Orlando, de Virginia Woolf

Actualment, em trobo emprant el meu temps en la lectura d’un d’aquests llibres que sempre m’he volgut llegir, però mai no he trobat el moment: Orlando, de Virginia Woolf. Aquesta novel·la, sent una biografia per a uns i “la més llarga i encantadora carta d’amor de la història” per a altres (dirigida presumptament a la també escriptora, poeta i aristòcrata Vita Sackville-West, amb qui Woolf va mantenir una profunda relació amorosa extramatrimonial), és considerada un clàssic de la literatura, utilitzada també per a estudis culturals, feministes i fins i tot sexuals.

Per a qui no conegui la ja mítica història, la novel·la explica la vida del jove Orlando -perquè no hi havia dubte del seu sexe-, un noi de classe alta, atractiu i el prototip d’home idoni per a la seva època (apassionat per les lletres i les armes). Una sèrie d’esdeveniments ocorren en la seva exemplar vida fins arribar a un punt mort enmig d’una revolta a Turquia, on després de dormir set dies seguits, desperta convertit en dona.

Quin horror! Quin drama! Un home tan viril i masculí transformat en el “sexe dèbil”. Des d’aquest moment, es narra l’odissea de l’androgin ésser fins tornar a Anglaterra, patint allà i pel camí, en la seva pròpia pell, el que és ser una dona.
No va ser fins molt temps després de començar a llegir-me la novel·la, quan em vaig adonar, en efecte, que si un ciutadà romà la llegís, la podria confondre (amb plena justificació) amb un escrit de la mà d’un escriptor de la seva època: Ovidi. Doncs el que pateix Orlando, no és més que una metamorfosi d’Ovidi en altres temps i en altres circumstàncies. Potser la diferència més significativa entre una de les clàssiques metamorfosis i la caòtica transformació del nostre protagonista, és la raó per la qual es va produir: no podem anomenar una metamorfosi la qual no es faci a causa d’alguna venjança, caprici o compassió d’un totpoderós déu, però encara que ho intentem no podríem trobar una clara raó per la qual el sexe d’Orlando va mutar de sobte.

Tot i que sigui inevitable no pensar automàticament en Hermafrodit, la mutació protagonista d’aquesta novel·la és més pròpia del cec endeví Tirèsias, ja que en lloc d’oferir-nos un ésser de doble sexe, hermafrodita, com és el cas de Hermafrodit, trobem una persona que ha canviat de sexe completament, d’home a dona. Moltes són les teories sobre la ceguesa de Tirèsias, però potser la més acceptada inclou-hi uns cruels canvis de sexe de mà de la deessa Juno, que després de marejar-lo amb unes aproximadament sis transformacions, li pregunta, curiosa, quin sexe gaudeix més en l’acte del coit, ja que ell havia experimentat amb els dos (alguns mites fins i tot diuen que Tirèsias-dona va ser una reconeguda prostituta!). Ell va contestar que les dones gaudien molt més, i ella va respondre furiosament amb una ceguesa sobtada com a càstig.

En qualsevol cas, Orlando és molt més complex, tot i ser considerada una de les obres més accessibles de l’autora. Woolf fa ús un cop més del seu més característic recurs, el monòleg interior, el qual, en la meva opinió, controla millor que ningú. Va més enllà d’un simple canvi físic, i explora la confusió interior del personatge, explora la seva adaptació i les seves inquietuds, les seves maquinacions i conflictes filosòfics.

Portada original d'Orlando

Quin altre mite coneixeu que es basi en un canvi de sexe? Sabíeu ja el mite de Tirèsias? Què li va passar a Hermafrodit?

Álex Aguilera

1r de Batxillerat D

Aquest article s'ha publicat dins de Canvi de sexe, General, Pervivència literatura anglesa i etiquetat amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Orlando, de Virginia Woolf

  1. Realment Àlex, tot i que vagis per lliure i no facis massa cas a les activitats programades al Moodle, m’encanten les teves recerques i aportacions.
    Orlando em recorda al Quim/Quima d’Un lloc entre els morts de Maria Aurèlia Capmany; de fet, s’hi va inspirar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *