Benito Pérez Galdós i la cultura clàssica

Benito Pérez Galdós

Benito Pérez Galdós va arrossegar una fama de desconeixedor de la cultura clàssica durant una part de la seva vida, concretament durant la primera fase de la seva carrera novel·lística, i no se li va ocórrer millor manera per negar aquest rancor que escrivint no només una, sinó tres obres explícitament relacionades amb la cultura clàssica, més alguna referència casual en les seves novel·les. Si bé va ser reconegut per les seves espectaculars novel·les, realistes i naturalistes, no hem d’oblidar la seva traça en el món de les lletres en general, portant a ser també poeta, dramaturg i assagista.

L’escriptor canari abasta en les seves obres tot tipus d’anàlisi psicològics dels seus cuidats personatges, que destaquen per tenir una profunditat que els fa semblar reals i humans, i podríem ser capaços de relacionar-los amb qualsevol dels nostres coneguts.
Actualment em trobo llegint La Desheredada, i arran d’una passió que ha despertat la novel·la naturalista en mi, vaig tractar de trobar algun component clàssic en l’obra, perquè ja sabem que les influències gregues i romanes estan fins a la sopa. Rascant una mica la superfície de l’argument, podríem relacionar-lo una mica amb el mite de Cassandra, qui va ser maleïda per Apol·lo perquè mai ningú no cregués les seves prediccions, i en un moment donat va dir la veritat i ningú no la va creure, i després la gent es penedir a causa de les conseqüències. Podem relacionar la novel·la de Galdós amb què la protagonista, una mica boja, parlant en plata, assegura ser filla d’un noble i ningú no la creu. La diferència, però, és que no és veritat, al contrari de Cassandra.
Però casualment, amb una mica de recerca, vaig acabar de descobrir que potser si que tingués influències del mite ja que ens assegura el seu total coneixement del mite escrivint una obra de teatre amb aquest nom. Aquesta va ser escrita després d’una obra anomenada Electra. Cap d’aquests dos teatres tenen molt a veure amb el nom de les protagonistes dels mites clàssics, excepte que són dones fortes i intel·ligents.
La venjança contra els creadors d’aquell immund rumor data del 1914, després d’escriure les altres dues obres de noms clàssics, amb l’arribada d’una intensa obra anomenada Alceste.
Alceste, en efecte, sí que té a veure amb la portadora original d’aquest nom tan òbviament clàssic, i narra la història d’ella, la dona del rei Admet, qui per diferents circumstàncies, beu un verí pel bé del poblat del seu marit. Tot seguit, mor. Un heroi recurrent en diversos mites, Hèrcules, fa acte de presència quan es veu commogut per tal acte d’amor i convenç les deïtats injustes perquè Alceste torni a la vida.
Galdós ens narra el mite amb aquesta particularitat que té per demostrar la realitat sense cuinar, crua, sense punts de vista subjectius i absolutament plana i com és, i ens ajuda a entendre totes les actituds dels personatges amb el seu característic anàlisi psicològic, propi d’un observador com era ell. D’aquesta manera, aconsegueix representar un mite amb una realitat punyent que ens fa impossible creure que ell no va estar aquí.
I probablement podria passar-me dies i dies buscant referències en les seves novel·les, però per això hauria de llegir-me la seva prolífica obra (que molt probablement podria completar una biblioteca sencera) i a més, intentar trobar entre les lletres màgiques de les seves obres astutes referències pròpies d’un home tan interessant com ell va ser, així que de moment només explico totes aquelles que són òbvies.

Àlex Aguilera
1r de Batx. Grec i Llatí

Aquest article s'ha publicat dins de General, Herois i etiquetat amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Benito Pérez Galdós i la cultura clàssica

  1. Àlex, crec que t’interessarà llegir aquest article de Pilar Hualde Pascual (Universidad Autónoma de Madrid):
    «Casandra», de Galdós: reinterpretación desde el mito griego

  2. Retroenllaç: Benito Pérez Galdós i la cultura ...

  3. Alina Roman diu:

    Xaipete!

    Molt interesant aquest apunt! Nosaltres vam estudiar aquest autor en la literatura castellana ja qué va ser molt important. No savia qué l’obra “La desherdada ” i ” El mite de Cassandra tenien un cert paral·lelisme. Pel que he vist les dues tenien alguna cosa en comú i es que la protagonista de l’obra afirmàva ser la filla d’un noble i ningú la creia igual qué Cassandra qui va ser castigada a qué ningú la creiès en tot allò que deia encara que Cassandra deia la veritat i la protagonista de l’obra no. M’ha agradat bastant i pel qué veig en totes parts tenim pervivència o fets qué tenen a veure amb la cultura clàssica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *