El fil del mite grec

Pegàs: del mite a l’actualitat

Publicat el 4 maig 2015 per Xènia Serra

El Pegàs és un ésser de la mitologia grega (Πήγασος) que es representa com un cavall alat, blanc o negre, que va néixer de la sang que va brollar quan Perseu va tallar el cap de Medusa. El significat del seu nom és desconegut però Hesíode el relaciona amb la paraula “font”. Allà on els cascs de Pegàs colpejaven el terra en naixia una font. Per exemple, la font Hipocrene (font del cavall), en el mont Helicó.

Pegàs representat en un vas d’origen àtic trobat a Sicília (480 aC – 460 aC)

Les llegendes més conegudes on apareix Pegàs són les llegendes relacionades amb l’heroi Bel·lerofont. Mentre Pegàs estava bevent a la font Pirene, Bel·lerofont, gràcies a l’ajuda d’una brida màgica que li havia donat Atena, va aconseguir muntar el cavall. Seguidament, Bel·lerofont i Pegàs van anar a lluitar contra el monstre Quimera.

Gràcies a Pegàs, Bel·lerofont va aconseguir triomfar en totes les aventures en què va participar. Això el va enorgullir tant que va creure’s capaç d’arribar fins al mont Olimp, on vivien els déus, cavalcant al llom de Pegàs. Zeus no va tolerar tanta supèrbia i va enviar un tàvec que va picar al cavall, encabritant-lo i fent-li tirar el seu genet a terra. Lliure de Bel·lerofont, Pegàs va continuar volant sol fins a l’Olimp. Des de llavors, Zeus el va fer servir per portar el llamp.

Finalment, Pegàs va ser transformat en constel·lació. Actualment, Pegàs és una de les 88 constel·lacions modernes s’anomena Pegàs.

Constel·lació Pegàs

Al MAC Catalunya tenim un bell mosaic, entre d’altres mosaics romans de Pegàs . Actualment, el Pegàs és un ésser mitològic molt conegut, ja que, a més de la llarga tradició literària, surt en diverses cançons (Pegasus es diu el primer àlbum en solitari de Joan Miquel Oliver), pel·lícules (sobretot de fantasia i ficció), en llibres, representat com a símbol, etc. Alguns exemples de la representació del pegàs en l’actualitat són:

Ens ajudeu a fer la col·lecció més gran?

Conceptes bàsics-imatges

Xènia Serra 2n Batxillerat – Grec

Publicat dins de General, Herois, Monstres, Pervivència | Etiquetat com a Criatures, Pegàs | 6 comentaris

Orfeu, tot un referent literari de l’amor perdut

Publicat el 3 maig 2015 per moya.sandra

Després de veure a la sala de l’actes del Serra de Marina els alumnes de Classical Culture de l’IPM representant en anglès Orpheus and Eurydice, vaig recordar de la classe de Llengua i Literatura Castellana un poema de Quevedo sobre Orfeu:

Califica a Orfeo para idea de maridos dichosos

Orfeo por su mujer
cuentan que bajó al Infierno;
y por su mujer no pudo
bajar a otra parte Orfeo.
Dicen que bajó cantando;
y por sin duda lo tengo;
pues, en tanto que iba viudo,
cantaría de contento.
Montañas, riscos y piedras
su armonía iban siguiendo;
y si cantara muy mal,
le sucediera lo mesmo.
Cesó el penar en llegando
y en escuchando su intento:
que pena no deja a nadie
quien es casado tan necio.
Al fin pudo con la voz
persuadir los sordos reinos:
aunque el darle a su mujer
fue más castigo que premio.

Francisco de QUEVEDO

He continuat fent recerca sobre la pervivència d’aquest mite en la literatura i n’he trobat un de Francisco Álvarez Hidalgo:

Ella fue mi canción inspiradora,
y la musa raíz de mi canción;
mas la muerte, noctámbulo ladrón,
la arrebató antes de brillar la aurora.

No era mi amor, ni lo es, amor que ignora,
y al Hades descendí. La persuasión
de mi canto logró su redención,
que cede el Hades si mi canto implora.

“Llévatela a la luz, mas sin volverte
a mirarla en las sombras, o la muerte
de su destino habrá de apoderarse”.

¡Oh, impaciencia del hombre enamorado!
Volví los ojos, y me fue arrancado
el corazón al verla evaporarse…

Francisco Álvarez Hidalgo

Quina pervivència del mite d’Orfeu remarqueu vosaltres? Per què creieu que encara té vigència el mite d’Orfeu i Eurídice?

Sandra
4t ESO

Publicat dins de Amor correspost fins a la mort, General, Herois, Pervivència, Pervivència en la literatura espanyola | Etiquetat com a Eurídice, Francisco Álvarez Hidalgo, Hades, Mort, Orfeu, Poesia, Quevedo, Referents clàssics | 23 comentaris

Orpheus and Eurydice, a Greek Myth

Publicat el 2 maig 2015 per Margalida Capellà Soler

Els alumnes de tercer de Classical Culture de la professora Aida López van obrir la Diada de Sant Jordi de l’IPM amb la representació en anglès del mite d’Orfeu. Primer van recitar el poema “Eurydice” de H.D. Lawrence (Helen Sword “Orpheus and Eurydice in the Twentieth Century: Lawrence, H.D. and the Poetics of the Turn,” Twentieth Century Literature, 35:4 (Winter 1989), 407-28) i, a continuació, van interpretar el mite d’Orfeu: “Orpheus and Eurydice” tot seguint la tradició de representar obres de tradició clàssica en anglès, de preparar-se per traduir més endavant els mites en llatí i de cercar-ne la pervivència arreu (música, cinema, literatura…).

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/T4LEgyi_9mA[/youtube]

Publicat dins de Actualitat, Càstig, General, Herois, Morir per amor, Pervivència literatura anglesa, Teatre | Etiquetat com a Classical Culture, Eurídice, Eurydice, Greek Mythology, Orfeu, Oroheus | 27 comentaris

Té similituds la Mitologia Àrab amb la Grega?

Publicat el 1 maig 2015 per tmara.imad

Com a musulmà, després de llegir en aquest mateix bloc la multiculturalitat del Déu Sol i la comparació de la mitologia grega amb la nòrdica, em vaig plantejar si també hi hauria mitologia àrab.

M’hagués agradat poder trobar més informació. Us proposo un repte: m’ajudeu a saber més coses sobre la mitologia àrab i a buscar-ne semblances i diferències amb la mitologia grega? De fet, els éssers humans no som tan diferents i encara avui ens agrada crear històries fantàstiques sobre allò que desconeixem, per exemple sobre els extraterrestres, les seves naus, i la vida més enllà de la nostra galàxia.

Imad Tmara
2n Batx. Humanístic

Publicat dins de Arts, Déus, General, Mitologia comparada | Etiquetat com a Mitologia àrab, Mitologia Comparada | 3 comentaris

¿Atenea bisexual?

Publicat el 27 abril 2015 per MANUEL BARRIONUEVO VILAR

¿A quién tomó Rembradt como modelo, a un chico o a una chica? Es desde luego un ser andrógino cuyos rasgos no se corresponden propiamente con los propios de un género. El cuadro permite el diálogo con el espectador: nos interpela y se reactualiza con cada mirada. Esa es la grandeza de los genios.

Observad la Atenea de Rembrandt, ¿es bisexual?