Mites i pedres

Després de llegir la tercera part de Narracions de mites clàssics, intenteu explicar els mites que he seleccionat en aquest Thinglink. Quin és el vostre preferit? Per què? Quins altres mites heu llegit a la tercera part de narracions de mites clàssics?

No us oblideu de fer la vostra valoració personal del llibre aquí.

Fem també el kahoot de la 3a part de Narracions de mites clàssics que la Mar Cruz i la Mireia Sànchez de 1r de Batxillerat han preparat?

hjlç

Mar, 4ºB
Optativa Llatí

Aquest article s'ha publicat dins de Amor obsessiu, Amor per les estàtues, Canvi de sexe, Déus, General, Herois, Morir per amor, Pervivència, Rapte d'amor i etiquetat amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Mites i pedres

  1. Irene Sanz diu:

    LICAS
    Va ser l’heroi que va acompanyar Hèracles fins a la seva mort al cim de l’Eta.
    L’havia servit com a herald en la guerra contra Èurit. Després de la victòria, Hèracles va voler aixecar un altar a Zeus, i va enviar Licas davant de Deianira perquè li donés un vestit nou. Deianira li va donar la túnica enverinada amb la sang de Nessos, el centaure. Quan l’heroi se la va posar i li va començar a cremar tot el cos, ple de ràbia, agafà Licas d’un peu i el llançà pels aires. Va caure al mar, a prop de les costes d’Eubea, on es va transformar en pedra i va formar un grup d’illes anomenades Lícades.

    NÍOBE
    Casada amb Amfíon, se sentia molt orgullosa sobretot dels seus fills. Però Latona no consenteix que cap altra deesa la passi per davant, així que envia els seus fills bessons a matar tots els seus fills i filles. De la desgràcia, Níobe es torna rígida com una pedra.

    LES EQUÍNADES
    Aquestes cinc illes van sorgir de la fúria del riu Aquelou, el més cabalós de Grècia, quan les nimfes es van oblidar de convidar-lo a la festa del sacrifici dels deu jònecs.

    PERIMELE
    Era una jove estimada pel déu-riu Aquelou, però el seu pare, Hipodamant, no ho va poder suportar i la va llençar al mar. Però Aquelou va aconseguir que Posidó la transformés en una illa i es convertís, així, en immortal.

    BATOS
    Quan Mercuri va robar unes vaques i les va amagar en uns boscos, només el vell Batos ho va veure. A canvi de silenci, Mercuri li regala una vaca com a recompensa.
    Com que no se’n fia marxa i pren l’aparença de camperol. Quan torna, li ofereix una vaca i un toro a Batos si sap on estan les vaques. Ell li revela l’amagatall i Mercuri, traïcionat, el transforma en una pedra de sílex.

    Els meus mite preferits han estat el de Níobe, perquè vaig sentir empatia per ella quan vaig llegir que li van matar tots els fills injustament, i el de Batos, ja que em va semblar una lliçó de vida.

  2. Laia A. diu:

    Salvete!
    Els mites que apareixen a la tercera part de Narracions de Mites clàssics, m’ha agradat més que l’anterior, suposo, perquè no parla de botànica com la segona part.
    Llavors el primer mite, el de Batos tracta sobre Mercuri, que roba unes vaques dels Camps de Pilos, llavors va agafar per banda a un home i el va “subornar” amb una vaca a canvi de que callés i no expliqués si passava algú que havia robat les vaques. Llavors, Mercuri que no hi confiava es canvia de “look” i li pregunta al vell a canvi del doble ofert per Mercuri si havia vist un ramat de vaques i l’home, traint a l’anterior li diu la veritat, fent que Mercuri s’enfadés i el transformés en pedra.

    Perimele, es va convertir en illa per Posidó, quan el seu pare que no aguantava que estimes al déu-riu Aquelou la va llençar al mar.

    Equinades: Quan el riu Aquelou no va ser convidat per les nimfes a una festa-sacrifici, després del seu enfat, les va convertir en illes.

    Licas, era el criat o company d’Hèracles, que manat per Deianira, la qual estava furiosa, ja que li havien arribat rumors que el seu home l’era infidel, posa la sang de nessos sobre una capa que encarrega a Licas per a què li entregués al marit, el qual quan se la posa es crema i mort lentament, però abans de morir, llença Licas a l’aire convertint-lo en una dura pedra.

    Niobe, està casada amb Amfíon, i Latona no vol que cap deessa estigui “sobre” d’ella i mana matar als fills de l’altre als seus fills. Però finalment Niobe es converteix amb pedra, rígida i dura.

  3. Ramon Albero diu:

    El kahoot ha sigut molt llarg i molt ben fet, es una bona manera de repasar el llibre per l’examen.
    H hagut algun moment extrany en el kahoot, com per exemple quan ens han deixat sense temps, però tota la resdta ha estat molt bé.
    Felicitats Mar, fes-ne més!

