Històries enllaçades

La dona de Putifar

Aquesta història és un extret del Gènesi (Primera part de l’Àntic testament cristià). Aquí, Putifar contracta un servent al qui ràpidament agafa molta confiança i atorga tots els poders. La dona de Putifar intenta seduir aquest servent tant atractiu però aquest no cedeix, és doncs quan el servent fuig i la dona de Putifar decideix venjar-se. En el moment en què el servent i la dona coincidiren en la mateixa habitació, aquesta cridà i acusà falsament el servent de voler-la violar.

Hipòlit i Fedra

És una obra d’Eurípides. Fedra, la dona de Teseu, prova de seduir el seu fillastre Hipòlit. Hipòlit s’hi negà; però va ser falsament acusat de violar-la. Teseu, el marit de Fedra, buscà revenja i ordenà l’exili del seu fill. Pel camí a l’exili Hipòlit queda greument ferit ja que Teseu ho va demanar a Posidó. Després de tot, una dea explicà a Teseu la veritat i aquest demanà perdó al seu fill moribund. Fedra, en saber de la seva mort, es va suïcidar.

La mort d’Hipòlit, Jean-Baptiste Lemoyne

Eunost i Òcna

Òcna s’enamorà d’Eunost, aquest es negà a satisfer les peticions d’Òcna. Òcna volent-se venjar l’acusà d’haver-la forçat i demana als seus germans que el matin. Més tard, Òcna se suïcidà.

EUNOST I Òcna, el mite grec de Putifar

Qui es l’heroi Eunost de Tànagra i per quina raó el seu recinte sagrat és inaccessible a es dones? Eunost era fill d’Elieu, fill de Cefís, i d’Escíada, del qual diuen que el nodrí. Era bell i també just, i no menys prudent i auster. Diuen que s’enamorà d’ell Òcna, una de les filles de Colonos, cosina germana seva. I quan Eunost descomplagué la qui intentà seduir-lo i, després de vituperar-la, anà a l’encontre dels seus germans per acusar-la, la donzella s’anticipà a fer la denúncia contra aquell i burxà els seus germans, Èquem, Leont i Búcol, a matar Eunost per haver-la forçat. Així, doncs, aquells, havent-se posat a l’aguait, occiren el jovencell, però Elieu els empresonà. I Òcna, penedida i plena de pertorbació, adés volent alliberar-se de la pena d’amor, adés per plànyer els seus germans, revelà a Elieu tota la veritat, i aquell a Colonos. I quan Colonos ho jutjà, els germans d’Òcna foren bandejats i aquesta s’estimbà, com Mirtis d’Antèdon, la poeta lírica, ho ha contat. El temple i el recinte sagrat de l’heroi Eunost eren tan inaccessibles i inabordables a les dones que moltes vegades, quan s’esdevenien terratrèmols, sequedats o qualsevol altre presagi, els tanagresos recercaven i se n’ocupaven curosament, no fos que una dona no s’hagués atansat al lloc d’amagat; i alguns, entre els quals hi havia Clídam, un home il·lustre, deien que uns havien trobat Eunost, quan se n’anava a banyar-se al mar, car una dona havia entrat en el seu recinte.

PLUTARC, Morals, 40, (Traducció de M. Capellà, Ed. Teide, pàg. 52)

Conclusió

En tots tres relats, hi observem un paral·lelisme, hi apareix una dona (Fedra, Òcna i la dona de Putifar) amb un desig comú, el de seduir algú que no és el seu marit. Totes elles són rebutjades pel seu amor i, en venjança, l’acusen falsament per tal de que siguin castigats. Coincideix també el fet que acaben suïcidant-se en el moment en què la gent s’assabenta de la mentida.

En coneixeu altres? Quines? Pertanyen a la literatura grega?