He triat aquest treball ja que les metamorfosis de Zeus em semblen molt interessants tant per saber si Filèmon i Baucis són hospitalaris com per seduir les seves amants. Ja sabeu que Zeus és infidel i són increïbles les diverses metamorfosis que Zeus fa per tal de poder seduir dees i nimfes. Aquest aspecte donjuanesc de Zeus sempre m’ha agradat.
Alina Claudia Roman
1r Batxillerat de Grec i Llatí
Realment és impressionant el que feia Zeus per trobar-se amb les dees i nimfes. Tampoc em sembla molt bé, ja que és molt infidel i sembla com que les utilitzava, però al ser un Dèu se li pot perdonar… Ja se li hauria de donar bé, pel que sembla.
Retroenllaç: Anàlisi d’anuncis amb referents (I) | Aracne fila i fila
Xaipete!
Moltes felicitats per aquest apunt també Alina. Com he dit a l’article del mite de Pan i Siringa, a 4t de l’ESO també vam poder veure les transformacions de Zeus en el llibre “Narracions de mites clàssics” la majoria fruit de les seves infidelitats. Zeus es convertia en animals i en altres elements. Amb aquesta presentació ho expliques molt bé i m’ha servit per refrescar la memòria.
És interessant del que era capaç Zeus per seduir a les deeses, canviar-se d’aspecte. No ho trobo bé ja que a part de ser infidels, és com si no les respectés…
Aixó ho tinc recent ja que varem llegir “Les Narracions dels mites clàssics” i em vaig quedar sobtada quan ho vaig llegir.
Retroenllaç: Los tiempos no han cambiado per Liana Francescha | El fil del mite grec
Retroenllaç: Zeus, pare dels déus i dels homes | El fil del mite grec
Retroenllaç: L’amor a la cartellera teatral de Barcelona | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona
https://docs.google.com/presentation/d/1TQb_XZ4Vd_61q4uvCn5f13KpB4KeQ9BaP5ugXvLCyHw/edit?usp=sharing
* JÚPITER ( ZEUS) *
JÚPITER era fill dels titans Cronos i Rea, i va ser el déu suprem dels grecs, que vivia a la muntanya Olimp al nord de Grècia. Allà vivia amb la seva dona Hera i els altres deu déus majors.Homer sovint l’anomena «el que acumula núvols». Regia i explotava totes les forces del cel, la pluja, la neu, la calamarsa i la tempesta. A ell s’associen criatures com l’àguila, l’au de presa que regnava en el cel i amb la forma raptar i va forçar a Ganimede. El seu arbre sagrat era el roure. La seva arma favorita era el raig, amb el que destruïa a tots els seus enemics. També portava el aegis o capa de pell de cabra sobre les seves espatlles, que li servia com a escut, igual que la seva filla Atenea (veure Atenea). Zeus anunciava la seva arribada estenent la capa i enfosquint el cel.A més de ser el déu del cel, era el pare de tots els déus i els homes, títol honorari, ja que, encara que la seva descendència va ser nombrosa, no tots els déus eren fills seus, ni havia estat el creador de la humanitat. En aquest paper garantia el govern dels nobles i protegia la vida de la família, assegurant-se que homes i déus mantinguessin els valors no escrits de les lleis divines que ningú podia trencar.Hi havia una llei sagrada d’hospitalitat cap al viatger i qualsevol que la violés seria severament castigat. Qualsevol que jurés en fals o ataqués o matés a algú suplicant a l’altar d’un temple perdria el favor dels déus.Zeus podia castigar tots els transgressors. Tàntal, que va oferir als déus la carn del seu propi fill Pelops, va haver de suportar el càstig etern al Tàrtar, la part més fosca de l’Avern (veure Tàntal). Les Danaides, que havien violat les lleis sagrades del matrimoni a matar els seus marits a la nit de noces, i el dolent Sísif, que fins i tot va burlar a la mort (verDanaides, Les i Sísif), es van trobar amb la mateixa destinació. Ni tan sols els déus podien intervenir en els principis bàsics de la vida i la mort. Quan Asclepi, déu de la medicina, va aconseguir ressuscitar un mort, Zeus el va condemnar a morir. El tità Prometeu, que lluitava pels drets de la humanitat, va quedar exposat a una horrorosa tortura, ja que havia revelat el seu gran secret, el foc, la humanitat.Zeus és retratat com una figura imponent i majestuosa amb abundants cabells i una barba llarga mentre vigila els déus de l’Olimp fent de pater familias. Els altres déus tenien els seus propis interessos, però sempre era l’anàlisi de Zeus el que es convertia en llei. Les reunions a l’Olimp no eren per discutir, sinó per anunciar les seves decisions. Si volia avisar els mortals, ho feia a través de senyals com el vol de l’àguila i els llamps. A vegades enviava als missatgers de l’Olimp, Iris o Hermes, a la terra per donar instruccions.Zeus era el més jove dels fills de Cronos i Rea, encara que Homer pensava que va ser el més gran. Els seus germans eren Hestia, Deméter, Hera, Hades i Posidó. Tots ells havien estat devorats pel seu pare en venir al món, ja que sabia que seria destronat per un d’ells. En néixer Zeus, Rea li va donar al seu marit una pedra embolicada en uns bolquers, mentre el nadó era portat a Creta perquè Amaltea cuidés d’ell a la muntanya Anada o Dicti (veure Amaltea). Els residents d’Arcadia creien que Zeus havia nascut allà, però els cretenses mantenien que el seu lloc de naixement era una cova de l’illa. Quan va créixer, el déu va fer que el seu pare vomités als seus germans, amb l’ajuda de la oceánide Metis, personificació de la saviesa. Després de la Guerra dels Titans, els déus es van convertir en amos del món, gràcies a la victòria en la qual Zeus es va quedar amb el cel, Hades amb l’avern i Posidó amb les aigües. Zeus va quedar per sobre d’ells, per ser el líder de la revolta.Zeus estava casat amb Hera, la seva germana i deessa protectora del matrimoni, però mai li va ser fidel. Els seus fills van ser Ares, Eileitia i Hebe. Es creu que Hefesto també era fill seu, però Hesíode creia que només era fill d’Hera. Zeus va tenir més descendència amb nimfes, mortals i altres deesses.Hera es va convertir en la seva setena dona, segons la versió de Hesíode. La primera va ser Metis, que no li va donar descendència, ja que Gaya i Urà li havien anunciat que el seu fill ho destronaria, pel que Zeus va devorar a Metis i del seu cap va néixer després la deessa Atenea (veure Atenea).La segona esposa hauria estat Temis, personificació de la llei, amb la qual va tenir a les Fates (veure Moires, Les). La tercera va ser Eurinome, la oceánide amb la qual va tenir a les Cariàtides o Gràcies. Amb la seva germana Demèter va tenir a Persèfone, raptada després pel seu germà Hades (veure Persèfone). Mnemosine o «Memòria» va ser la seva cinquena esposa, amb qui va tenir a les muses. Després va tenir a Apol·lo ia Artemisa amb Leto, després de la qual arribaria Hera.La dona sempre va ser molt gelosa i la luxúria de Zeus li donava la raó. Així, va seduir la princesa Dànae, tancada a la torre de bronze, amb una pluja d’or (veure Dànae i Perseu), va raptar la princesa fenícia Europa en forma de toro (veure Europa) i va visitar a Leda, amb la qual va tenir a Helena i un dels Dioscurs, en forma de cigne (veure Leda). Hera va castigar a moltes de les seves donzelles i als descendents del seu marit. A Semele, mare de Dionís, li va dir que hauria de demanar al déu que aparegués en la seva forma divina i no mortal, la qual cosa va provocar que es abrasarà a mirar (veure Semele). Alcmene i el seu fill Hèracles van patir la persecució d’Hera (veure Alcmene i Heracles), moment en què el déu, enfurismat, va suspendre la seva dona pels canells amb encluses als turmells.L’intent d’Hera, ajudada per Atenea i Posidó, d’encadenar a Zeus i destronar indica quin era l’estat de la seva relació. El pla va fallar gràcies a la intervenció de Tetis i el gegant Briareo (veure Tetis).Durant la Guerra de Troia, Hera va permetre que el seu marit donés passos en fals perquè els grecs, els seus protegits, guanyessin. Fins i tot va trucar a Hipnos perquè l’ajudés, prometent-li la mà d’una de les Cariàtides (veure Hypnos).Aquestes històries mostren que el poder de Zeus no era complet, ja que ell mateix estava a mercè dels capricis de les Fates o deesses de la destinació. Per això, de vegades es resignava a veure morir els mortals als que volia. Però hi ha versions que ens fan creure que era el déu qui ho decidia tot (veure Moires, Les).El culte a Zeus va començar aviat en el món grec, amb un santuari en Dodona (Epiro). Del roure sagrat que feia de oracle predeia el futur dels homes sacsejant les fulles. Les seves intencions podien llegir-se en els raigs i en el vol de les àguiles.Olímpia, que no l’Olimp, era un dels centres d’adoració de Zeus, sent el lloc on se celebraven els Jocs Olímpics cada quatre anys en honor seu. Allà se li va erigir un temple, amb la famosa estàtua esculpida per Fidias que amb els seus 12 m d’altura va ser considerada una de les set meravelles del món antic.Júpiter, l’equivalent romà de Zeus, era el déu del cel i de la meteorologia. El seu temple més conegut està en el pujol Capitolina, mirant cap al fòrum romà
Zeus és conegut per haver tingut un munt d’amants. Entre elles Dànae, representat a un dels quadres que hem estudiat a historia de l’art, a qui el seu pare va tancar en una torre per evitar que es quedés embarassada ja que un oracle havia dit que el mataria el seu nét. Zeus convertit en pluja d’or va entrar per una esquerda del sostre i va deixar-la embarassada.
Després també intentà seduïr Io, una sacerdotessa, però aquesta va fugir i Zeus es convertí en boira per atrapar-la i així deixar-la embarassada.
La nímfa Cal·listo també fou seduïda per Zeus sota la forma d’Àrtemis. En assabentar-se la veritable Àrtemis de l’embaràs va castigar Cal·listo convertint-la en ossa.
Zeus es va enamorar d’Alcmena i per seduïr-la es va convertir en Amfitrió mentre aquest era a la guerra i d’ells dos nasqué Hèracles.
Zeus també es va enamorar de l’esposa del rei d’Esparta, Leda. Zeus la va seduir amb la forma d’un cigne i es va quedar embarassada d’ell i del seu marit de manera que va pondre dos ous, l’un amb Helena i Clitemnestra i també va tenir els bessons Pòl·lux i Càstor, l’un mortal i l’altre immortal.
No només s’enamorà de dones sinò que també del pastor Ganimedes. Zeus transformat en àguila va raptar Ganimedes i se l’endugué a l’Olimp.
Zeus també s’enamorà d’Europa, que més tard donarà nom al continent, a qui va raptar transformat en toro i se l’endugué a Creta.
Zeus s’enamorà de la seva germana Dèmeter, deessa de l’agricultura, i de la unió dels quals nasqué Persèfone.
Alguns han preferit dir que Venus nasqué de la unió entre Zeus i Dione abans que dir que nasqué de la castració d’Urà a mans de Cronos
Xaipe!
Felicitats Alina per l’apunt! Zeus va tenir moltes amants i per tal de seduir-les es transformava. Si féssim un arbre genealògic de tot això seria gairebé inacabable, tot i que ens quedaria més clar tots aquests embolics entre déus.
χαιρε!
Felicitats per l’apunt Alina! Zeus és un déu molt curiós ja que encara que està casat amb la deessa que es considera la protectora del matrimoni, li és infidel constanment i Hera sempre acaba per venjar-se de les dones a les que Zeus ha seduït. Com molt bé s’explica en aquest treball, Zeus per poder mantenir relacions amb aquestes dones prenia formes molt diferents per tal de seduir-les.