Vaporització

CANVI D’ESTAT:

El canvi d’estat és quan un cos per culpa de la calor o del fred canvia la seva aparença de sòlid a líquid o bé, a gasós; però, continua sent la mateixa matèria.

EXEMPLE: Quan l’aigua és calenta molt i es fa vapor, també quan l’aigua es congela o el gel es desfà.

VAPORITZACIÓ:

La vaporització és el pas de l’estat líquid a l’estat gasós i es produeix per un canvi de temperatura.

Les partícules vibren cada vegada més a mesura que la temperatura augmenta i comencen a pujar convertint-se així en gas. N’hi ha de dos tipus:

1. Ebullició: És quan es passa de líquid a gas bullint. Exemple: L’aigua quan bull.

2. Vaporització: És quan passa de líquid a gas sense necessitar bullir. Exemple: La roba quan s’eixuga.

Qué els i passa als àtoms i a les molècules?

La matèria del vapor està compost principalment per molècules no unides, expandides i amb poca força d’atracció (atreure’s), el que fa que els gasos no tinguin volum i forma definida, i s’expandeixin lliurement fins a omplir el recipient que els conté. La seva densitat (massa) és molt menor que la dels líquids i sòlids, i les forces gravitatòries i d’atracció entre les seves molècules resulten insignificants.

Minerals líquids que s’evaporen:

-MERCURI: 356,7 °C

-GALÍ: 2477 °C

A quina temperatura s’evapora l’aigua? A 100 °C.

EXPERIMENT VAPORITZACIÓ:

Materials:

-Sol.

-Guix

– Aigua.

Preparació:

1. Ha d’haver-hi sol.
2. Tirar aigua al terra on hi toqui el sol.
3. Marcar el límit de l’aigua amb guix.

Podrem observar que, A poc a poc s’anirà disminuint la llargada de l’aigua perquè s’evaporarà amb la calor del sol.

EXPERIMENT D’EBULLICIÓ:

Materials:

– Aixeta amb aigua calenta.

Preparació:

1. Posar l’aigua calenta.
2. Començarà a sortir vapor perquè estarà bullint.

Aleix V.B                    

Orgànuls celul·lars

DEFINICIÓ:

Un orgànul és cadascuna de les parts orgàniques i microscòpiques que formen part d’una cèl·lula (estan dins del citoplasma).

FUNCIÓ:

S’encarreguen de fer les diferents funcions vitals cel·lulars. Cada orgànul té una funció, depèn de la seva estructura i composició.

TIPUS:

Hi ha molt tipus d’orgànuls, sobretot en les cèl·lules eucariotes.

Hi ha orgànuls membranosos que tenen una membrana lipídica (de grassa) i altres que no en tenen.

Entre els éssers vius trobem organismes unicel·lulars i pluricel·lulars. També podem diferenciar entre cèl·lules eucariotes i procariotes, que es divideixen en animals i vegetals.

Característiques de les cèl·lules animals: 

  • Tenen la membrana plasmàtica, sense d’altres cobertures.
  • No tenen cloroplasts i, per tant, no realitzen la fotosíntesi.
  • Tenen pocs vacúols i molt petits.
  • Les cèl·lules animals tenen centríols.

ESQUEMA CÈLUL·LA  ANIMAL

 

Orgànuls:
1 Nuclèol.
2 Nucli.
3 Ribosomes. (punts foscos).

Els ribosomes són orgànuls no membranosos només visibles al microscopi electrònic perquè són molt petits. Es troben a totes les cèl·lules vives. Tenen les vint molècules d’aminoàcids per formar proteïnes (elements de cèl·lules que s’encarreguen de la formació del cos).
4 Vesícules.

Una vesícula és un orgànul present en moltes cèl·lules que forma un compartiment petit i tancat, separat del citoplasma per una doble capa lípida. La funció de les vesícules és emmagatzemar, transportar i digerir productes i residus cel·lulars. Són una eina fonamental de la cèl·lula per l’organització del metabolisme (funcionament del cos). Moltes vesícules són creades a l’aparell de Golgi, però també al reticle endoplasmàtic, o es formen a partir de parts de la membrana plasmàtica.
5 Reticle endoplasmàtic rugós.

Està format per sistemes de túbuls aplanats i presenta ribosomes units a la membrana. La seva funció principal és la de sintetitzar i emmagatzemar proteïnes.
6 Aparell de golgi.

És un conjunt de sacs membranosos que formen una estructura apilada. Aquest orgànul modifica i classifica macromolècules (principalment proteïnes, però també lípids) fabricades en altres llocs de la cèl·lula i les empaqueta per adreçar-les a la seva destinació dins o fora de la cèl·lula.
7 Citoesquelet. Li dona forma la cèl.lula
8 Reticle endoplasmàtic llis.

Xarxa de sacs i túbuls sense ribosomes membranosos intercomunicats. Té com a funció la desintoxicació de l’organisme.
9 Mitocondri.

El mitocondri té un doble sistema de membranes: L’ externa, que és llisa i la interna que està plegada formant crestes. És l’encarregat de subministrar la major part de l’energia necessària per a l’activitat cel·lular.
10 Vacúol.

Els vacúols són compartiments tancats perquè contenen líquids. Hidraten la cèl·lula i protegeixen el citoplasma de les coses perjudicials.
11 Citosol.
12 Lisosoma.

Són orgànuls relativament grans, formats per l’aparell de Golgi. Són estructures esfèriques rodejades de membrana simple. S’encarreguen de la digestió cel·lular. Són bosses d’enzims que si s’alliberessin, destruirien tota la cèl·lula.
13 Centríols al centrosoma.

És un orgànul amb estructura cilíndrica. Una parella de centríols  perpendiculars entre sí a l’interior de una cèl·lula es diu diplosoma. Quan el diplosoma està envoltat de material pericentriolar (una massa proteica densa), es diu centrosoma. Intervenen en la divisió cel·lular, contribueixen al manteniment de la forma de la cèl·lula i transporten orgànuls i partícules al interior de la cèl·lula.
14 Membrana plasmàtica. Que separa el nucli de la resta de la cèl.lula

Estructura de la cèl·lula vegetal: 

Característiques de les cèl·lules vegetals:

  • A més de la membrana plasmàtica igual a la de les cèl·lules animals tenen una altra coberta  anomenada paret cel·lular. La paret cel·lular és formada en gran part la cel·lulosa. La cel·lulosa serveix de protecció a la cèl·lula i li dóna forma. La planta aconsegueix el suport gràcies a la paret cel·lular de les seves cèl·lules. La cel·lulosa la trobem en la nostra vida quotidiana en coses tant diferents com en el paper (aprofitant la seva rigidesa), en els bolquers i compreses (aprofitant les seves propietats absorbents) i en els cereals de l’esmorzar amb la paraula fibra (afavoreix el trànsit intestinal).
  • En el citoplasma de les cèl·lules verdes hi trobem uns orgànuls d’aquest color anomenats cloroplasts, molt importants perquè fan un procés anomenat fotosíntesi. Les cèl·lules vegetals que no són verdes no tenen cloroplasts, per exemple les d’una arrel o les de la ceba.
  • En les cèl·lules vegetals acostuma a haver-hi un gran orgànul anomenat vacúol.
  • Contenen plastidis. La seva  funció principal és la producció i emmagatzematge d’importants compostos químics usats per la cèl·lula.

Aleix

Els fongs

 

Els fongs (Fungi) són un regne d’organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa (els fongs expulsen fora del cos enzims que descomponen les restes orgàniques, per tal que alliberin els nutrients que contenen) i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats (els llevats són fongs microscòpics normalment unicel·lulars) i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer (que dona fruit) que coneixem com bolet.

 

Tipus de cèl·lula:

Eucariota.

 

Classes de fongs:

Ficomicets

Eumicòfics                 Ascomicets

Basidiomicets.

 

 

FICOMICETS:

Formats per hifes en les que totes les cèl·lules estan comunicades (la separació entre les cèl·lules ha desaparegut).

Els més coneguts són les floridures blanques que apareixen sobre els aliments i alguns paràsits com el míldiu que ataca la vinya.

 

ASCOMICETS:

Les hifes d’aquests fongs tenen les cèl·lules separades per les seves membranes, encara que poden presentar un orifici que les comuniqui.

Els més coneguts són els llevats, responsables dels processos de fermentació del pa i de les begudes alcohòliques, les floridures verdes, les trufes (trufas en castellà) molt apreciades en gastronomia, i les múrgoles, uns bolets en forma de rusc (en castellà se’n diu colmenillas) i que surten per primavera.

 

BASIDIOMICETS :

Es caracteritzen pel tipus d’esporangi, diferent del dels casos anteriors, i que molts d’ells quan arriba l’època de la reproducció desenvolupen els cossos fructífers que coneixem com bolets.

Els bolets estan formats per un peu o estípit i per un barret o píleu.

 

Funcions Vitals:

ALIMENTACIÓ:

L’alimentació dels fongs és heteròtrofa, és a dir, que no poden produir el seu propi aliment com ho fan les plantes. Descomponen la matèria orgànica amb enzimes, absorbent les substàncies nutritives. Els fongs s’alimenten sempre de matèria orgànica:

  • FONGS PARÀSITS , la matèria procedeix d’organismes vius.
  • FONGS SAPRÒFITS , la matèria procedeix de restes d’organismes morts.
  • FONGS SIMBIÒTICS, intercanvien aliments amb plantes o animals. És diuen micorrices.

 

REPRODUCCIÓ:

 

Els fongs estan formats per una massa de filaments blancs que s’anomena miceli. Quan la temperatura i humitat són les adequades, del miceli en surten uns filaments especials, a l’extrem de les quals hi ha l’esporangi, la part del fong que conté les espores.

Es reprodueixen sobre tot per mitjà d’espores, que es dispersen i germinen quan les condicions són favorables. Les espores es produeixen sexual (espores de diferent sexe es troben) i asexualment(per si soles). Llavors de les espores surt un fong.

 

RELACIÓ:

 

Els fongs són els últims de la cadena alimentària. Són els encarregats de descompondre la matèria orgànica en substàncies inorgàniques que les alliberen a l’aire i al terra per ser utilitzades pels productors primaris, permetent així l’inici del cicle de la cadena alimentària.

 

 

 

 

 

Guillem i Aleix.

Deforestació

Desforestació

 

  1. Que és?

 

La desforestació és el procés de desaparició dels boscos i selves.

 

  1. A què afecta?

Posa en perill (extinció) a milions d’ éssers vius (d’animals i plantes) i la qualitat de la terra (aridesa), ja que les arrels aguanten la terra fèrtil i absorveixen l’aigua i les fulles paren l’impacte de la pluja.

Provoca també canvis climàtics (calentament global, absorció de gasos, efecte hivernacle), canvis en el cicle de l’aigua i desertificació. Els boscos regulen el clima, reciclen la humitat, la temperatura i la pluja. Desprenen oxigen i eliminen el CO2, causant de l’efecte hivernacle o canvi climàtic.

 

  1. Per què passa?

De vegades, pot ser causada per processos naturals: Les inundacions, les erupcions volcàniques, els terratrèmols, tsunamis, plagues i malalties d’arbres, ramaderia intensiva i els focs són les principals causes naturals de la desforestació.

Però tot i així, el 95% de la culpa de la desforestació és dels éssers humans: principalment com a conseqüència de les talles realitzades per la indústria fustera, així com per a l’obtenció de terra per a cultius agrícoles amb pràctiques com l’artigatge (quan es cremen arbres). També per l’ expansió dels nuclis urbans.

 

  1. SOLUCIÓ:

 

Protegir els boscos: Parar de talar i plantar arbres (reforestació) bàsicament.

Altres:

  • Seguiment de la deforestació.
  • Fer plantacions d’arbres.
  • Pràctiques sostenibles, com usar el bambú enlloc de la llenya com a combustible.
  • Reutilitzar i reciclar la fusta.
  • Mètodes agrícoles que no necessitin talar boscos, com els horts urbans.
  • Pagar per conservar els boscos.

 

 

DEFORESTACIÓ = REFORESTACIÓ

 

Aleix V.

Centrals Hidroelèctriques

Centrals hidroelèctriques:

Una central hidroelèctrica  és una instal·lació feta per a generar electricitat gràcies a l’aprofitament de l’energia potencial de l’aigua que està emmagatzemada en una presa situada més a dalt que la central. L’aigua és conduïda amb una canonada  des de l’embassament fins a la sala de màquines de la central, on gràcies a una o diverses turbines hidràuliques es produeix la generació d’energia en alternadors.

Les dues característiques principals d’una central hidroelèctrica són:

  • La potència.
  • L’energia.

La potència d’una central pot tenir pocs o milers de megawats (MW). Fins a 30 MW es consideren minicentrals. La central hidroelèctrica major del món ( Itaipú ) té una potència de 14.000 MW.

 

Experiment

MOLÍ D’AIGUA

MATERIALS:

  • 2 CD’s.
  • 8 culleretes de plàstic.
  • 8 palletes.
  • 1 bric buit i net.
  • 1 regle.
  • 1 llapis.
  • Cinta adhesiva.
  • 1 capsa de plàstic gran.

Elaboració:

1r. Dibuixa en un CD 4 línies rectes que es tallin al mig.

2n. Enganxa sobre cada línia del disc les culleretes (de costat i en la mateixa direcció), amb pega i cinta adhesiva.

3r. Enganxa amb cinta adhesiva les palletes pels dos costats, formant com un pal.

4t. Retalla la part de dalt del bric i els dos costats més amples. Fes un mig rectangle als altres dos costats.

5è. Posa les palletes pel forat dels CD’s i encaixa-ho als rectangles del bric.

6è. Posa la roda dins una capsa de plàstic gran amb una mica d’aigua.

I ja pots tirar l’aigua damunt de les culleretes i veure com el molinet gira.

 

Explicació:

El molinet d’aigua aprofita la força de l’aigua i la converteix en energia mecànica i, si està connectat a cables, es converteix en energia hidroelèctrica.

 

Aleix V.

 

 

 

 

 

 

 

Centrals hidroelèctriques

Energia hidroelèctrica

Centrals hidroelèctriques:

Una central hidroelèctrica  és una instal·lació feta per a generar electricitat gràcies a l’aprofitament de l’energia potencial de l’aigua que està emmagatzemada en una presa situada més a dalt que la central. L’aigua és conduïda amb una canonada  des de l’embassament fins a la sala de màquines de la central, on gràcies a una o diverses turbines hidràuliques es produeix la generació d’energia en alternats.

Les dues característiques principals d’una central hidroelèctrica són:

  • La potència.
  • L’energia.

La potència d’una central pot tenir pocs o milers de megawats (MW). Fins a 30 MW es consideren minicentrals. La central hidroelèctrica major del món, Itaipú, té una potència de 14.000 MW.

 

 

 

 

 

 

MOLÍ D’AIGUA

MATERIALS: dos discs, 8 culleretes de plàstic, un pal llarg, aigua, una base alta per posar el pal i una mica de cinta adhesiva.

 

Elaboració:

1r. Pegar els disc als dos extrems del pal amb cinta adhesiva

2n. Posem el pal a la base alta i li enganxem les culleres amb cinta adhesiva.

3r. I ja podem tirar-li l’aigua a damunt de les culleres.

Explicació:

L’aigua es converteix en energia cinètica i després si estes connectat a cables hidroelèctrica.

 

 

Aleix V.