Frankenstein

 

Frankenstein o el modern Prometeu” és una novel·la de Mary Shelley escrita en 1818. Per aquells que no l’han llegit, els hi pot semblar una simple novel·la de terror, però agrupa diferents temes que giren entorn dels protagonistes.

Víctor Frankenstein era un jove científic amb un objectiu infòs per una trista petjada del passat.
La mare de Frankenstein va morir quan ell era molt jove, en Víctor sempre es va preguntar si es podia portar de nou un mort a la vida.
El que realment va fer que Frankenstein tingués curiositat per les ciències va ser un simple raig, que a la vegada, va ser com va aconseguir la vida a un mort. Frankenstein estudiava llatí, grec, física, química, anatomia, etc. Resumint, tot allò que era necessari per descobrir com fer bategar  de nou el cor d’algú.
Després de profanar diverses tombes, d’unir nervis, músculs i òrgans, Frankenstein tenia un cos humà totalment format en el llit de la seva habitació. El cos era monstruós, deformat, però tenia lo just i necessari per poder viure. La dedicació que li va posar en aquell experiment va fer que estigués dies sense dormir i sense menjar, però l’esforç valia la pena perquè estava a punt d’aconseguir-ho.
Frankenstein va decidir que ja era hora de connectar el cadàver a l’electricitat, així va fer, donant la vida al monstre, un ser vivent de dimensions i proporcions com mai s’havien vist.
Víctor Frankenstein, en veure com el seu pit es movia d’amunt a vall, com aquella criatura monstruosa s’aixecava i corria cap a ell, va reaccionar de la pitjor manera que podia fer i va amagar-se, deixant-lo escapar. El monstre va ser rebutjat pel seu propi creador i per tothom. Ningú el volia, era jutjat pel seu aspecte, així doncs, va créixer ple d’odi i de rabia, això va fer que el monstre es volgués venjar del creador.
Tenint en compte que l’any 1818, la religió era més important que actualment, el segle XXI.
Víctor Frankenstein era valent i es va atrevir a desafiar a déu, donant-li la vida a un mort, és a dir, a algú que déu ja s’ha portat.

Prometeu va desafiar a Zeus pel benefici dels mortals, robant el foc sagrat de la vida, aquí és on trobem la comparació. Ambdós van ser castigats pel déu corresponent, Frankenstein era perseguit pel monstre fins a la seva mateixa destrucció i Prometeu era castigat en el Caucas, on el déu el va lligar amb cadenes de bronze i una àguila li menjava el fetge cada dia mentre ell el tornava a regenerar a les nits.
Així doncs, ambdós van voler donar la vida. Frankenstein va voler portar al món un ser nou però se li va escapar de les mans. Tanmateix, Prometeu, va voler donar als mortals alguna cosa tan necessària per a la vida com el foc, com a contrapartida, va rebre un càstig.
Els dos eren filantròpics i van tenir la mala sort de rebre un càstig per estimar la humanitat, l’ésser humà.

Frankenstein

Frankenstein” de David Álvarez Honrubia (2010)

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Frankenstein

  1. Retroenllaç: Ampliem el fil a la UB | Aracne fila i fila

  2. “Frankenstein, 200 anys” a Ciutat Maragda, el programa de David Guzmán a Catalunya Ràdio

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *