L’estat líquid

L’estat líquid és l’intermedi entre el sòlid i el gasós.

Una substància en estat líquid té les característiques següents:

  • S’adapta de la forma del recipient d’on està i té volum constant.
  • Té la densitat normalement més baixa que la dels sòlids
  • S’adapta a la forma del lloc on està.

Tot això s’explica pel fet que els àtoms i les molècules dels líquids tenen certa mobilitat, tot i estar en contacte continu les unes amb les altres a causa de les forces de cohesió. Aquesta mobilitat és deguda a l’energia que tenen, més alta que la dels sòlids, i que creix amb la temperatura. De fet, les partícules més energètiques dels líquids, i en menor grau que les dels sòlids, poden vèncer les forces de cohesió i passar a l’estat gasós.

  • No és rígid.
  • No té forma fixa.
  • Té el volum fix.

 

Hi ha minerals que en estat ambient són líquids:

– Mercuri: És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu.

– Galí: El nitrur de gal·li és un mineral de la classe dels elements natius. Aquest mineral encara no s’ha anomenat, i és per això s’utilitza el nom provisional que té en compte la seva composició química: nitrur de gal·li.

– Cesi: El cesi és un metall tou, lleuger i de baix punt de fusió. El cesi reacciona de forma vigorosa amb l’oxigen per formar una barreja d’òxids. En l’aire humit, la calor d’oxidació pot ser suficient per fondre el metall.

– Franci: El franci és un metall alcalí reactiu que es desintegra. Com la resta de metalls alcalins, només té un electró a la seva capa de valència.

També hi ha materials que són líquids:

– L’aigua: L’aigua és un compost químic transparent. És la pluja i està als mars, llacs, rius…

– Petroli: El petroli es diferencia molt entre si, poden ser des de groguencs i líquids a negres i viscosos.

L’estat líquid el podem trobar a molts llocs, entre tots aquests alguns són: en la natura, en els laboratoris…

Els líquids els necessitem per a moltes coses com per exemple per viure, per rentar-nos la cara, per crear energia…

DAFNE

Cèl·lula adiposa


TEIXIT ADIPÓS:

Les cèl·lules que  formen el teixit s’anomenen adipòcits. Aquestes cèl·lules tenen forma esfèrica i gran part del seu citoplasma està ocupat per una gran gota de greix. El teixit adipós el trobem a sota de la pell protegint-los dels cops. Hi han diferents tipus de teixits:

 

TEIXIT EPITELIAL:

Té com a funció recobrir i protegir les superfícies externes i internes de les cavitats i òrgans del cos.

 

TEIXITS CONNECTIUS:

Te com finalitat de donar i envoltar la resta de teixits de l’organisme, l’intercanvi de nutrients, la defensa contra infeccions així com la regulació de la calor corporal.

 

TEIXIT BLANC:

El teixit blanc conté una gran quantitat de lípid envoltat per un anell de citoplasma. El nucli és pla i es localitza a la perifèria.

 

TEIXIT MARRÓ:

El teixit marró s’encarrega de la producció de calor mitjançant la mobilització de les seves reserves.

 

Parts d’una cèl.lula adiposa:

Triglicèrids:

Aquests greixos són sòlids a temperatura ambient, la temperatura normal del cos en els éssers vius la manté una mica fluïda, permetent que es pugui moure. Els triglicèrids en els mamífers són transportats a tot l’organisme tenint com a funció subministrar energia o per ser emmagatzemats per períodes llargs com greix, sent una font d’energia a llarg termini millor que els carbohidrats. Constitueixen la principal reserva energètica de l’organisme animal (com greixos) i en els vegetals (olis). L’excés de lípids s’emmagatzema en grans dipòsits en els animals, en teixits adiposos. Són bons aïllants tèrmics que s’emmagatzemen en els teixits adiposos subcutanis dels animals de climes freds com, per exemple, les balenes, l’ós polar, etc. Són productors de calor metabòlic, durant la seva degradació.

Altres organúls:

Támbe tenen uns altres organúls com els mitocondris:

El nucli: Es la part que controla el funcionament de la cel·lula.

El nucleol: El nucleol solament es pot veure cuan la cel·lula no esta en proces de divisio.Te com a funció formar els ribosomes.

Els recticles: Reticle endoplasmàtic llis:

Té com a funció la desintoxicació de l’organisme.

Recticle endoplasmàtic rugòs:

La seva funció principal és la de sintetitzar i emmagatzemar proteïnes.

L’aparell de golgi: Aquest orgànul modifica i classifica macromolècules (principalment proteïnes, però també lípids)

Ribosomes: Tenen les vint molècules d’aminoàcids per formar proteïnes (elements de cèl·lules que s’encarreguen de la formació del cos).

EL NUCLI DE LA CÈL·LULA

EL NUCLI DE LES CÈL·LULES:

El nucli de les cèl·lules és la part que controla el funcionament de la cèl·lula.

Les cèl·lules solen tenir un sol nucli, però hi ha cèl·lules amb molts nuclis, anomenades polinuclears. Sol hi ha nucli a les cèl·lules eucariotes a les cèl·lules procariotes no hi ha. El nucli conte la majoria de l’ADN de la cèl·lula.

En les cèl·lules eucariotes animals, el nucli es troba en posició central, mentre que en les cèl·lules eucariotes vegetals el nucli es troba en un costa desplaçat pels grans vacúols de la cèl·lula.(els vacúols son unes cavitats més o menys esfèriques envoltades per una delicada membrana.)

Els components del nucli cel·lular són els següents: l’embolcall nuclear, el nucleoplasma i el nuclèol.

L’EMBOLCALL NUCLEAR:

L’embolcall nuclear és una doble membrana que separa el nucleoplasma del citoplasma.(el citoplasma es el líquid que hi ha a la cèl·lula)

EL NUCLEOPLASMA:

És el lloc on es fa la replicació de l’ADN nuclear.

La cromatina està formada per ADN i proteïnes

Quan la cèl·lula va a dividir-se, les fibres de cromatina s’organitzen i es condensen per formar una estructura més gruixada denominada cromosoma. (el cromosoma és un orgànul en forma de filament que esta en el interior del nucli de una cèl·lula eucariota y que té el material genètic.)

Existeixen tantes fibres de cromatina com cromosomes tindrà la cèl·lula.

 EL NUCLÈOL:

És un cos molt petit amb forma d’esfera sense membrana que només es pot veure quan la cèl·lula no està en procés de divisió. Té com a funció principal formar els ribosomes, uns orgànuls de la cèl·lula. En un mateix nucli hi pot haver més d’un  nuclèol.

 

El regne animal

ELS ANIMALS

EL REGNE ANIMAL:

Els animals són éssers vius. Són pluricel·lulars sempre s’alimenten d’altres éssers vius. Gairebé tots els animals  es poden desplaçar d’un lloc a un altre per tal de alimentar-se, fugir d’enemics, trobar refugis…Per fer-ho, disposen d’òrgans de sentits i d’un sistema nerviós

2.ORGANITZACIÓ:

Les cèl·lules dels animals son eucariotes.

 

3.LES CARACTERÍSTIQUES:

Els animals, com tots els éssers vius segueixen un cicle vital i realitzen unes funcions  que són aquestes:

  • néixer
  • créixer
  • desenvolupar-se
  • morir

4. Classificació

ELS ANIMALS VERTEBRATS:

Els animals vertebrats són un grup d’animals amb un esquelet intern articulat, que actua com a suport del cos i permet el seu moviment.  Hi ha 5 tipus:

  • Els peixos
  • Els mamífers
  • Els ocells
  • Els rèptils
  • Els amfibis

ELS ANIMALS INVERTEBRATS:

Els animals invertebrats, són aquells que no tenen columna vertebral ni esquelet intern. Tots els que són ovípars, són animals invertebrats dotats d’un esquelet extern i apèndixs articulats, inclou, entre d’altres, insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes. Hi ha 6 tipus:

  • Esponges
  • Celenterats
  • Cucs
  • Mol·luscs
  • Equinoderms
  • Artròpodes

 

5.FUNCIONS VITALS:

Hi ha tres funcions vitals que son la nutrició, la reproducció i la relació.

LA NUTRICIÓ:

La funció de la nutrició dels animals es porta a terme gracies al treball conjunt de 4 aparells amb funcions ben específiques: son l’aparell digestiu, l’aparell respiratori, l’aparell circulatori, l’aparell excretor.

LA REPRODUCCIÓ:                         

La reproducció és la funció per la cual els individus progenitors originen nous individus, que se’ls assemblen i reben el nom de descendents.

LA RELACIÓ:

Tots els animal tenen sentits per captar la presencia de aliment, localitzar els perills o comunicar-se amb altres animals. A més, gràcies a l’aparell locomotor, els animals es poden desplaçar. En funció del medi on viuen, aquest aparell té diferents característiques: La majoria dels animals terrestres han desenvolupat extremitats adaptades per caminar, córrer o saltar. També n’hi ha, però, que no en tenen i desplacen reptant

DAFNE – INGRID

RESIDUS RADIOACTIUS

El residu radioactiu és un producte o substància que sobre d’un procés o material nuclear (explosió, central o laboratoris nuclears), després d’haver-ne extret la part desitjada, i té radioactivitat. Els residus radioactius poden ser en forma sòlida, líquida, o gasosa. Els residus radioactius es poden classificar en alta activitat, mitjana activitat i baixa activitat:

ALTA ACTIVITAT:

Els residus d’alta activitat procedeixen principalment del combustible gastat pels reactors nuclears.

MITJANA ACTIVITAT:

Els residus de mitjana activitat procedeixen del procés de fabricació de combustible nuclear i d’altres fonts com, per exemple, la medecina.

BAIXA ACTIVITAT:

Els residus de baixa activitat estan formats pels residus que es fan de tant en tant.

En una central nuclear s’utilitza el plutoni i es va gastant, hi ha un moment en que el plutoni no pot treure més energia, però el plutoni segueix estant allí i és un residu radioactiu.

 

Els residus radiactius de alta, mitjana, baixa activitat han de estar tancats en algun lloc lluny de les persones perquè si hi ha algun forat i el residu s’escapa és molt perjudicial per les persones.

A Espanya hi ha 9 centrals nuclears entre aquestes  fan 2.000 tones a l’any de residus radioactius. Els residus radiactius de mitjana i baixa activitat s’emmagatzemen en el cementiris nuclears. Però els d’alta activitat s’emmagatzemen a sota de la central nuclear en piscines.

L’únic cementeri nuclear espanyol preparat per emmagatzemar materials d’activitat baixa i mitjana activitat (amb una vida màxima de 300 anys) està situat a 80 quilòmetres de Còrdova, en mig de Sierra Morena.

Dafne

L’energia es transforma

L’ENERGIA ES TRANSFORMA

Hi ha una llei que diu que l’energia no s’acaba, però si es transforma en una altra.  Hi ha energies que no es poden transformar en altres.

Exemples d’energia que es pot transformar:

  • Eòlica – elèctrica
  • Hidràulica – elèctrica
  • Elèctrica – lluminosa
  • Mecànica – elèctrica
  • Mecànica – química

Experiment: EL COTXE PROPULSAT

Materials:

  • 1 Plataforma de plàstic.
  • 4 Taps d’ampolles de plàstic. (rodes)
  • 1 Pal de fusta.
  •  Cel·lo.
  • 2 Palletes.
  • 1 Globus.

 Muntatge:

Primer amb un tros una mica gran de  plàstic agafem una palleta i la tallem a la mida del requadre després amb cinta adhesiva l’enganxem a cada punta del plàstic. Agafem un pal de fusta i el tallem per la meitat i fiquem cada mig pal dins de les palletes a cada punta del pal fiquem una roda (tap d’ampolla de plàstic). Agafem una altra palleta i la tallem per la meitat i amb la cinta adhesiva enganxem el globus a la punta d’una meitat, l’altre tros no ens fa falta. La palleta l’enganxem al damunt de les altres dues palletes amb cinta adhesiva i ja tens el teu cotxe propulsat!

Energia sonora

L’ENERGIA SONORA

L’energia sonora és una energia transportada per les ones sonores.

Però què són les ones sonores? Són ones de pressió en l’aire o aigua i com totes les ones aquestes transporten energia i també u impuls però no transporten aire.Les ones sonores són bàsicament ones  que a l’arribar a la nostra oïda produeixen l’efecte que nosaltres coneixem com el so. 

-El soroll es produeix quan una força fa que un objecte tingui una vibració.

-L’energia  sonora no té tanta energia com la energia elèctrica o la calorífica.

-Quant més lluny se trobi el soroll menors seran les possibilitats de que escoltis les vibracions i menys escoltaràs el soroll.

-Podem escoltar diferents sons perquè a mesura que el so entra en la nostra oïda vibra el timpà.

EXPERIMENT:

Materials:

2 mistos.

2 copes ( en una copa una mica d’aigua)

Com ho fem???

Agafem dos copes, amb una copa fiquem una mica d’aigua. Fiquem dos mistos a sobre de la copa que no té aigua, després passem  el dit ràpid  per la voreta de la copa fent cercles. Llavors els mistos es mouran.

Perquè es mouen els mistos?

Es mouen perquè quan passem el dit per la voreta  de la copa genera vibracions  amb molt alta freqüència que provoca canvis a la pressió de l’aire.

A l’igual que el nostre timpà genere energia elèctrica per a que el  nostre cervell la projecti com un soroll, els mistos també se mouen per recollir  el so de la copa.

Tània – Dafne.