Estat gasós

ESTAT GASOS

Després de l’estat sòlid i l’estat líquid, trobem l’estat gasós. En aquest estat no hi ha gairebé força de cohesió que fa que les partícules estiguin enganxades, d’aquesta forma les partícules es mouen lliurement ocupant així tot l’espai disponible.

L’estat gasós presenta les següents característiques:

 

  • Força de cohesió gairebé nul·la.
  • Sense forma definida.
  • Sense volum definit.
  • Es pot comprimir fàcilment.
  • Exerceix pressió sobre les parets del recipient que el conté.
  • Els gasos es mouen amb llibertat.

 

Els gasos no tenen la forma ni el volum fixa això vol dir…

Les partícules que els formen estan molt separades entre si i es mouen molt de pressa. Per aquesta raó, els gasos s’expandeixen fins que ocupen tot el recipient que els conté.

L’EXPERIMENT

Inflarem un globus amb gas

Materials: 

-Bicarbonat de sodi

-una cullera

-una ampolla de 50 ml

-vinagre

-un globus

-recipient

-colador

Preparació:

1. Fiquem quatre cullerades de bicarbonat de sodi dintre del globus, agafem l’ampolla i li fiquem quatre dits de vinagre. Després ho fiquem al vinagre perquè així el bicarbonat de sodi caurà a sobre del vinagre i això farà que el globus s’infli.

PERQUÈ S’INFLA EL GLOBUS?

Perquè quan barregem el vinagre i el bicarbonat es forma una reacció química i es transforma en aigua, acetat de sodi (que és una sal) i diòxid de carboni (CO₂) que és el gas responsable del fet que es formin les bombolles i s’infli el globus.

 

GERARD

La massa

LA FUSIÓ

Que és la fusió?

És el pas de sòlid a líquid. Té lloc per exemple, quan es fon el glaç.

La temperatura de fusió de l’aigua és de 0 graus mentre que la de l’or és de 1.064 graus.

Quan un cos canvia d’estat d’agregació per acció de la temperatura es diu que es va produir un canvi d’estat. Són canvis físics perquè no es produeix, ruptura ni formació de nous enllaços és a dir la matèria continua sent la mateixa en l’estat sòlid, les molècules es troben més a prop entre elles i en l’estat gasós més allunyat.
Per a què podem fer servir la fusió amb la vida real?
-fondre metalls

-fondre espelmes

-el magma volcànic

-cremar plàstics

-fondre formatge

-les soldaduresDocumento de Microsoft Word nou (2)

EXPERIMENT
Ara explicaré el meu experiment, i per això necessitem els següents materials!
1 VINAGRE DE VI BLANC.
2 AMPOLLA DE PLASTIC.
3 CULLERA
4 BICARBONAT DE SODI
5 GLOBUS
6 UNA BASCULA PETITA
PREPARACIÓ
1. Posar el vinagre a l’ampolla
2. Pesar l’ampolla
3. Posar el bicarbonat dins el globus, posar el globus a l’ampolla i tirar-lo dins.
4. Tornar a pesar l’ampolla

Irati

L’estat líquid

L’estat líquid és l’intermedi entre el sòlid i el gasós.

Una substància en estat líquid té les característiques següents:

  • S’adapta de la forma del recipient d’on està i té volum constant.
  • Té la densitat normalement més baixa que la dels sòlids
  • S’adapta a la forma del lloc on està.

Tot això s’explica pel fet que els àtoms i les molècules dels líquids tenen certa mobilitat, tot i estar en contacte continu les unes amb les altres a causa de les forces de cohesió. Aquesta mobilitat és deguda a l’energia que tenen, més alta que la dels sòlids, i que creix amb la temperatura. De fet, les partícules més energètiques dels líquids, i en menor grau que les dels sòlids, poden vèncer les forces de cohesió i passar a l’estat gasós.

  • No és rígid.
  • No té forma fixa.
  • Té el volum fix.

 

Hi ha minerals que en estat ambient són líquids:

– Mercuri: És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu.

– Galí: El nitrur de gal·li és un mineral de la classe dels elements natius. Aquest mineral encara no s’ha anomenat, i és per això s’utilitza el nom provisional que té en compte la seva composició química: nitrur de gal·li.

– Cesi: El cesi és un metall tou, lleuger i de baix punt de fusió. El cesi reacciona de forma vigorosa amb l’oxigen per formar una barreja d’òxids. En l’aire humit, la calor d’oxidació pot ser suficient per fondre el metall.

– Franci: El franci és un metall alcalí reactiu que es desintegra. Com la resta de metalls alcalins, només té un electró a la seva capa de valència.

També hi ha materials que són líquids:

– L’aigua: L’aigua és un compost químic transparent. És la pluja i està als mars, llacs, rius…

– Petroli: El petroli es diferencia molt entre si, poden ser des de groguencs i líquids a negres i viscosos.

L’estat líquid el podem trobar a molts llocs, entre tots aquests alguns són: en la natura, en els laboratoris…

Els líquids els necessitem per a moltes coses com per exemple per viure, per rentar-nos la cara, per crear energia…

DAFNE

Vaporització

CANVI D’ESTAT:

El canvi d’estat és quan un cos per culpa de la calor o del fred canvia la seva aparença de sòlid a líquid o bé, a gasós; però, continua sent la mateixa matèria.

EXEMPLE: Quan l’aigua és calenta molt i es fa vapor, també quan l’aigua es congela o el gel es desfà.

VAPORITZACIÓ:

La vaporització és el pas de l’estat líquid a l’estat gasós i es produeix per un canvi de temperatura.

Les partícules vibren cada vegada més a mesura que la temperatura augmenta i comencen a pujar convertint-se així en gas. N’hi ha de dos tipus:

1. Ebullició: És quan es passa de líquid a gas bullint. Exemple: L’aigua quan bull.

2. Vaporització: És quan passa de líquid a gas sense necessitar bullir. Exemple: La roba quan s’eixuga.

Qué els i passa als àtoms i a les molècules?

La matèria del vapor està compost principalment per molècules no unides, expandides i amb poca força d’atracció (atreure’s), el que fa que els gasos no tinguin volum i forma definida, i s’expandeixin lliurement fins a omplir el recipient que els conté. La seva densitat (massa) és molt menor que la dels líquids i sòlids, i les forces gravitatòries i d’atracció entre les seves molècules resulten insignificants.

Minerals líquids que s’evaporen:

-MERCURI: 356,7 °C

-GALÍ: 2477 °C

A quina temperatura s’evapora l’aigua? A 100 °C.

EXPERIMENT VAPORITZACIÓ:

Materials:

-Sol.

-Guix

– Aigua.

Preparació:

1. Ha d’haver-hi sol.
2. Tirar aigua al terra on hi toqui el sol.
3. Marcar el límit de l’aigua amb guix.

Podrem observar que, A poc a poc s’anirà disminuint la llargada de l’aigua perquè s’evaporarà amb la calor del sol.

EXPERIMENT D’EBULLICIÓ:

Materials:

– Aixeta amb aigua calenta.

Preparació:

1. Posar l’aigua calenta.
2. Començarà a sortir vapor perquè estarà bullint.

Aleix V.B