CÈL·LULA NERVIOSA

CÈL·LULA NERVIOSA

El sistema nerviós està format per neurones i Glies. Al nostre cervell hi ha uns 80 milions neurones. A mesura que anem creixent el nombre de  neurones es van fent més petit, a partir dels 80 anys el 30% de les nostres neurones s’han perdut.

Tipus  de cèl·lules nervioses:

  • La NEURONA.

Són les cèl·lules encarregades de processar la informació que arriba al nostre cos.

  • La GLIA.

Són les cèl·lules encarregades de defensar i alimentar a les neurones.

La Sinapsi Neuronal, es un tipus d’unió especialitzada de neurones, s’envien senyals entre elles o també amb d’altres cèl·lules no neuronals com les cèl·lules musculars,  secretores, etc.

 

COM TREBALLA UNA NEURONA? (amb un exemple ho entendrem millor)

Hi ha un nen jugant a pilota i veu que la pilota li ve a la cara.

L’ull veu que ve la pilota a la cara.

Les cèl·lules oculars veuen la imatge i la transmeten al cervell on estan les nostres neurones. Les neurones es comuniquen entre elles i decideixen com evitar que la pilota li doni a la cara.

Un cop presa de decisió envien impulsos elèctrics  als músculs de les parts del cos per que el nen es mogui i pugui evitar que la pilota li doni a la cara.

 

 

La maqueta

 

  1. Nucli: és la part central de la neurona
  2. Dendrites: són unes branques de la neurona que surten de diferents parts de la cèl·lula nerviosa
  1. Cos cel·lular: és la part que te dintre del nucli. En aquesta part fabriquen les molècules i es realitzen les activitats més importants

per mantenir la vida de la neurona

4.Cèl·lula schwan: es una cèl·lula petita situada en el sistema nerviós s’encarrega d’acompanyar durant tot el seu desenvolupament i

creixement de la neurona

  1. Mielina: és un material format per proteïnes i lípids. Permet transmetre impulsos nerviosos
  1. Terminals dels axons: es troba al final de la neurona. La seva funció és la unió amb altres neurones per poder formar les sinapsis
  1. Nòdul del ranbier: és el buit o espai que hi ha entre cada baina per que es transmeti milers d’impulsos nerviós
  1. Axo: és una part principal de la neurona es una fibra nerviosa i s’encarrega de transmetre senyals elèctriques.

 

Ingrid i Guillem.

la cèl·lula del cartílag

CÈL·LULES DEL CARTÍLAG

Les cèl·lules del cartílag són de dos tipus:

– Els condroblasts: El condroblast és el condròcit actiu

– Els condròcits: és la cèl·lula del cartílag Hialí

Què és el condròcit?

El condròcit és una cèl·lula del teixit cartilaginós, que donarà lloc als cartílags dels animals i són la part cel·lular del mateix teixit. Quan els condròcits estan actius es diuen condroblasts.

Funció dels teixits cartílags: és un teixit que tenen tots els éssers vius del regne animal i la seva funció es connectar alguns óssos del cos.

ON ES TROBA EL CONDRÒCIT?

Es troba en un espai dins de la matriu que es diu llaguna.

PARTS DEL CONDRÒCIT:

RER: És la retícula endoplasmàtica rugosa, serveix per

APARELL DE GOLGI:  L’aparell de Golgui és un orgànul que hi ha a la majoria de les cèl·lules eucariotes, sovint prop del nucli i del centrosoma

NUCLI I  NUCLEOL: Part de central de la cèl·lula (nucli) líquid que envolta al nucli (nuclèol) intervé a la formació dels ribosomes

VACUOLA LIPÍDICA: Compartiment que envolta la membrana cel·lular

GLUCOGENU: és la font de la energia dels condròcits

 

Cèl·lula òssia

Les cèl·lules òssies són el tipus de cèl·lules que formen els ossos:

Hi ha tres tipus de cèl·lules òssies:
1 OSTEÒCITS: Controlen que no hi hagin massa cèl·lules de calci o fòsfor i ajuden amb el manteniment de la matriu òssia.
2 OSTEOCLASTS : S’encarreguen de la resabsorció òssia.
3 OSTEOBLATS: S’encarreguen de crear l’os, del creixement del os quan ets jove, també de mantenir-lo quan som adults i de regenerar-lo quan es trenca.