  4. Alexia Álvarez Pàmies diu:

    Salvete!

    LICAS: Deianira era l’esposa d’Hèracles. Un centaure salvatge anomenat Neso va intentar violar a Deianira mentre l’ajudava a travessar el riu Euneo. Hèrcules va veure el que passava des de l’altre costat del riu i li va disparar una fletxa enverinada al pit. Agonitzant, Neso va mentir a Deianira explicant-li que la sang del seu cor asseguraria que Hèracles l’estimaria per sempre. Aquesta es va creure les seves paraules i va guardar una mica de dit verí. A oïdes de Deianira arriben falsos rumors que Hèracles li estava sent infidel, desesperada va untar la seva famosa túnica de cuir amb la sang de Neso, deicidint demanar-li a Licas, criat d’Hèracles, que lliuri al seu espòs la túnica que conté la sang del pervers Neso. Hèracles es va posar aquesta túnica, que estava impregnada del potent i mortífer verí. El semidéu va morir lentament i dolorosament quan aquesta va cremar la seva pell amb flames reals i per la calor del verí. Hèracles furiós i agonitzant, just abans de morir llança a Licas pels aires. El criat cau al mar i es converteix en un penyal. Desesperada al veure el que havia fet, Deianira es va suïcidar penjant-se.

    PERIMELE: Perimele era la filla de Hipodamant, era una noia molt maca i el riu Aquelou n’estava molt enamorat d’ella. Un dia aquest li va prendre la virginitat, Hipodamant no ho va poder suportar i va precipitar la seva filla a l’abisme des de dalt d’una muntanya amb intenció de què es morís. El riu Aquelou la va agafar entre els seus braços i va suplicar ajut al déu Neptú, Perimele es va transformar en una illa, abraçada per les aigües d’Aquelou.

    NÍOBE: Níobe era filla de Tàntal i esposa d’Anfión, rei de Tebas. Amb Anfió va tenir set fills dels quals Níobe presumia, mofant-se de Leto perquè aquesta només havia tingut dos fills (Apol•lo i Artemisa). Aquestes burles van arribar fins a tal punt que es va oposar al fet que se li tributessin honors a Leto, dient que ella era més digna que se li aixequessin altars. En venjança, Apol•lo va matar a tots els seus fills homes i Artemisa va fer el mateix amb les dones.
    La desgraciada Níobe es va quedar paralitzada. Ja no tenia ni fills ni filles, ni tan sols marit; aquest jeia també sense vida, ja que s’havia clavat una espasa res més conèixer la mort de tots els seus fills. Se’n va anar tornant rígida, semblava una pedra. L’únic moviment que s’observava era el de les seves llàgrimes que, malgrat la seva rigidesa, brollaven innombrables dels seus ulls. La que antany es vantava dels seus fills no era ja més que una font.

    LES EQUÍNADES: Les equínades eren nimfes d’aigua dolça, un dia a elles se’ls va acudir sacrificar deu bous i com a celebració varen fer festes i rituals, varen convidar als déus dels camps i varen estar tota la nit de festa, però varen oblidar-se de convidar al riu Aquelou i aquest enfadat per el menyspreu va convertir les nimfes en illes.

    BATOS: Era un pastor que treballava en els boscos del rei Neleo. Quan Hermes, de jove, va robar el ramat a Apol•lo, Batos va ser l’únic testimoni de tal succés. A causa d’això, Hermes, temorós que li denunciés li va oferir un vedell a canvi del seu silenci, i Batos va acceptar gustós el tracte. No obstant això, Hermes, que era summament acurat i molt prudent, va sospitar que el pastor no li seria molt fidel, així que va adoptar una altra forma humana i es va acostar a Batos oferint-li un bou i un vestit complet a canvi que li indiqués el que ha passat i el lloc exacte on Hermes havia amagat els ramats. Batos no va trigar a explicar-ho tot. Hermes, summament indignat pel que ha passat, el va convertir en pedra de toc, indiscreta com Batos i que no sap amagar res perquè posa de manifest la naturalesa dels metalls en fregar-amb la seva superfície.

    El que més m’ha agradat ha sigut el de les equínades, ja que crec que et dona una moralitat, i és que no s’ha de discriminar a ningú, tot i que penso que la reacció del riu Aquelou fos una mica desproporcionada.

    Els altres mites que m’he llegit de la tercera part de Narracions de mites clàssics a part d’aquests, han sigut: Aglaure, Perseu i Medusa, Biblis, llegendes xipriotes, el llop de Peleu, els grecs a Aulida, Escil•la i Glauc, Anxàrete, i Egèria.

Respon a Irene Sanz Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *