Etiqueta: univers

CMC Univers, feina per dilluns i enllaços

Recordeu que teniu penjats els objectius i què la presentació de diapositives per dilluns ha d’incloure tres blocs:

  • Descripció de quina cosmogonia feia servir la vostra cultura per explicar l’Univers.
  • Diferències entre Cosmogonia i Cosmologia
  • Dades de la vostra estrella.

I, a banda, teniu fins al dia 17 per anar el·laborant el glossari i el mapa conceptual.

Relacionat amb la unitat també podeu trobar:

  • La presentació de Judith i Mireia
  • Vídeos sobre el telescopi Hubble, els forats negres i la formació del Sistema Solar, entre d’altres com el que no hem pogut veure bé a l’aula.
  • Enllaços diversos , incloent la Via Làctia o el Big Bang.

Un viatge per l’Univers conegut

Des del American Museum of Natural History (AMNH) ens plantegen la possibilitats de fer una excursió en l’espai i en el temps. Anada i tornada fins als confins de l’Univers, obrint el zoom des de l’Himàlaia anem avançant fins a una distància de quasi 14 mil milions d’anys llum per retornar cap a caseta, a la Terra de nou 😉

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/17jymDn0W6U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Via a l’espai

Rastre de lAtlantis
Rastre de l'Atlantis

Curiosa imatge i interessant reflexió la que acompanyava a la imatge del dia d’ahir. Us les reprodueixo a sota:

Els ocells no volen tan alt. Els avions no ho fan tan ràpidament. La Ciutat de les Arts i de les Ciències de València pesa menys. Cap espècie, tret de la humana, no pot ni tan sols entendre el que està passant, ni cap ésser humà no ho podria haver entès fa només un mil·lenni. El llançament d’un coet amb destí cap a l’espai és un esdeveniment que inspira respecte i que desafia qualsevol capacitat de descripció. A la fotografia que publiquem es veu com la Llançadora Espacial Atlantis s’elevava a primera hora del matí del 12 de juliol del 2001 per a visitar l’Estació Espacial Internacional. Els dos milions de quilograms del coet salpaven, des del seu punt de partença, per a encerclar la Terra a una alçada a la qual la densitat de l’aire és massa feble per a poder respirar i a on la gravetat que hi ha a bord és poc perceptible. A l’actualitat, aproximadament una vegada a la setmana, un coet amb destí cap a l’espai s’enlaira des d’algun lloc de la Terra.

Ara si, entrarem a l’hivern

solstici hivern08 a Newgrange
solstici hivern'08 a Newgrange

Tot i el fred dels darrers dies, no podiem parlar de fred hivernal… sinó de tardor. L’hivern astronòmic (diferent del metereològic) no comença fins al solstici d’hivern. I el dia més curt serà precisament el d’avui.

Tot açò, obviament, sols és vàlid a l’hemisferi nord… perquè al sud el que comença és l’estiu, allà tindran el dia més llarg i serà qüestió de celebrar-ho amb un banyet a la platja 😉

Ací trobareu les imatges dels darrers solsticis a Newgrange, que encara és més antic que el fotogènic Stonehenge, però on ja coneixien i aliniaven amb el Sol d’hivern.

Comencen les diferents celebracions de festes d’hivern…