Referents clàssics a Assassin’s Creed

La famosa saga de videojocs Assassin’s Creed té una història molt relacionada amb la mitologia grecorromana. Podem trobar dins de qualsevol dels 8 jocs (especialment en La Hermandad, ja que té com a escenari la ciutat de Roma) una gran quantitat de referents clàssics.

Colosseu de Roma, l’home que se’l mira és l’assassí protagonista, Ezio Auditore.

Començarem pel principi, aquesta saga explica principalment dues realitats diferents, el present, protagonitzat per Desmond Miles les 5 primeres entregues, i el passat, protagonitzat per diferents personatges d’eres completament diferents (Renaixement, Revolució Americana, etc), però no aprofundirem tant en aquest aspecte, doncs no té relació amb el bloc. La trama gira al voltant de dos grups diferents, ideològicament parlant, els Assassins, que persegueixen la llibertat de l’home sota un còdig de conducta o credo (per això es diu Creed), que consisteix en els tres preceptes següents:

Allunyaràs la teva fulla de la carn innocent.                                                                           – Sigues sempre discret i fundeix-te entre la multitud.                                                                   No comprometis  la Germandat.

Aquest és un grup totalment inventat per la mà dels creadors de la saga, però l’altre us sonarà una mica, es denominen Templaris. Aquesta organització volia aconseguir el control del món mitjançant un tipus de dictadura totalitària indirecte, és a dir, actuar sense mostrar qui són en realitat, amb la qual controlar les ments de la població.

Ara ve la part que ens interessa, com podem relacionar aquesta saga amb la mitologia? Hi ha uns personatges encara no esmentats en aquest apunt, aquests van ser batejats pels humans com “La Primera Civilització”, éssers vius com els humans, però sense ser-ho, doncs tenen qualitats semblants a les dels déus, ells van crear l’home com a tal, poden morir, però només violentament, són posseïdors d’una intel·ligència desmesurada, però, al cap i a la fi, són persones amb curiositat i afany per descobrir tot el desconegut.

Encara no ha quedat del tot clar, però sembla que “La primera Civilització” tenia la humanitat com a esclava, i els dos primers homes que van ser lliures van ser Adam i Eva (referència religiosa).

Sigui com sigui, el protagonista Desmond Miles reviu els records dels seus avantpassats (mitjançant una màquina nomenada Animus) assassins, que han contactat en diverses ocasions amb la primera civilització, doncs aquests volen advertir a la humanitat que el mal que els va assolar a ells (una gran irrupció solar que els va massacrar fa molts anys). De moment coneixem Minerva, Juno i Júpiter, com podeu veure tots noms de déus romans.

Minerva a l’esquerra i Juno a la dreta, les dues només es poden mostrar en forma d’hologrames del passat, doncs no es pot dir que estiguin del tot vives.

Júpiter, a diferència de la mitologia llatina i grega no podem dir que sigui el més important o el líder dels seus, doncs no sabem res de la seva història.

 

És interessant la forma que han tingut els seus creadors de dotar  aquests personatges d’emocions no característiques dels déus que representen. En aquest univers, Minerva i Júpiter volen salvar la humanitat del mal prèviament explicat, podríem dir que Minerva té aquesta intenció perquè en la mitologia real va ajudar  Ulisses, era la protectora de Roma, característiques favorables al bé de la humanitat, però, en canvi, Júpiter no hauria de tenir cap motiu per aquest acte, doncs odia els humans, creacions d’un Tità que el va trair, robant-li el seu preuat foc. En aquest cas, només puc pensar que els guionistes volien posar el nom del déu més poderós i res més, sense cap simbolisme real.

Us he explicat dos de les tres representacions mitològiques que apareixen al llarg dels jocs, falta Juno. Ella, en canvi de voler salvar la humanitat, la vol controlar tal i com van fer en el passat, la vol salvar, sí, però perquè d’aquesta manera ella també es salvaria del foc solar. Si comparem aquests pensaments amb la deessa real, podem pensar que l’únic que vol fer és tornar a ser la reina que va ser en l’antiguitat. També poden ser els zels que ha tingut sempre, doncs en aquest univers podem veure un Júpiter que s’estima la humanitat, cosa que pot enfurismar la deessa.

Aquestes comparacions són cosa meva, doncs en l’univers d’Assassin’s Creed no són déus, per tant, no deuen tenir la mateixa història que la mitologia clàssica, però potser els van crear per a simbolitzar aquestes divinitats llatines i gregues, al capdavall, són iguals.

Discussió entre Juno i Minerva, al centre està el protagonista del present, Desmond Miles.

Per acabar hi ha la qüestió del mal superior a tots, el sol. En aquest cas és totalment una invenció meva, però potser van decidir que aquest fos el desencadenat de tota la història per dos motius. El primer és que és el cataclisme de moda en el cinema, i l’altre és la llegenda de Faetont, el fill d’Hèlios, que, en voler controlar el carro del seu pare sense èxit, va caure del cel i va incendiar la Terra, morint amb la caiguda. Pot ser una metàfora molt clara que, si intentes controlar una cosa que no vol ser controlada, al final, les conseqüències poden ser devastadores.

Raül Àlvarez Cuenca

1r de Batxillerat Humanístic

Aquest article s'ha publicat dins de Déus, General, Pervivència, Videojocs i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Referents clàssics a Assassin’s Creed

  1. Carlos Thiriet diu:

    Xαiρετε,
    Un apunt molt interessant, Raül. Assassins Creed és una de les sages de videojocs que més m’agraden, i té a més una gran quantitat de referents clàssics. La història està molt ben lligada i podem trobar similituts amb alguns aspectes de les religions de l’antiguitat i l’actualitat, com la representació de la primera civilització com déus romans o l’aparició d’Adam i Eva.

  2. Iria Rael diu:

    Xαiρε!!
    La veritat es que no sóc molt de jugar a jocs, sé que hi han jocs de guerra de Troia i de aquets tipus però mai havia escoltat els Assassins Creed, que pel que veig és un videojoc amb bastants referents clàssics, i vulguis o no acabes aprenen algo.

  3. ariadnaruiz diu:

    Xairete!

    Sóc molt fan d’aquest joc, m’encanta i sempre hi he jugat. Però mai m’havia adonat que hi havien tanta quantitat de referents clàssics!

    M’ha fet moltíssima ilusió llegir aquest article i també m’han entrat ganes de jugar-hi un altre cop.
    El que més m’agrada de l’Assassins Creed es que explica fets històrics que van passar en el pasat. Que jo sàpiga, no hi ha cap que estigui fet a l’època romana o grega, encara que surtin coses d’aquestes èpoques, però estaria força interessant.

    Et felicito per haver-ho fet ja que m’ha agradat moltíssim!

    GRÀCIES!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *