assolir resultats , també és cert que els canvis en l’educació sols es poden avaluar a llarg termini i els canvis puntuals són els més aconsellables per atacar la debilitat del sistema, molt millor que els canvis globals , que l’únic que provoquen es incertesa i intraquil·litat en un sector que necessita temps i tranquil·litat per a dur-los a terme. Un especial record per aquell que enyoren la seva infantesa i justifiquen la seva educació com la millor de totes, aquí els deixo la seva o la nostra realitat, ja què es fa difícil amb tant de canvi, però no per això ens cal tornar-nos amnèsics dels temps que ens va tocar aprendre a aprendre.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Jn54o4wM8B0" width="250" height="206" wmode="transparent" /]

Els Oratoris de finals del XX

DiscEls Oratoris són les grans formes vocals-instrumentals religioses per excel·lència, varen néixer en el Barroc i totes les etapes històriques varen tractar aquesta forma que en la manca de representació escènica , pel seu format manté tota la força dramàtica . La temàtica o material de treball predilecte fou “la Bíblia“, tant el nou com antic testament, encara que en el temps, per estilística evoluciona amb canvis temàtics com és el cas que ens proposa “L’Oratori de Liverpool“, encàrrec de la Filharmònica reial de Liverpool com a  celebració del seu 150 aniversari que va fer a Paul McCartney, membre i líder del grup “The Beatles“. Aquesta obra va tenir força projecció mediàtica pels medis de comunicació, i fou interpretat més d’un centenar de vegades en 20 països des l’any 1991 , any de l’estrena on arribà a esser el número 1 de les llistes d’ Anglaterra i USA. L’estrena fou a la catedral de Liverpool amb l’assistència de Paul McCartney i els cantants Kiri Te Kanawa , Jerry Hadley, Sally Burgues i Willard White. CantantsL’obra està dividida en vuit moviments, i l’oratori tracta la pròpia vida de Paul McCarney sota la figura de Shanty , un personatge que neix l’any 1942 a Livepool, després d’anar a escola, comença a treballar i coneix la seva futura novia, Mary Dee. Després de la mort del seu pare, aquests personatges es casen , pactant tractes per una felicitat marital. La història és complica amb el naixement d’un nadó, baralles i un accident, al final l’últim moviment és la pau. La música és de P. McCartney i Carl Davis.

Dossier Pedagògic: Per a tal de seguir millor l’obra et proposo el final ( Peace = VIII moviment) i pots seguir la lletra , si tens curiositat aquesta ària de la fantàstica Kiri Te Kanawa (“The world you’re coming into“) posa els pels com escàrpies. Per si no pots dormir de la emoció, et proposo aquesta entrevista a Paul McCartney abans de l’estrena amb els medis audiovisuals . Al final et vull fer pensar una mica : a) Quines són les similituds amb l’Oratori Barroc aprés anteriorment? b) Si l’oratori es basa en temàtica religiosa , com fa servir a Shanty que tradueix la seva pròpia vida ? Creus que és posa a l’alçada de Déu ? Un amic seu va tenir problemes a USA per un pensament similar aquest, saps de qui parlo?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2uw5pshlYP8" width="225" height="185" wmode="transparent" /]

Portes encreuades d’en David

Música encreuadaDes l’any 2004 que m’arribà el llibre “Musica Encreuada”  d’en David Puertas , he anat seguint les idees originals d’aquest músic i periodista que forma part del col·lectiu tant ben tractat de professors de música de secundària al institut “IES Can Puig de Sant Pere de Ribes . Al següent any (2005) ens va sorprendre amb l’edició d’un joc derivat del famós “Sodoku” convertint-lo en un “Sidoku” amb la varietat de descobrir frases melòdiques de temes famosos de la història de la música, creant l’al·licient matemàtic i musical en mateix joc, èxit de qual està rebent actualment els seus fruïts a la seva poderosa imaginació i creativitat.Sidokus Amb un dels dos llibres és motiu suficient per agrair-te la teva dedicació , amb les dues eines de pensament es fa progressiva la nostra satisfacció per gaudir la teva feina. ENHORABONA i gràcies per la teva tasca . Els companys de treball et volem animar i reconeixer el teu esforç. Per tal de conèixer millor  al músic , aquest és el vídeo que es va projectar en el programa Nydia del Canal 33, el Diumenge 24 es projectarà el segon reportatge d’enigmes musicals a partir de les 19:00 hores

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/cTvr86tdy9o " width="225" height="185" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/5bA9hqNw74k" width="225" height="185" wmode="transparent" /]

La música repara l’activitat neuronal

m. ThautPer fi un metge , científic i músic demostra una hipòtesis que des els temps dels grecs i no en tenim informació anterior , però segurament la trobaríem, del fet que la música pot ajudar a recuperar disfuncions neuronals. L’article fou publicat a la Vanguardia del dia 11 de Febrer de 2008 al neuròleg i músic  MICHEL THAUT . 

En el Resum d’aquest article destaquem a la pregunta de quin efecte produeix la música en el esser humà, aquest respon ;   la música produeix  emocions i accions. Sentim plaer i tristesa … i a la vegada activa estructures cerebrals que regeixen el sistema motor. A la pregunta si la música ajuda a recuperar disfuncions , respon: Sí , els codis temporals de la música reforcen les àrees cerebrals motores. 

Thaut ha dissenyat exercicis amb patrons musicals que ajuden a centrar l’atenció , reforcen la memòria i potencien el control cognitiu. El músic – neuròleg afirma que la música pot ser terapèutica per a : Esquizofrènies ( Ajudant al control cognitiu ) . En casos de depressions ( ajuda a reorganitzar pensaments i sensacions). Es una bona noticia pel col·lectiu mèdic que s’apropa lentament a mostrar els beneficis de l’art musical.

Les llibreries

Ateneo Buenos AiresEl passat dia 11 de gener i tal com ens ho cita el Blog de Carme Miró, el diari anglés The Guardian ,  Guardian.co.uk  , publicà un article prou il·lustrat de les 10 llibreries favorites del món, es poden observar fotografies de 360º com la llibreria Lello de Porto, o el teatre reconvertit en llibreria – Ateneo – de Buenos Aires, el còmic il·lustrat que presenta amb el títol Secret Headquaters comic bookstore de la ciutat dels Angeles, entre el conjunt de 10 llibreries en total, espero que us sigui de prou curiositat com m´ha sorprès a mi mateix.

La lutheria, clau del virtuosisme Barroc

taller luthier“El virtuosisme” instrumental del Barroc, fora de la coincidència de la gran capacitat de creativitat , treball i perfecció, és amb la capacitat gremial de l’aparcició dels constructors  instrumentals que amb consonància a la demanda d’aquestes joies artesanals per part de les grans famílies reials i de la cort, es construeixen els instruments més perfectes de la història , ja què encara avui en dia tenen la emissió i distribució dels sons més perfectes. Luthier, és la persona que construeix , ajusta o repara instruments de corda fregada i pulsada, entre els que hi ha violins, violes, violoncels, contrabaixos, violes de gamba ,tot tipus de guitarra ( acúsitques, elèctriques, electroacústica), quatres, llaüts, arxillaüts, tiorbes i mandolines. El nom primitiu de luthier , prové de la paraula “luth“(llaüt). En gran part del món hispànic es tradueix el mot com llauter o luter, al diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, es registra amb el nom de “violer”. Al ser un ofici Gremial, existeixen diferents escoles repartides pel mon d’aquest ofici, els principals i més coneguts són: itàlia: Família Amati, Bergonzi, Nicolo Gagliano, Guadagnini, Guarneri, Montagnana, Stradivari… , França: Bernardel, Jean Baptiste Collin-Mezin, Jean Baptiste Villaume… , Hongaresos: Otto Erdesz , Alemanys: Klotz, Karl Hermannn , Austria: Stainer.

Gravat A. StradivariDe tots aquests grans fabricants i artesans, destaca , Antonio Stradivari . Nascut el 1644 i morí 1737, va nèixer i visquè a Cremona , ciutat de cult pels luthiers, els seus instruments millor valorats són entre 1700 i 1725, es va crear la legenda del secret de la gran qualitat dels seus instruments per tradició oral familiar, que es diu que es trencà a començament del segle XIX. Encara avui en dia és un misteri els motius de la perfecció d’aquests instruments que s’han intentat reproduir amb les eïnes actuals de còpia ; emular el barnis, espectografies de les mesures i gruix de les fustes, tales de les fustes en els mateixos boscos , de nit i en lluna plena per aprofitar l’impuls de la sàvia , però no sembla possible clonar-ho, sembla que la última teoria es declina en la naturalesa de les fustes d’aquell temps que podien impregnar-se d’una erupció volcànica de la zona, qui sap?. Per tal d’entendre aquest ofici us proposo aquest Vídeo d’un luthier Romanès -nord americà. També us proposo la construcció d’un instrument estelar de l’època com és la flauta de bec.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2V-YjNPWRsQ" width="200" height="164" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WiSW6LPchSc" width="200" height="164" wmode="transparent" /]

Biblioteca Nacional Hispànica

tractat de viol?La biblioteca Nacional Hispànica ha digitalitzat els grans tractats de la història de la música com són : Les cantigues d’Alfons X ( s. XIII) , Obres de música per a tecla , arpa i vihuela d’Antonio Cabezón (s.XVI) on es pot gaudir de l’art del xifrat , Troparium (manuscrit del XIII-XIV) endinsant-nos en l’art de tropar melodies gregorianes, Art i puntual explicació de la forma de tocar el violí amb perfecció i facilitat …. de José Herrando ( s. XVIII). Aquesta magnifica recopilació és sols una mostra d’un important treball de digitalització de molts camps del coneixements , el qual queda a l’abast nostre en aquest enllaç : biblioteca nacional hispànica . Altres exemples de biblioteques digitalitzades de la xaxa les trobem en els fons de les universitats espanyoles , de les quals cal mencionar com a més propera la biblioteca de la Universitat politècnica de Catalunya . upc  La biblioteca Miguel de cervantes elaborarà una de les bases de fons més importants del món . En aquesta pàgina s’accedirà a informació útil , enllaços , consells i directoris relacionats amb les biblioteques virtuals , centres de textos electrònics, revistes digitals, llibres electrònics, informació per a afeccionats sobre la nova tècnica en digitilització de textos, etc.

 

Barroc Vocal i l’ària da Capo

FarinelliL’òpera destaca ampliament entre les noves formes vocals profanes que es creen en l’època , també són de ressenyar la cantata o la sarsuela típicament espanyoles.  L’òpera respon a la idea de crear un efecte similar al realitzat pel cor grec en el teatre, tot i que va tenir antecedents a l’edat mitjana , no va tenir  la importancia rellevant fins el naixement al 1670 de l’òpera seriosa a Nàpols.Era una composició de carácter aristocràtic creat per a veus solístes ( els “ Castrati “ o soprans homes) en la melodía predominava sobre el text, amb temes mitològics.La primera òpera completa és “Euridice” (1600) de Jacobo Peri i Giulio Caccini. En aquest gènere destaquen figures com Scarlatti (1660-1725) o el genial Claudi Monteverdi (1567-1643) amb òperes com “Orfeus” o “L’incarnacionazzione di Poppea” (1642) , on es mostra l’estil mogut (combinar una declamació dramàtica amb sorprenents efectes d’orquestra). Els intermedis d’aquestes òperes seriases foren suggerint el que es va dir “òperes buffes” de carácter popular en les que els personatges de classe mitja paròdien a l’aristocràcia. Les fomes musicals són les lliures i les veus més naturals . La més famosa d’aquestes òperes és “la serva  Padrona” (1733) de Pergolesi (1710-1736). Les formes vocals religioses van tenir una vital importancia en l’oratori , la cantatala passió.Cantata NadalLa primera fou una forma vocal religiosa de carácter narratiu que  no tenia representació escènica. La cantata estava composta sobre un text religiós líric en el que intervenen solos , orquestra i cors i que esta composta per àries i recitatius ( com les òperes). A diferència de l’oratori, el cor té poca importancia en la cantata. La passió és una cantata amb temàtica que gira al voltant de la Passió de Crist, fet per celebrar aquest succès.

