Pal·las feta asteroide!

Pal·las és l’asteroide num. 2. És el segon asteroide més gran i el segon a ser descobert (el primer va ser Ceres). Va ser trobat per Heinrich Wilhelm Olbers el 28 de març de 1802, mentre realitzava observacions per a localitzar i determinar l’òrbita de Ceres.

L’asteroide Pal·las

Mite de Pal·las:

Atena és la deessa de la saviesa i de l’artesania. També és deessa de la guerra. Era també deessa protectora de la ciutat d’Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans, encara que també l’anomenaven Pal·las Atenea. Atena és una deessa guerrera que es va mantenir verge. El Partenó d’Atenes, és el seu homenatge més resplandent. Se la representa com una dona vestida amb roba militar. Els seus atributs són  l’òliba i l l’olivera. Atena és filla de Metis i de Zeus. Quan l’oracle va vaticinar que Atena destronaria Zeus, aquest es va empassar Metis. Com que tenia mol mal de cap, Hefest li va obrir el crani i d’allà va néixer Atena, vestida i armada de guerrera. Posidó, déu del mar, i Atena es disputaren la protecció de la ciutat d’Atenes. Per decidir quin dels dos s’imposaria, tots dos feren un regal i deixaren que els atenencs decidissin quin els complaïa més. Atena regalà a la ciutat una olivera, mentre que Posidó hi féu brollar una font d’aigua salada. Els atenencs van preferir el regal de la deessa, ja que era molt més útil.

Un altre mite relacionat amb Atena té a veure amb la gelosia. Aracne era coneguda pel seu art com a teixidora. Un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que va opinar que la seva destresa superava fins i tot la de la deessa Atena. Aquesta, baixà a la terra a veure el tapís en persona  va veure que aquell tapís superava qualsevol de les seves obres. Furiosa per la gelosia, el destruí. Quan Aracne ho veié se suïcidà penjant-se d’un arbre. Atena sentí llàstima i la retornà a la vida però convertint-la en aranya.

Bust d’Atena, de la Gliptoteca de Múnich.

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Ino

Ino és l’asteroide núm. 173 de la sèrie, descobert per Alphonse Louis Nicolas Borrelly l’1 agost 1877 des de l‘Observatori de Marsella.

El Mite d’Ino:

Ino, d’acord amb la mitologia grega, fou una heroïna, filla de Cadme i d’Harmonia. Es casà amb Atamant i fou mare de Learc i de Melicertes. Gelosa dels dos fills grans del seu marit, Frixos i Hel·le, intentà que els sacrifiqués fent creure que era un manament de l’oracle, però la seua conspiració fou descoberta i els dos joves aconseguiren escapar. Per haver estat una de les nodrisses de Dionís, nebot seu, va patir la còlera d’Hera, que la va tornar boja juntament amb Atamant.

Perseguida per aquest, es va llançar al mar amb Melicertes en braços. Els déus, apiadats, la van convertir en una nereida i li imposaren el nom de Leucòtea.

Quadre “Atamant pres per la fúria” d’Arcangelo Migliarini a Roma

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Higiea feta asteroide!

Higiea és l’asteroide núm.10. És el quart major asteroide del cinturó d’asteroides, amb un diàmetre de 407 km. La seva superfície de color fosc fa que se’l vegi més tènue del que correspondria a la seva grandària. Va ser descobert per l’astrònom italià Annibale de Gasparis el 12 d’abril de 1849 des de Nàpols.

Imatge de l’asteroide Higia

El Mite d’Higiea:

En la mitologia grega Higiea o Higea, filla d’Asclepi, era la deessa de la curació, la neteja i la sanitat, mentre que el seu pare, Asclepi, estava relacionat amb la medicina. Del seu nom, en deriva la paraula “higiene”. El seu equivalent en la mitologia romana era Salus. Va adquirir significat propi al voltant del segle V a. C, ja que fins llavors era un epítet més d’Atena. Se sol representar com una dona jove alimentant una gran serp enroscada al voltant del seu cos. De vegades la serp bevia d’una gerra que portava Higea.

Estàtua d’Higea a Nova Orleans

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’asteroide Níobe

Niobe és l’asteroide núm. 7. Va ser descobert per en Karl Theodor Robert Luther a Dusseldorf el 13 d’agost del 1861. És un asteroide força gran del cinturó principal.

Níobe tridimensional

Mite de Níobe:

Níobe era una filla de Tàntal i esposa d’ Amfíon, rei de Tebes. Amb Amfíon va tenir gran nombre de fills i dels que estaven molt orgullosos. Níobe es va burlar de Leto perquè aquesta només havia tingut dos fills (Apol·lo i Àrtemis). Aquestes burles van arribar fins a tal punt que Niobe es va oposar que se li atribuissin honors a Leto, dient que ella era més digna que perquè havia tingut més fill. En venjança, Apol·lo va matar tots els seus fills barons i Àrtemis va fer el mateix amb les dones, a excepció d’Amiclas (que havia ofert una pregària a Leto) i de Melibea, que en presenciar la mort dels seus germans va adquirir tal pal·lidesa que va ser anomenada Cloris. Quan la desafortunada mare va anar al costat dels cadàvers dels seus fills, va sentir tal dolor que, desfeta en un mar de llàgrimes, va quedar immòbil i es va convertir en pedra. Zeus va deixar a la intempèrie els cadàvers dels fills durant nou dies, ja que Zeus s’havia posat de part de Leto i havia convertit els habitants de Tebes en roques. Al desè dia els mateixos déus els van donar sepultura.

La mort dels fills de Níobe, per A. Bloemaert

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Hèstia

Hèstia és l’asteroide núm. 46 de la sèrie. Descobert per l’astrònom anglès Norman Russell Pogson (1829-1891) a Oxford el 16 d’agost del 1857.

Imatge de l’asteroide Hèstia

El mite d’Hèstia:

Hèstia era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta. Era la filla gran dels titans Cronos i Rea, i per tant, va ser la primera a ser devorada pel seu pare Cronos. Tot i ser desitjada per altres déus com PosidóApol·lo, Hèstia va jurar el seu vot de castedat per Zeus. Segons la tradició grega, Hèstia va ser la inventora de la construcció de cases i la protectora dels sentiments més íntims i profunds, i a més a més d’ella depenia que hi hagués harmonia tant en el matrimoni, com en les cases i les ciutats. Al cap dels anys va acabar portant l’harmonia arreu de l’univers.

Hi havia diversos temples arreu del territori grec en honor a Hèstia, on els ambaixadors estrangers hi trobaven asil i un lloc per retre culte als déus. Alguns dels santuaris dedicats a Hèstia més famosos es troben a Atenes, Esparta o Olímpia. Quan alguna polis grega enviava expedicions per colonitzar noves terres, els seus integrants anaven al temple d’Hèstia més proper i hi encenien una torxa que s’havia de mantenir encesa fins arribar al lloc adequat per fundar la colònia. Aquesta torxa simbolitzava la unió entre la nova colònia i la seva metròpoli. En el cas que s’apagués la torxa, s’havia d’encendre mitjançant rituals sagrats en honor a la deessa verge.

Estàtua d’Hèstia en el Wellesley College

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Hècate

Hècate és l’asteroide núm. 100 de la sèrie. Fou descobert per en James Craig Watson l’11 de juliol del 1868 a Ann Arbor. És un asteroide gran del cinturó principal. Commemora la seva posició a la sèrie amb el mot grec “Hekaton” que significa cent.

L’asteroide Hècate

El mite d’Hècate:

Segons la mitologia grega, Hècate va ser originalment una deessa de les terres salvatges i els parts, filla de Perses i Astèria. Hècate era una reaparició de Febe, i per tant deessa lunar, que es manifestava en la foscor de la lluna. Provinent de Tràcia, no fou objecte de culte públic entre els grecs, que tendien a confondre-la amb SeleneÀrtemis, però també amb Persèfone, ja que els antics imaginaven que quan la lluna no es veia en el cel era perquè s’amagava sota terra. Sovint era representada amb tres cossos junts, que figuraven la lluna nova, la lluna plena i la mitja lluna. Com a divinitat nocturna i infernal, esdevingué el geni tutelar dels fetillers i el seu culte acabà gairebé reduït a les sessions de bruixeria. Tanmateix, es considerava que afavoria amb grans riqueses i beneficis els que li eren fidels.

Escultura d’Hècate en el Museu del Vaticà

 

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari