El Madrigal fou la forma vocal profana més important del renaixement . En una època on el humanisme és el corrent filosòfic que situa l’home en el interès per la ciència, la natura i l’art en totes les seves manifestacions (mecenes) , la música renaixentista col·labora d’aquesta joia amb les seves produccions vocals ( religioses i profanes) i instrumentals . Les característiques musicals melòdiques continuen amb el model anterior medieval , melodies conjuntes, d’àmbit reduït, les escales comencen aparèixer les tonals ( aparició d’alteracions), les característiques rítmiques es centren amb el “tactus”  i novetats com les figures semblants a les nostres actuals, harmònicament s’alternen els acords consonants i dissonants, en quant a la textura, la majoria són polifòniques on el compositor combina l’homofònica amb la contrapuntística ( imitacions, eco , pluricoralitat). La música vocal religiosa estarà condicionada per la reforma protestant , la contrareforma catòlica, els mestres de capella, misses i motets i la figura de G. P. Palestrina i el seu deixeble T. L. de Victoria. La música vocal Profana s’explica des l’origen on tractem el tipus de Madrigal ,  la qual intenta descriure situacions diverses com batalles , imitacions d’ocells amb sons vocals, cançons d’amor, ambients pastorils, jocs de taula , reproduccions de canvis atmosfèrics, després d’un àpat… Podríem assimilar que el renaixentistes son els percussors del “scat” .  El tour comença amb el Madrigal anglès on destaca el “fa-la-la” que era una imitació del “Balletto” italià, amb estrofes i tornada que empra aquestes síl·labes (fa, la, la), destaquen T. Morley, J. Dowland ,T. Weelkes, W. Bird. Passem el canal i arribem a França amb la “Chanson“, descriu amb sons la natura, guerres, batalles, destaquen C. Janaquin. El lloc de màxima producció madrigalista és Itàlia , reconegut pel seu color tímbric, articulació melòdica i riquesa harmònica, els temes són molts amorosos i descriptius (caça…) amb compositors com A. Willaert, C. di Rore, O. di Lasso, L. Marenzio , C. G. da Venosa . El darrer Madrigal és l’espanyol que conrea el villancet i la “ensalada” amb personatges com Joan Brudieu, J. de Encina, Juan Vàsquez que recullen les seves obres en Cançoners , com el Cancionero de Colombina, Cancionero de Palacio , Cancioner d’Uppsala.  El gran compositor d’ensalades del Renaixement és Mateu Fletxa – el vell – d’origen de la Vil·la de Prades , fou qui va potenciar aquest gènere que com diu el seu títol , barreja harmonies , textures, idiomes, ritmes… Dossier: a) Cerca informació de la teoria musical del Renaixement ( sistema d’escriptura, notació, ritme, textura…). b) Observa la partitura de “la bomba” i cerca el tipus de textura que correspon al text “dindirindin” (compàs 188) ,la del fragment “esas gúme nas cortad porqué sea maine la verdad” ( compàs 33) i ” Oh que està tan bravo el mar , que todos pereceremos” (compàs 49). Indica també les variants de compàs (3/2, 2/4…)  c) Investiga les curiositats del Madrigal Italià, francès, anglès i espanyol amb els vídeos proposats. d) Segueix amb aquest “slide” els llocs que va conèixer Matheu Fletxa el Vell i cerca informació dels instruments renaixentistes que apareixen al vídeo de la Capella Reial de Catalunya amb Jordi Savall, també cerca informació d’aquests executants de l’amanida – La bomba –

 El proper dimarts 4 de Novembre tenim la sort de gaudir novament de l’espectacle dels Moussakis – “música dels Balcans dins d’una maleta“-. Aquest grup prové de la tradició popular que acompanya balls, festes , bodes, batejos o funerals de la societat jueva ( Klezmer i Safardí ), de la societat nòmada dels gitanos , cançons populars provinents de Turquia , Grècia o Macedònia, melodies que arriben de Servia o Bulgària, Israel… (música balcànica en General). L’espectacle que veurem va rodant des fa dos anys, i l’últim lloc on han estat és a Àvila , com a representants del projecte “Diversons” de l’obra Social de “la Caixa“com a referent de la música per a la integració . En aquest espectacle s’han fusionat no sols la música popular de diferents llocs, sinó també estils tant diferenciats com el Jazz, funk, rap, música moderna en general .  Tot el projecte va dirigit pel violinista de Belgrad, Branislav Grbik, el qual té una extensa formació clàssica ( 3 orquestres simfòniques i filarmòniques, 5 grups de cambra…), els altres membres són: Tal Ben Ari (veu), Alán Chehab ( Llaüt i Saz), Ivan Ilic ( guitarra), Goran Slavic (Contrabaix) ,Marko Jelaca (bateria) i el propi Branislav Grbik (violí). Per a tal d’escoltar la seva música i poder conèixer més detalls de la seva activitat i poder-los contactar, proposo el  Myspace del grup. Amb ells i el seu espectacle brindarem tots junts formant part d’un dinar a la riba del riu Danubi. Mentre no arriba el moment us deixo un vídeo de l’espectacle.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xc_LralnPOc" width="250" height="206" wmode="transparent" /]

 L’església catòlica pimitiva , mostra tècniques de salmòdia, diàleg anitifònic i cant responsorial constituïts en lletanies, himnes i cants de jublieo. Va rebre influències d’altres tradicions fora de la romana depenent del seu origen com: la grega ( San Irineo- Bisbe de Lyon) bizantina (San hilari-Bisbe de Poitiers), galicana ( San Ambrós- Bisbe de Milà) Mozàrab.  La gran revolució musical fou “la Unificació de la Litúrgia oficial” en un Antifonari on es fixa la manera de la utilització de les melodies en funció de cada celebració, pel Papa Gregori I. Neix “l’Schola Cantorum de Roma” i es funden escoles de cant com Metz, Saint Gall, Saint Martial de Limoges… Les característiques musicals és defieixen com : un cant Monòdic , a Capella, d’àmbit reduït, amb text en llatí , a capella , ritme irregular i melodia modal ( basada en modes grecs i evolucionada als modes eclesiàstics medievals), els cants de missa pertanyen , al “ordinari” ( invariables ) o al “propi” (variables – exemple “comunió“)  segons a l’època en que estan destinats o el tipus de litúrgia a seguir. L’evolució d’aquest cant que és basa en el Cant Pla, crearà la necessitat d’aconseguir una notació més estable que la neumàtica , diastemàtica o adiastemàtica per tal de perdurar en el temps amb fiabilitat, aquesta l’aconseguí Guido d’Arezzo amb el seu immortal “Himne a Sant Joan” i crea un sistema revolucionari d’educació musical amb “la ma de Guido“. El cant monòdic profà serà tractat més tard , però com a introducció cal reconèixer ritme més regular, basat en formes repetitives i amb introducció d’instruments al cant, amb la finalitat de dansar , explicació èpica, amorosa… L’evolució d’aquest cant portarà al naixement de la polifonia, amb l’organum , l’Ars Antiqua, Ars Nova… El Vídeo fa referència en a aquest cas al naixement de la notació musical, té 4 vídeos molt interessants on s’explica el perquè i com evoluciona la música (sols an·nexiono el primer els altres són fàcils d’aconseguir).

Dossier: Per  quins motius neix la notació musical ? Què son els Neumes , i la notació diastemàtica ? Qui és el personatge d’Hucbald ? Reconeix l’estructura d’un Virelai, un Rondo i una Balada ? Què és la salmodia , el melisme i el cant sil·làbic ? Què és l’organum, origen i tipus d’organum ? Cerca algún document de Gregori I. Cerca 4 fotografies d’escriptura neumàtica, diastemàtica i /o adiastemàtica* Ànim i que deu t’orienti i et beneeixi*

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/efFK-E80Wwc" width="250" height="206" wmode="transparent" /]

Per a tal d'introduir-te millor en l'època, interactua amb aquesta animació de la recreació del portal del Judici Final de l'església francesa "Santa Fe" de Conques (s. XII) on recrea el poder civil i social.-Por, poder i fe en el romànic -