La forma que uneix les qualitats barroques de l’ornamentació , bellesa i moviment de les formes vocals Profanes i religioses és “l’ària da capo“, que és una entitatat musial completa, que acaba en tònica i que en principi solia ser cantada sola. La segona secció contrasta amb la primera i la tercera amb la textura musical, ànim i tempo. La tercera és una repetició de la primera però amb ornamentacions i servia de lluiment dels cantants, arribant en la majoria de casos desviar l’atenció de l’argument en profit del virtuosisme del cantant. L’estructura general serà A – B – A’ .

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/w9MuFwwDHZA " width="250" height="205" wmode="transparent" /] Qüestionaris Barroc: Primer Qüestionari , Segon Qüestionari . Ampliació : Per si tens més dubtes aquí tens un ventall de qüestionaris

Beethoven, transició al romanticisme

BeethovenEl Culte de la llibertat instaurat perla Revolució francesa va ser el pas de transició cap al Romanticisme. Beethoven és la figura que explica aquesta transcició. La perfecció de les seves simfonies i el modes que ens va deixar formen un dels cims de la història de la música. Beethoven va començar o patir de la sordesa des l’any 1798, quan de jove començà el seu èxit a la ciutat d’acolliment que fou Viena. S’han fet estudis sobre l’origen de la sordesa, cap conclusiu ( laberintitis (infecció oïda intern), sífilis….). Li encantava viure en societat, en l’abundància del reconeixement del seu talent, però la sordera li provocà la desesperació, recloent-se  en un poblet de preciosos boscos “Heiligenstand”, allí medità arribant a idees com el propi suïcidi (Testament de Heilgenstand). Altres problemes que entornaren la vida del cèlebre músic foren la tempestuosa relació amb el seu nebot , el seu germà i la cunyada, així com l’anomenat “amor immortal “que mai va desvetllar, però a la qual va deixar tot el seu patrimoni. Beethoven trascendí com una persona impetuosa i amb fort caràcter ,contradictori, enèrgic, tendre, profundament humà. La seva obra o producció musical està classificada en tres grans etapes : Download link Conclusió del classicisme ( Primera i segona simfonia, sonates per a piano i els primers quartets); Download link  Transició al romanticisme ( 3 Simfonia, fins la setena, concert emperador, concert pera violí, òpera “Fidelio”)  ; Download link Integració al romanticisme ( Novena simfonia, Missa Solemnis, últims quartets i sonates 28 a 32).

Sxip Shireyn ,el creador de sons

Sxip ShireynLa Revista NewMuscBox presenta una entrevista i vídeo a Sxip Shireyn, l’home que és capaç de treure so dels llocs més inversemblants. La facilitat d’aconseguir sons dels objectes més increïbles , han fet d’aquest personatge autodefinit com a seriós , com l’atracció d’aquest número de la revista Americana de música. L’entrevista porta un mp4 per a descarregar per tal de visionar-ho . Els orígens professionals familiars es troben en el circ “the Bindlestiff Family Cirkus”, després va incorporar-se a l’orquestra de gitanos “the Luminescent Orchestrii”. Per tal de demotrar que no sempre és fàcil trobar el botó adequat a les nostres intencions , veiem aquest trailer de la ” Pixar” en dibuixos, on “es valoren els esforços però es premien els resultats”.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/KfDVXe99J0Y" width="250" height="206" wmode="transparent" /]