Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Ací teniu el glossari de la unitat 6 Moviment, recordeu que s’ha de fer a mà i citant les fonts:
Acceleració; caiguda lliure; cinemàtica; desplaçament; espai recorregut; equilibri; fregament; frenada; gràfic espai-temps; inèrcia; mòbil; moviment rectilini uniforme (MRU); moviment rectilini variable (MRV); moviment parabòlic; perpendicular; posició; sistema de referència; trajectòria; velocitat instantània; velocitat mitjana
Tal com vam quedar, a continuació us adjunte les correccions de les activitats que falten comentar. Recordeu també el glossari per dilluns i les entrades sobre vídeos i materials de repàs.
Objecte A
• Paparent = 3,4 N Empenyiment = P – Paparent = 5,4 N – 3,4 N = 2 N
• P = m · g 5,4 N = m · 9,8 N/kg m = 5,4 N / 9,8 N/kg = 0,55 kg
Segons Arquímedes E = dlíquid · Vcos · g 2 N = 1.000 kg/m3 · Vcos · 9,8 N/kg Vcos = 2 N / 9.800 N/m3 = 0,0002 m3
• d = m/V d = 0,55 kg / 0,0002 m3 = 2.750 kg/m3 La densitat de l’objecte és més gran que la densitat de l’aigua: dobjecte > daigua
Objecte B
•Novament Arquímedes: E = dlíquid · Vcos · g E = 1.000 kg/m3 · 0,00001 m3 · 9,8 N/kg E = 0,098 N
• En la bola buida l’empenyiment serà el mateix, ja que no ha variat cap magnitud: densitat del líquid, volum del cos i gravetat.
• d = m/V m = 20 kg V= 0,00001 m3 dbola= 20 kg/0,00001 m3 = 2.000.000 kg/m3
Com que la densitat de la bola (2.000.000 kg/m3) és més gran que la de l’aigua (1.000 kg/m3), s’enfonsarà.
1.300 hPa · 1 bar / 1.013 hPa = 1,28 bar
800 mm Hg · 1.013 bar / 760 mm Hg = 1,066 bar
2 atm · 1.013 bar / 1 atm = 2,026 bar
100.000 Pa · 1 bar / 100.000 Pa = 1 bar
I ara ja podem ordenar-les de menor a major :100.000 Pa, 800 mmHg, 1.300 hPa, 2 bar, 2 atm
E = dL · Vd · g dL = 1.800 kg/m3 Vd = 0,003 m3 g = 9,8 N/kg
E = 1.800 kg/m3 · 0,003 m3 · 9,8 N/kg = 52,92 N
P = m · g m = 5 kg g = 9,8 N/kg
P = 5 kg · 9,8 N/kg = 49 N
Com que el pes és menor que l’empenyiment, el cos surarà
La meteorologia no és una ciència exacta, ja que hi intervenen una gran quantitat d’elements i de factors que en dificulten la previsió i la predicció.
Però amb una mica de formació i un seguit de pautes, podrem planificar aproximadament l’oratge que ha de vindre i fer-nos una idea del que volen dir els mapes amb tantes línies i símbols que fan servir per intentar encertar-la els meteoròlegs.
[slideshare id=164948&doc=comentari-del-mapa-del-temps-1194974297873974-5]
Uns quants enllaços per anar obrint boca amb les forces.
[slideshare id=111878&doc=forces1548]
[slideshare id=1282092&doc=eltempsilatmosfera-090413130109-phpapp01]
Ací teniu les paraules clau de la unitat 5 Les forces i la pressió.
Per cadascun dels conceptes, elaboreu una definició d’una línia i citeu la font d’on heu sintetitzat la informació -si és una web heu de posar l’adreça- i recordeu que s’ha de fer a mà.
Bar; baròmetre; dinamòmetre; direcció; empenyiment; força; força de gran abast; força nuclear; gravetat; intensitat; isòbares; magnetisme; manòmetre; Newton; Pascal; pes; Pressió; Pressió hidrostàtica; Principi d’Arquímedes; punt d’aplicació; sentit; vasos comunicants; vector
A la sessió de laboratori, aquesta setmana farem una cacera del tresor per conèixer una mica més sobre les radiacions i la radioactivitat.
Treballareu per parelles i, com a memòria de la sessió, heu d’entregar un document de text amb les contestacions de les pistes, les fonts que heu fet servir i la contestació a la pregunta.
Per dur a terme aquesta cacera, heu de seguir les pistes per acomular informació i poder tindre opció a contestar la pregunta final
Per què diem que la radioactivitat ens perjudica i ens beneficia a la vegada ?
Escriu una opinió raonada i justificada, fent referència a les fonts d’informació consultades
Com a activitat d’ampliació, podeu dur a terme la tasca d’aquesta webquest centrada en l’obra de Marie Curie i la seva relació amb la radioactivitat. En compte d’una web, podeu elaborar una presentació de diapositives.
Al web del Què,qui,com o al de TV3 ja està penjant el vídeo sobre els àtoms i LCH que us deia l’altre dia.
Per anar preparant la prova de cinemàtica entreu en aquesta web i tracteu de fer les activitats d’avaluació del moviment rectili. Podeu fer el mateix per repassar els sistemes de referència, la trajectòria i el desplaçament… completeu l’avaluació
[slideshare id=1122507&doc=cinemtica-090309131111-phpapp01]
Dimecres vinent dia 27, al Què qui com, no us perdeu el reportatge Àtom, interrogant la matèria. A sota us enganxe la promoció del programa. També podeu seguir-los al Feisbuc.
Hadrons, neutrons, quarks o gluons són conceptes de física atòmica relacionats amb un gran interrogant: què és la matèria? “Quèquicom” ho explica de manera clara, concisa i entenedora.
El CERN és un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d’algunes partícules subatòmiques com els hadrons fent-les col·lisionar mitjançant un accelerador anomenat LHC (Large Hadron Collider). Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del centre, explica com funciona la col·lisió de partícules dins d’aquest accelerador de 27 quilòmetres de llarg. Des del plató, Marc Boada, el presentador de “Quèquicom”, planteja un paral·lelisme de l’LHC. Mira de deduir què conté una caixa negra sense obrir-la, només disparant i analitzant-ne el resultat.
Els àtoms estan formats per neutorns i protons, que alhora s’anomenen hadrons i que contenen altres partícules com els quarks i gluons. Alguns físics que treballen amb aquestes partícules al CERN també argumenten si es podria formar un forat negre i expliquen que estan al límit del coneixement. Ens ho expliquen José Ángel Hernández, investigador de la Universitat de Santiago, i Antonio Pérez Calero, investigador de la UB. A més, el programa també presenta un altre investigador de la UB, Ricardo Vázquez, que s’ha embarcat en un projecte paral·lel a l’LHC que té com a objectiu investigar una partícula en concret que mostri per què l’univers està fet de matèria i no d’antimatèria.
Per què les coses tenen massa? Cristòfol Padilla, investigador IFAE-UAB explica que la partícula de Higgs és fonamental per comprendre que tenim massa i Marc Boada ho explica a plató per mitjà d’una metàfora amb la fama.
Els àtoms només representen el 4% de la matèria de l’univers, la resta és energia i matèria fosca. El reporter Pere Renom parla amb el director del laboratori subterrani de Canfranc (Osca), el físic teòric José Ángel Villar, per esbrinar com pretenen detectar la matèria fosca.