La matriu òssia uneix els cèl·lules òssies i conté moltes sals minerals que fan que l’os estigui tan dur.

L’os té dos tipus de teixits:
-TEIXIT OSSI COMPACTE
-TEIXIT OSSI ESPONJÓS
La diferencia entre tots dos és que el teixit ossi compacte està a la part de fora i el teixit ossi esponjós a dins.

El virus

UN VIRUS :

És un microorganisme compost de material genètic protegit per un envoltori proteic, causa diverses malalties introduint-se com un paràssit en una cèl·lula per reproduir-se en ella.

Els virus tenen formes i tamanys molt diferents. Aquests són petits trossos d’ ADN (àcid desoxirribonucleico) o ARN (àcid ribonuclcico). Molts estan encapsulats en una envoltura feta a base de proteïnes coneguda com capside, d’altres protegeixen el seu material genètic amb una membrana o envoltura derivada de la cèl·lula a la que infecten i altres, a més, rodegen la seva capside amb una membrana cèl·lular.

Els virus han evolucionat per reproduir-se dins de la cèl·lula que infecten, perquè sols no són capaços de fer-ho, atès que careixen de la maquinària molecul·lar necessària. Aleshores, hi ha tres problemes que un virus ha de resoldre. Per poder fer-ho ha poder fer més copies d’ell mateix

El que fa el virus es atacar a la cèl.lula.

Irati

Les cèl·lules vegetals

Cèl·lules vegetals:
Són les cèl·lules d'una planta o un arbre.
Les cèl·lules vegetals estan compostes per orgànuls que estan especialitzats per fer la fotosíntesi i complir amb algunes funcions nutricionals i de funcionament de les plantes.
Les parts d'una cèl·lula vegetal són les següents:Cloroplasts: orgànul on es porta a terme la fotosíntesiAparell de Golgi: és un orgànul que té funcions nutricionals.Mitocondri: és l'orgànul on es produeix l'energia necessària per al funcionament de la cèl·lula.Nucli: és el lloc on es troba empaquetada la informació genètica o d'herència de la planta, i al reproduir-se el material genètic serà transmès a les plantes filles d'aquesta manera les filles tindran les seves mateixes característiques.Vacúol: és un òrgan encarregat de digerir nutrients que són a la cèl·lula o que penetren en ella.

El ADN i els gens

El ADN o Àcid Desoxiribonucleic, segons les seves inicials, conté la informació dels teus avantpassats i les seves característiques hereditàries. La seva funció vital es produir proteïnes pel funcionament dels nostres organismes. Es troba dins de les cèl·lules i està format per 4 tipus de nucleics: A, T, C i G.

Els gens, són unitats que contenen informació cel·lular i estan fets d’ADN. Una cèl·lula conté entre 25.000 i 35.000 gens. Els gens es troben dins dels cromosomes que són com uns filets que van de 2 en 2 enrotllats. Les persones, dins de cada cèl·lula, tenim 46 cromosomes, una meitat ve del pare i l’altra de la mare.

Problemes amb els cromosomes:

Els gens a vegades canvien o tenen parts que sobren o falten. Això pot causar problemes greus. Per exemple, el síndrome de Down es causa perquè al duplicar-se la cèl·lula genera una còpia extra del cromosoma 21, o sigui que en fa més del compte.

Cèl.lules dels fongs i llevats

EL REGNE DELS FONGS

Llevats unicel·lulars

 Llevats : Els llevats són  cèl·lules unicel·lulars. Els utilitzem per elaborar pa, vi, cervesa. Alguns, però, ens provoquen algunes malalties com la Candida albicans que ataca i ens provoca llagues

Viuen en ambients rics en sucres dels que s’alimenten mitjançant la fermentació

La reproducció dels llevats es fa per gemmació . Durant aquest procés es generen dos cèl·lules, amb la peculiaritat que una és molt més gran que l’altra. Durant la gemmació es produeix una protuberància anomenada gemma a partir d’un punt de la paret cel·lular. Simultàniament, el nucli de la cèl·lula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma. Finalment, la gemma es separa i dona lloc a una altra cèl·lula.

 Com és la cèl·lula del llevat

Citoplasma: Part de la cèl·lula que encercla el nucli i que està limitada per la membrana exterior.

Vacuola: Cada una dels petits forats del citoplasma d’una cèl·lula, plenes d’aire o de líquid que tenen diverses funcions.

Ribosomes: Els ribosomes són uns orgànuls cel·lulars amb forma de petits granets que podem trobar lliures pel citoplasma o bé enganxats en el reticle edoplàsmatic

Aparat de gogli: L’aparell de Golgi és un conjunt d’orgànuls situats prop del nucli i ho tenen les cèl·lules animals i algunes de vegetals

Ridícul endoplasmàtic: El reticle endoplasmàtic és un conjunt de cavitats aplanades

Punta de creixement: És on comença a crèixer el fong

Membrana citoplasmàtica: Capa formada per lípids i proteïnes que envolta totes les cèl·lules i protegeix els orgànuls citoplasmàtics.

Cristall esterol: Part del cos del fong

Mitocòndria: Orgànul del citoplasma que tenen les cèl·lules eucariotes

Paret cel·lular: És una capa dura que es localitza a l’exterior de la membrana plasmàtica i protegeix la cèl·lula

 Maria

Orgànuls celul·lars

DEFINICIÓ:

Un orgànul és cadascuna de les parts orgàniques i microscòpiques que formen part d’una cèl·lula (estan dins del citoplasma).

FUNCIÓ:

S’encarreguen de fer les diferents funcions vitals cel·lulars. Cada orgànul té una funció, depèn de la seva estructura i composició.

TIPUS:

Hi ha molt tipus d’orgànuls, sobretot en les cèl·lules eucariotes.

Hi ha orgànuls membranosos que tenen una membrana lipídica (de grassa) i altres que no en tenen.

Entre els éssers vius trobem organismes unicel·lulars i pluricel·lulars. També podem diferenciar entre cèl·lules eucariotes i procariotes, que es divideixen en animals i vegetals.

Característiques de les cèl·lules animals: 

  • Tenen la membrana plasmàtica, sense d’altres cobertures.
  • No tenen cloroplasts i, per tant, no realitzen la fotosíntesi.
  • Tenen pocs vacúols i molt petits.
  • Les cèl·lules animals tenen centríols.

ESQUEMA CÈLUL·LA  ANIMAL

 

Orgànuls:
1 Nuclèol.
2 Nucli.
3 Ribosomes. (punts foscos).

Els ribosomes són orgànuls no membranosos només visibles al microscopi electrònic perquè són molt petits. Es troben a totes les cèl·lules vives. Tenen les vint molècules d’aminoàcids per formar proteïnes (elements de cèl·lules que s’encarreguen de la formació del cos).
4 Vesícules.

Una vesícula és un orgànul present en moltes cèl·lules que forma un compartiment petit i tancat, separat del citoplasma per una doble capa lípida. La funció de les vesícules és emmagatzemar, transportar i digerir productes i residus cel·lulars. Són una eina fonamental de la cèl·lula per l’organització del metabolisme (funcionament del cos). Moltes vesícules són creades a l’aparell de Golgi, però també al reticle endoplasmàtic, o es formen a partir de parts de la membrana plasmàtica.
5 Reticle endoplasmàtic rugós.

Està format per sistemes de túbuls aplanats i presenta ribosomes units a la membrana. La seva funció principal és la de sintetitzar i emmagatzemar proteïnes.
6 Aparell de golgi.

És un conjunt de sacs membranosos que formen una estructura apilada. Aquest orgànul modifica i classifica macromolècules (principalment proteïnes, però també lípids) fabricades en altres llocs de la cèl·lula i les empaqueta per adreçar-les a la seva destinació dins o fora de la cèl·lula.
7 Citoesquelet. Li dona forma la cèl.lula
8 Reticle endoplasmàtic llis.

Xarxa de sacs i túbuls sense ribosomes membranosos intercomunicats. Té com a funció la desintoxicació de l’organisme.
9 Mitocondri.

El mitocondri té un doble sistema de membranes: L’ externa, que és llisa i la interna que està plegada formant crestes. És l’encarregat de subministrar la major part de l’energia necessària per a l’activitat cel·lular.
10 Vacúol.

Els vacúols són compartiments tancats perquè contenen líquids. Hidraten la cèl·lula i protegeixen el citoplasma de les coses perjudicials.
11 Citosol.
12 Lisosoma.

Són orgànuls relativament grans, formats per l’aparell de Golgi. Són estructures esfèriques rodejades de membrana simple. S’encarreguen de la digestió cel·lular. Són bosses d’enzims que si s’alliberessin, destruirien tota la cèl·lula.
13 Centríols al centrosoma.

És un orgànul amb estructura cilíndrica. Una parella de centríols  perpendiculars entre sí a l’interior de una cèl·lula es diu diplosoma. Quan el diplosoma està envoltat de material pericentriolar (una massa proteica densa), es diu centrosoma. Intervenen en la divisió cel·lular, contribueixen al manteniment de la forma de la cèl·lula i transporten orgànuls i partícules al interior de la cèl·lula.
14 Membrana plasmàtica. Que separa el nucli de la resta de la cèl.lula

Estructura de la cèl·lula vegetal: 

Característiques de les cèl·lules vegetals:

  • A més de la membrana plasmàtica igual a la de les cèl·lules animals tenen una altra coberta  anomenada paret cel·lular. La paret cel·lular és formada en gran part la cel·lulosa. La cel·lulosa serveix de protecció a la cèl·lula i li dóna forma. La planta aconsegueix el suport gràcies a la paret cel·lular de les seves cèl·lules. La cel·lulosa la trobem en la nostra vida quotidiana en coses tant diferents com en el paper (aprofitant la seva rigidesa), en els bolquers i compreses (aprofitant les seves propietats absorbents) i en els cereals de l’esmorzar amb la paraula fibra (afavoreix el trànsit intestinal).
  • En el citoplasma de les cèl·lules verdes hi trobem uns orgànuls d’aquest color anomenats cloroplasts, molt importants perquè fan un procés anomenat fotosíntesi. Les cèl·lules vegetals que no són verdes no tenen cloroplasts, per exemple les d’una arrel o les de la ceba.
  • En les cèl·lules vegetals acostuma a haver-hi un gran orgànul anomenat vacúol.
  • Contenen plastidis. La seva  funció principal és la producció i emmagatzematge d’importants compostos químics usats per la cèl·lula.

Aleix

TRANSPORT CEL·LULAR

Transport cel·lular

El transport cel·lular és l´’intercanvi de substàncies entre l’interior de la cèl·lula i l’exterior a través de la membrana plasmàtica .

Les proteïnes transporten substàncies a través de la membrana. És molt important el tansport cel·lular perquè si les teves cel·lules s´alimenten, tu t’alimentes i si no ho fas et mors.

Hi ha diferents maneres de transports cel·lular:

Transport passiu

És el moviment de les substàncies a través de la membrana cel·lular sense energia.

Transport actiu

El transport actiu és el transport de substàncies amb energia.

Una persona en repòs necessita un 30 o 40 % de l’energia per al transport actiu de materials cap a les cèl·lules.

La endocintosi i la exocintosi

Igual que nosaltres necessitem menjar per tenir energia. La cel·lula també necessita fer-ho. Aquest procés es diu endocitocis .

L’exocitosis és el procés pel qual les cèl·lules alliberen molècules que no volen .

 

Gerard