El mite de Sísif d’Albert Camus

Albert Camus, El mite de Sísif

Cal tenir molta força de voluntat (o el que és equivalent, moltes ganes d’aprovar Grec i Llatí) per llegir per decisió pròpia El mite de Sísif d’Albert Camus sense deprimir-te profundament en trobar-te, cara a cara, amb una veritat indubtable sobre la naturalesa i el significat de la vida: l’absurd. Doncs, és indiscutible que la vida té un fort punt d’absurditat que no podem eradicar, i amb el qual hem de carregar constantment qual la pedra del pobre Sísif.

No, no estem ni Camus ni jo desprestigiant de cap manera ni la vida ni la seva finalitat, ni tan sols estem donant suport a la radical visió nihilista que representava la cèlebre Escola Cínica grega, però exposem, en qualsevol cas, la innegable existència de l’home absurd, o de la sensibilitat absurda: l’home que és perpètuament conscient de la inutilitat de la seva vida i existència.

Com podríem tan sols intentar explicar bé una existència absurda si no utilitzem a Sísif com a exemple definitiu? Constantment aguantant el pes d’un exercici etern, veient el seu dur treball destrossar-se davant els seus ulls invidents… És que potser hi ha alguna cosa més absurda que això? Camus explica la història de l’acceptació de l’absurd, creant un paral·lelisme amb qui el considera l’heroi de l’absurd, Sísif.

El cap existencialista i turmentat de Camus no podria únicament parlar de l’absurda que és la vida (bé, sí que podria, però dubto que volgués), així que empra certes teories i conceptes de les escoles existencialistes del moment. Ell, com a principal exponent de l’existencialisme agnòstic, discuteix també en aquest assaig la llibertat. “Sísif gaudeix d’un moment de llibertat, quan ha acabat de carregar amb el penyal i encara no ha d’anar a tornar-lo a empènyer”. Camus considera aquest petit moment de llibertat com l’àpex de felicitat que Sísif necessita per mantenir el seu cor bategant i no recórrer a la més fàcil solució davant el seu desesperançador destí: el suïcidi, tema del qual també parla l’autor en aquesta obra, l’empra com a exemple de la via fàcil de salvació davant d’una vida absurda, per no haver de carregar amb la roca (les nostres preocupacions i pors) que eventualment pararan de tenir sentit en arribar el moment de la nostra mort.

Malgrat que superficialment l’obra sembla prendre un caràcter pessimista, una anàlisi més profunda podria revelar també un raig d’optimisme al·legant que un cop comprenguem i acceptem la nostra condició d’ “absurds” tot estarà bé.

“Cal imaginar-se Sísif feliç”, escriu Camus per tancar un llibre de fort rerefons psicològic i, per a alguns, absolutament revelador en termes de filosofia de vida que el comença amb la següent cita de Píndar, Pítica III:

No t’afanyis, ànima meva, per una vida immortal, però esgota l’àmbit del possible.

Sísif segons Ticià

Qui era Sísif? Quin era, en definitiva, el seu càstig? Per quina raó és castigat? Quina és l’ètica de Camus amb El mite de Sísif? Què represenmta per a tu Sísif? Quin és el teu roc que no has de parar d’empènyer? Quina altra pervivència de Sísif coneixes? En què es van basar els de Sense ficció per posar títol al documental El llegat de Sísif: en el mite grec o en El mite de Sísif d’Albert Camus?

Àlex Aguilera

1r de Batxillerat D

Aquest article s'ha publicat dins de Esforç, General, Sísif i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a El mite de Sísif d’Albert Camus

  1. Realment, Àlex, com bé dius al principi del teu apunt, t’estàs esforçant moltíssim per aprovar llatí i grec de primer de batxillerat, tot i que no sigui amb allò prescriptiu. Àlex, quan em vas proposar de llegir El mite de Sísif de Camus, et vaig donar permís tot i que en tenia els meus dubtes, dubtes que es van començar a esvair quan la setmana passada et vaig veure a la sala d’actes gairebé acabant l’assaig i avui em trobo amb aquest article. Crec que amb el llibre de Camus, has pres consciència de la teva pròpia condició de voler passar a segon de batxillerat, sigui com sigui, i alhora el fet de no optar pel camí fàcil de la submissió (=tasques prescriptives a l’aula virtual) és el que segurament t’omple. Ho entenc i ho respecto, fins i tot amb admiració. Si l’ètica de Camus amb El mite de Sísif és la de la lluita, l’esforç i la revolta, has ben aconseguit el teu propòsit. Endavant!

  2. Retroenllaç: Per què els déus varen castigar Sísif? | El fil del mite grec

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *