Spam i cadenes de correu

Segur que més d’una vegada us heu trobat amb correu no dessitjat -el famós SPAM– que us satura el correu. I la pregunta que sol vindre al cap és d’on hauran aconseguit la nostra adressa...

Doncs una de les principals vies de captura d’adresses són les ben intencionades i/o divertides cadenes de correu…

Us adjunte un text sobre les cadenes de correu i els seus objectius. Per disminuir el risc podeu fer servir diversos consells o recomanacions

No Spam
No Spam

Si després de tot encara teniu ganes d’enviar-ne no cliqueu reenviar, feu-ho copiant el text que us interesse en un nou missatge i posant les adreces en Còpia oculta (BCC o CCO) 😉

SPAM i cadenes de correu electrònic

Un SPAM és un correu electrònic amb contingut publicitari no desitjat. Una de les formes de màrketing menys efectives però més barates (gratuït) que es coneixen.

Una cadena de correu electrònic tots sabem el que és. Però avui en dia encara hi ha molta gent que no coneix la relació que existeix entre l’spam i les cadenes de correu electrònic.

Cansat ja de repetir cada cop la mateixa història i en vistes de que no hi havia cap article a Bulma sobre el tema he pensat que aquest cop ho escriuria primer en un article i després els enviaria l’enllaç.

Així a partir d’ara ja no hauré de repetir la mateixa feina cada cop i s’en podràn aprofitar altres amb el mateix problema si els agrada com ha quedat 🙂

Cadenes de correu:

Una cadena de correu és un missatge en el que l’autor demana, exigeix, recomana… que es reenvii en cadena a tanta gent com es pugui al·legant motius de solidaritat, defensa d’algun tipus de principis (cosa que ell no té), que pot dur-te sort o simplement perque el contingut té alguna gràcia…

> **** Pide un Deseo******
> **
> **
> **
> *Envía este mensaje a 10 personas en el plazo de 1hora. *
> *Si lo envias, tu deseo se realizará. Si no lo envías, sucederá lo
> contrario a tu deseo… luego me dices que pasó. *
> **
> *Adiós *

NO HEU DE REENVIAR MAI AQUEST TIPUS DE MISSATGES! Els que els originen son uns delinqüents que saben que prest o tard els rebràn de nou o en rebràn d’originats per altres com ells o (també passa) per gent que copia la idea per alguna cosa que considera important pensant que si hi ha altra gent que ho fa deu ser un bon sistema per difondre una cosa.

Però la finalitat d’aquests reenviaments massius no és altra que la de recollir a la tornada les adreces de correu electrònic de la gent a la que s’ha anat reenviant. En centèssimes de segon es poden processar milers de missatges per extreure’n les adreces de correu electrònic i registrar-les en bases de dades que al mercat negre es paguen molt bé (sobretot per la poca feina que costa recopilar-les) per enviar publicitat no desitjada (Spam).

I si vos diuen alguna cosa com “Pitjeu aquí si no voleu rebre més missatges nostros” MAI HO FACEU!!!. L’enviament de correu publicitari no desitjat és delicte a Espanya des del tercer missatge sense autorització expressa del receptor. No necessitau demanar que no us n’enviin més. Si us ho pregunten ÉS PERQUE AIXÍ CONFIRMEN QUE L’ADREÇA NO ÉS FALSA I PERTANY A UNA PERSONA i les adreces confirmades es paguen més 🙁

…els més espabil·lats ni ho necessiten: De vegades inclouen codi html amb imatges que estàn al seu servidor de manera que el programa de correu electrònic ha d’accedir-hi a través d’Internet per mostrar la imatge i ja vos podeu imaginar que en la petició de la imatge hi va prou informació amagada com per determinar que l’adreça era vàlida 🙁

És per això que Mai s’han d’enviar missatges en html i no és gens recomanable obrir missatges en html. Tots els programes de correu permeten blocar els correus html i veure només el missatge en text pla. I els programes de correu bons ho fan així per defecte. Només l’Outlook de Microsoft ho fa a l’enrevés i ja vos podeu imaginar perquè…

Si no mirau com en fer el “Forward” (Reenviar) surten totes les adreces a que s’enviava el missatge i això només és el que es veu amb un programa de correu electrònic normal. Si vegessiu el fitxer amb totes les capçeleres, etc… segur que trobarieu més d’una sorpresa.

RECOMANACIÓ:

NO REENVIEU MAI CADENES DE CORREU.

Si rebeu una cadena de correu que vos resulta interessant, la trobau graciosa o us sembla que és important donar difusió al missatge que transmet:

Sel·leccionau el text que considerau interessant reenviar.
Copiau aquest text al portapapers del vostre escriptori.
Obriu un missatge de correu electrònic nou (en blanc).
Enganxau el contingut del portapapers.
Assegurau-fos de que no conté cap referència a les adreces de correu a les que anava dirigit l’original.
Posau una nota al principi del missatge demanant que no el reenviin o que, si ho fan, llegeixin abans aquest article (http://bulma.net/link/?l883).
Enviau-lo només a persones que conegueu i que cregueu que els pot interessar.
Si és possible posau-vos a voltros mateixos com a destinataris i la resta d’adreces com <Bcc:>. D’aquesta manera, els destinataris no rebràn les adreces dels altres destinataris de manera que l’únic perjudicat si el missatge es converteix en cadena seràs tu mateix.

Si no ho feu així facilitareu la difusió de les adreces de correu electrònic dels vostres amics i coneguts i pot ser que un dia es vegin obligats a canviar d’adreça per evitar la recepció de cada cop més spam a la seva bústia.

Canviar d’adreça no és agradable: Implica haver d’avisar a tot-hom del canvi i per més que vulguis sempre et deixes algú o aquest s’oblida d’anotar la nova adreça i al final acabes perdent el contacte amb gent amb qui t’agradaria no haver-lo perdut 🙁

En canvi si tots ens prenem aquesta petita molèstia quan volguem reenviar alguna cosa ens evitam tots aquests problemes i la feina d’haver d’esborrar molts de correus electrònics inútils que ja no rebrem.

Glossari unitat 4: Reaccions químiques

Ací teniu les paraules clau de la unitat 4 Reaccions químiques:

Per cadascun dels conceptes, elaboreu una definició d’una línia i citeu la font d’on heu sintetitzat la informació -si és una web heu de posar l’adreça- i recordeu que s’ha de fer a mà.

canvi físic; canvi químic; catalitzador; coeficient estequiomètric; enzim; equació química; energia d’activació; estequiometria; Llei de conservació de la massa; massa atòmica; massa molar; massa molecular; mol; nombre d’Avogadro; precipitat; producte; reacció química; reactiu; reactiu en excés; reactiu limitant; velocitat de reacció

Reaccions químiques

Us adjunte un seguit d’enllaços per a que aneu fent boca amb les reaccions químiques.

En aquest portal trobaràs diverses activitats per sintetitzar i aplicar allò que saps sobre les reaccions químiques. Trobareu enllaços a d’altres activitats digitals -com una webquest, presentacions sobre ajust de reaccions o una valoració en línia- al blog de Competència digital en FiQ.

Des del blog Química fàcil, podeu trobar enllaços a diversos vídeos per visualitzar tipus variats de reaccions. També us adjunte un genèric del CanalUPC.o, a sota, la visualització de diversos tipus.

En aquesta entrada parlava de diverses aplicacions en linia per treballar la estequiometria i l’ajust de reaccions

Finalment, per sintetitzar i ampliar, un parell de presentacions que parlen sobre les reaccions químiques i el seu estudi.

[slideshare id=229194&doc=reaccions-quimiques-ies-badalona-vii-1200428342972929-3]

[slideshare id=993828&doc=estudi-de-les-reaccions-quimiques-1233858573414874-1]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RGrdYqPgZ1o" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Glossari unitat 5. Les forces i la pressió

Ací teniu les paraules clau de la unitat 5 Les forces i la pressió.

Per cadascun dels conceptes, elaboreu una definició d’una línia i citeu la font d’on heu sintetitzat la informació -si és una web heu de posar l’adreça- i recordeu que s’ha de fer a mà.

Bar; baròmetre; dinamòmetre; direcció; empenyiment; força; força de gran abast; força nuclear; gravetat; intensitat; isòbares; magnetisme; manòmetre; Newton; Pascal; pes; Pressió; Pressió hidrostàtica; Principi d’Arquímedes; punt d’aplicació; sentit; vasos comunicants; vector

Radiació i radioactivitat

radioactius
radioactius

A la sessió de laboratori, aquesta setmana farem una cacera del tresor per conèixer una mica més sobre les radiacions i la radioactivitat.

Treballareu per parelles i, com a memòria de la sessió, heu d’entregar un document de text amb les contestacions de les pistes, les fonts que heu fet servir i la contestació a la pregunta.

Per dur a terme aquesta cacera, heu de seguir les pistes per acomular informació i  poder tindre opció a contestar la pregunta final

Per què diem que la radioactivitat ens perjudica i ens beneficia a la vegada ?

Escriu una opinió raonada i justificada, fent referència a les fonts d’informació consultades

Com a activitat d’ampliació, podeu dur a terme la tasca d’aquesta webquest centrada en l’obra de Marie Curie i la seva relació amb la radioactivitat. En compte d’una web, podeu elaborar una presentació de diapositives.

Marie Curie
Marie Curie

Enllaços químics. Iònic, covalent i metàl·lic

Trobareu diverses pàgines que parlen dels enllaços, en general o fent una síntesi sobre l’àtom. Més concretament sobre l’iònic entre un metall i un no metall, com aquest, o tots tres tipus.

Al final de l’article hi ha un seguit de vídeos, dues animacions Flash i una presentació de diapositives.

A banda d’una repassada en anglès, en Visionlearning o Tutorvista trobareu diverses animacions, amb la recreació d’una reacció entre el sodi i el clor. En aquesta, trobareu un llistat amb enllaços a d’altres simulacions,  i ací podeu predir el resultat i visualitzar-lo. Finalment una completa síntesi amb un test final.

Teniu un Jclic, diversos applets sobre els enllaços i més generals I per acabar uns reculls d’animacions variades i demés.

[kml_flashembed movie="http://www.kentchemistry.com/links/misc/BondingReview.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.kentchemistry.com/links/bonding/bondingflashes/bond_types.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[slideshare id=1486839&doc=enllaqumic2009-090525144155-phpapp01]

Videos sobre l ‘enllaç covalent i l’iònic.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CGA8sRwqIFg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QqjcCvzWwww" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Matèria i mescles, una repassada

A banda de les presentacions de diapositives de sota, us adjunte un seguit d’enllaços per preparar la prova de la setmana vinent:

[slideshare id=2266745&doc=substanciespuresimescles-091018140600-phpapp02]

[slideshare id=613303&doc=mescles-y-dissolucions-1222171772504997-9]

[slideshare id=363100&doc=mtodes-de-separaci-de-mescles-1208711309629803-9]

Repassant la cinemàtica

Per anar preparant la prova de cinemàtica entreu en aquesta web i tracteu de fer les activitats d’avaluació del moviment rectili. Podeu fer el mateix per repassar els sistemes de referència, la trajectòria i el desplaçament… completeu l’avaluació
[slideshare id=1122507&doc=cinemtica-090309131111-phpapp01]

Les partícules subatòmiques i més, dimecres al Quèquicom

Dimecres vinent dia 27, al Què qui com, no us perdeu el reportatge Àtom, interrogant la matèria. A sota us enganxe la promoció del programa. També podeu seguir-los al Feisbuc.

“Àtom: interrogant la matèria”

Emissió: Dimecres 27 de gener de 2010

Hadrons, neutrons, quarks o gluons són conceptes de física atòmica relacionats amb un gran interrogant: què és la matèria? “Quèquicom” ho explica de manera clara, concisa i entenedora.

El CERN és un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d’algunes partícules subatòmiques com els hadrons fent-les col·lisionar mitjançant un accelerador anomenat LHC (Large Hadron Collider). Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del centre, explica com funciona la col·lisió de partícules dins d’aquest accelerador de 27 quilòmetres de llarg. Des del plató, Marc Boada, el presentador de “Quèquicom”, planteja un paral·lelisme de l’LHC. Mira de deduir què conté una caixa negra sense obrir-la, només disparant i analitzant-ne el resultat.

Els àtoms estan formats per neutorns i protons, que alhora s’anomenen hadrons i que contenen altres partícules com els quarks i gluons. Alguns físics que treballen amb aquestes partícules al CERN també argumenten si es podria formar un forat negre i expliquen que estan al límit del coneixement. Ens ho expliquen José Ángel Hernández, investigador de la Universitat de Santiago, i Antonio Pérez Calero, investigador de la UB. A més, el programa també presenta un altre investigador de la UB, Ricardo Vázquez, que s’ha embarcat en un projecte paral·lel a l’LHC que té com a objectiu investigar una partícula en concret que mostri per què l’univers està fet de matèria i no d’antimatèria.
Per què les coses tenen massa? Cristòfol Padilla, investigador IFAE-UAB explica que la partícula de Higgs és fonamental per comprendre que tenim massa i Marc Boada ho explica a plató per mitjà d’una metàfora amb la fama.

Els àtoms només representen el 4% de la matèria de l’univers, la resta és energia i matèria fosca. El reporter Pere Renom parla amb el director del laboratori subterrani de Canfranc (Osca), el físic teòric José Ángel Villar, per esbrinar com pretenen detectar la matèria fosca.