Jàson de Manuel Vilar

Una de les obres de l’escultor català Manuel Vilar (1812-1860) porta per títol Jàson i es troba a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

"Jàson" de Manuel Vilar

Després d’haver-ne observat la reproducció de més amunt, feu, en un mínim de 200 paraules, una redacció que tingui en compte els aspectes següents:

  • El nom de l’heroïna que es casà amb Jàson i que és el títol d’una tragèdia d’Eurípides.
  • El monstre que Jàson, amb l’ajut de l’heroïna, vencé i el motiu pel qual ho va fer.
  • El final de la tragèdia d’Eurípides que porta el títol de l’heroïna. Quina funció catàrtica produïa en els espectadors?
  • Algunes característiques de l’obra d’Eurípides en comparació amb algun altre poeta tràgic.
  • Eurípides entén la psicologia femenina o és un autor misogin?

Quant a Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.
Aquest article s'ha publicat dins de Arts, Escultura, General, Herois, Monstres i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Jàson de Manuel Vilar

  1. Laia A. diu:

    El personatge que observem a l’escultura de Manuel Vilar és Jàson, qui és personatge principal del cicle mític de Jàson i els argonautes on aquest comença una missió on ha d’aconseguir el velló d’or i així aconseguir el tron del seu oncle Pèlies.Durant aquesta aventura, coneix, es casa i té fills amb Medea, la qual porta el mateix títol que l’obra tràgica d’Eurípides Medea.
    Medea s’enamora de Jàson i decideix ajudar-lo en la recerca de l’objecte, amb l’ajut d’aquesta, aconsegueixen passar la prova manada pel rei Eetes: unir els bous que treien foc per la boca i llaurar un camp i després, en els forats de la terra enterrar unes dents de drac que Eetes els hi va donar.
    Al final de l’obra d’Eurípides, l’espectador rep el sentiment que sent la protagonista a l’haver sigut abandonada junt amb els seus dos fills per part del seu marit, Jàson, qui la deixa per una altra dona, Glauce. Aleshores, al sentir-se rebutjada i enganyada, sent la necessitat de vengar-se del seu marit traient-li potser el que a ell més li podia importar, els seus fills.
    L’obra d’Eurípides ha estat una tragèdia molt valorada per la manera de ser escrita i la connexió que fa sentir al lector amb els protagonistes, sobretot perquè amb els sentiments que afegeix, com: la passió o la gelosia, fa que els personatges de les seves obres actuïn com éssers humans.
    En comparació amb un altre autor tràgic com ara, Èsquil, per qui el nucli del pensament teològic és la justícia divina a la qual l’home s’ha d’adaptar, aleshores a les seves obres, també molt importants per la literatura grega, es dóna més importància i justificació a la fe a través dels mites antics, que no a la rellevància de les emocions.
    Tot i així, tornant a Eurípides, l’autor demostra una gran psicologia femenina per alguns dels arguments de l’obra Medea , on defensa i realça la posició de la dona davant d’una societat masculina. Però també, pot escriure així, per un cert temor a la dona i por pel que pot arribar a fer si se sent humiliada o ferida.

  2. Chorouk diu:

    La figura que mostra aquesta imatge es tracta d’una escultura de Manuel Vilar la qual representa a Jàson, un personatge que pertany a un cicle mític: Jàson i el argonautes .
    Aquest relat mític narra la missió que Pèlias encarregà a Jàson, en que només realitzava la missió amb la condició que li retornés el regne al seu pare si aconseguia el demanat : aconseguir el velló d’or per obtenir el poder que el seu oncle Pèlias li havia tret al seu germanàstre Èson, pare de Jàson i rei de Iolcos. Però un oracle advertí a Pèlias d’un home amb una sola sandàlia; aquest home es tractava de Jàson. El cicle mític explica que Jàson es casà amb una heroïna, la qual porta per nom el títol d’una de les obres més famoses d’Eurípides: Medea . Gràcies a aquesta heroïna Jàson aconseguí acabar amb el monstre, un dragó. El motiu pel qual Medea l’ajudà fou perquè pogués agafar el velló d’or que guardava el dragó mentre dormia.
    Medea, heroïna tràgica, fou un personatge que Eurípides descriví i a més designà com a títol de la seva obra. Les seves obres eren representades al públic del teatre i tenien un sentit educatiu (catàrtic o purificador). El públic aprenia una lliçó de comportament, valors humans,… Eurípides és un autor tràgic igual que Èsquil i Sòfocles. La història de Medea també és relacionable amb l’obra de les Bacants, mateix autor que l’obra de Medea. Eurípides era un autor misogin, és a dir, tenia odi cap a les dones.

    En conclusió, els fets que passaren en aquest cicle mític després els narrà Eurípides a la tragèdia Medea .

  3. Laia Arcas diu:

    El personatge que observem a l’escultura de Manuel Vilar és Jàson, el personatge principal del cicle mític de “ Jàson i els argonautes” .
    En aquesta historia el personatge s’aventura en una missió per aconseguir el velló d’or (pell d’un moltó) i així aconseguir el tron del seu oncle Pèlies, rei de Iolcos. Durant aquesta aventura, coneix a Medea, filla del rei Eetes. Aquesta, porta el mateix títol que l’obra tràgica d’Eurípides: Medea.
    Medea, s’enamora de Jàson i decideix ajudar-lo en la recerca de l’objecte, amb l’ajut d’aquesta aconsegueixen passar diverses proves manades per diferents personatges: una pel rei Pèlies, qui va ordenar recuperar el velló d’or, objecte el qual es trobava resguardat per un drac. I una altre pel rei Eetes qui mana unir els bous que treien foc per la boca i llaurar un camp. I després, en els forats de la terra enterrar unes dents de drac que Eetes els hi va donar.
    Al final de l’obra d’Eurípides, l’espectador rep el sentiment que sent la protagonista a l’haver sigut abandonada junt amb els seus dos fills per part del seu marit, Jàson, qui la deixa per una altra dona, Glauce. Aleshores, al sentir-se rebutjada i enganyada, sent la necessitat de vengar-se del seu marit traient-li potser el que a ell més podia importar-li, els seus fills.
    L’obra d’Eurípides ha estat una tragèdia molt valorada per la manera de ser escrita i la connexió que fa sentir al lector amb els protagonistes, sobretot pels sentiments que afegeix al caràcter d’aquests, com ara: la passió o la gelosia; això fa que els personatges de les seves obres actuïn com éssers humans.
    En comparació amb un altre autor tràgic com ara, Èsquil, per a qui el nucli del pensament teològic és la justícia divina a la qual l’home s’ha d’adaptar. Aleshores a les seves obres, també molt importants per la literatura grega, es dóna més importància i justificació a la fe a través dels mites antics, que no a la rellevància de les emocions.
    Tot i així, tornant a Eurípides, l’autor demostra una gran psicologia femenina en referència a alguns dels arguments de l’obra Medea , on defensa i realça la posició de la dona davant d’una societat masculina. Però també, pot escriure així, per un cert temor a la dona i per la por que pot arribar a fer una dona si se sent humiliada o ferida.

Respon a Laia Arcas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *