Laika de Mecano

Aquesta del grup español Mecano és un homenatge a la gossa Laika, el primer animal i el primer ésser viu en orbitar la Terra.

Lletra

Era rusa y se llamaba laika
ella era una perra muy normal
paso de ser un corriente animal
a ser una estrella mundial
La metieron dentro de una nave
para observar la reaccion
ella fue la primera astronauta
en el espacio exterior
Preparando esta ya el cohete para zarpar
el control en tierra dice a laika adiós
En la base todo era silencio
esperando alguna señal
todos con los cascos en la oreja
oyeron a la perra ladrar
Mientras en la tierra una gran fiesta
gritos, risas, llantos y champagne
laika miraba por la ventana
que sera esa bola de color
y que hago yo girando alrededor
Preparando esta ya el cohete para zarpar
el control en tierra dice a laika adios
una noche en el telescopio
una nueva luz aparecio
nadie pudo darle una explicacion
al asomo del nuevo sol
Y si hacemos caso a la leyenda
entonces tendremos que pensar
que en la tierra hay una perra menos
y en el cielo una estrella más

Referents clàssics en l’astronomia

En aquesta cançó apareix la gossa Laika, que va ser el primer animal viu en orbitar al voltant de la Terra. Ho va fer a bord de la nau soviètica Sputnik 2 el 3 de novembre de 1957, un mes després que el satèl·lit Sputnik 1 fos posat en òrbita. Igual com altres animals a l’espai, Laika va morir entre cinc i set hores després del llançament.

Publicat dins de General, Pervivència | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

La constel·lació de l’Óssa Menor segons Eratòstenes

Aquest text correspon al llibre de Catasterismes, d’Eratòstenes.

“Αὕτη ἐστὶν ἡ μικρὰ καλουμένη· προσηγορεύθη δὲ ὑπὸ τῶν πλείστων Φοινίκη·

γενέσθαι δὲ Διὸς τροφὸν καὶ διὰ τοῦτο ἐν οὐρανοῖς τιμῆς ἀξιωθῆναι. Ἒχει δὲ ἀστέρας ἐπὶ μὲν ἑκάστης γωνίας τοῦ πλινθίου λαμπρὸν α, ἐπὶ δὲ τῆς κέρκου λαμπροὺς γ, τοὺς πάντας ζ· ὑπὸ δὲ τὸν ἕτερον τῶν ἡγουμένων κατώτερός ἐστιν ἄλλος ἀστήρ, ὃς καλεῖται Πόλος, περὶ ὃν δοκεῖ ὅλος ὁ κόσμος στρέφεσθαι.”

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

“Aquesta és anomenada la Menor, però molts en diuen Fenice… fou nodrissa de Zeus i per això va ser mereixedora de l’honor del cel. Té una estrella brillant a cada un dels angles del rectangle; a la cua, tres de brillants; en total set. A sota de les dues primeres <del rectangle,> hi ha un altre estel, més proper a l’horitzó, que s’anomena el Pol, al voltant del qual sembla que gira tota la volta.”

Ursa_Minor_Hevelius.gif

Representació de l’Óssa Menor

El text literari que hem esmentat anteriorment ens parla sobre la constel·lació de l’Óssa Menor i de la seva disposició en el cel.

Publicat dins de Catasterismes, Constel·lacions, Eratòstenes, General, Grec | Etiquetat com a | Deixa un comentari

The galaxy song de Monty Python

Aquesta cançó apareix a la pel·lícula “Monty Python, el sentit de la vida“.

Lletra

Just remember that you’re standing on a planet that’s evolving
and revolving at nine hundred miles an hour,
that’s orbiting at nineteen miles a second, so it’s reckoned,
a sun that is the source of all our power.
the sun and you and me and all the stars that we can see
are moving at a million miles a day
in an outer spiral arm, at forty thousand miles an hour,
of the galaxy we call the ‘milky way’.
our galaxy itself contains a hundred billion stars.
it’s a hundred thousand light years side to side.
it bulges in the middle, sixteen thousand light years thick,
but out by us, it’s just three thousand light years wide.
we’re thirty thousand light years from galactic central point.
we go ‘round every two hundred million years,
and our galaxy is only one of millions of billions
in this amazing and expanding universe.
The universe itself keeps on expanding and expanding
in all of the directions it can whizz
as fast as it can go, at the speed of light, you know,
twelve million miles a minute, and that’s the fastest speed there is.
so remember, when you’re feeling very small and insecure,
how amazingly unlikely is your birth,
and pray that there’s intelligent life somewhere up in space,
‘cause there’s bugger all down here on earth.

Referents clàssics en l’astronomia

Aquesta cançó parla sobre el nostre lloc a l’Univers. Nombre a la Terra, la Via Làctia, etc.

Publicat dins de General, Pervivència | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

La constel·lació de la Lira segons Eratòstenes

Aquest text correspon al llibre de Catasterismes, d’Eratòstenes.

“Αὕτη ἐνάτη κεῖται καί ἐστι Μουσῶν·

<τὴν δὲ λύραν οὐκ ἔχουσαι ὅτῳ δώσειν τὸν Δία ἠξίωσαν καταστερίσαι, ὅπως ἐκείνου τε καὶ αὐτῶν μνημόσυνον τεθῇ ἐν τοῖς ἄστροις>· τοῦ δ’ ἐπινεύσαντος οὕτως ἐτέθη· ἐπισημασίαν δὲ ἔχει ἐπὶ τῷ ἐκείνου <συμπτώματι δυομένη καθ’ ὥραν>.

Ἔχει δ’ ἀστέρας ἐπὶ τῶν κτενῶν ἑκατέρων ὤμων α· ἐφ’ ἑκάστου πήχεως α· ἐπ’ ἀκρότητι ὁμοίως α· ἐφ’ ἑκατέρων ὤμων α· ἐπὶ ζυγοῦ α· ἐπὶ τοῦ πυθμένος α, λευκὸν καὶ λαμπρόν· τοὺς πάντας θ.”

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

“Aquesta està col·locada en novena posició entre les estrelles, i és de les Muses…Com que no tenia a qui lliurar la lira, va demanar a Zeus que la catasteritzés, de manera que fos col·locada entre les estrelles en record d’Orfeu i d’elles mateixes. Ell s’hi avingué i la hi va posar. Té un signe distintiu relacionat amb l’incident d’Orfey: es pon a cada estació. Té una estrella a cada pinta; una a cada braç; igualment una a l’extrem del braç; una a cada espatlla; una al travesser, una a la caixa, blanca i brillant. En total nou.”

Lyre_Hevelius.gif

Representació de la constel·lació de la Lira

 El text literari que hem esmentat anteriorment ens parla sobre la constel·lació de la Lira i de la seva disposició en el cel.

Publicat dins de Catasterismes, Constel·lacions, Eratòstenes, General, Grec | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Els planetes segons Eratòstenes

Aquest text correspon al llibre de Catasterismes, d’Eratòstenes.

“Περὶ τῶν πέντε ἀστέρων τῶν καλουμένων πλανητῶν διὰ τὸ κίνησιν ἔχειν ἰδίαν αὐτούς. Λέγονται [δὲ] Θεῶν εἶναι πέντε. πρῶτον μὲν Διός, Φαίνοντα, μέγαν. ὁ δεύτερος ἐκλήθη μὲν Φαέθων οὐ μέγας· οὗτος ὠνομάσθη ἀπὸ τοῦ Ἡλίου. ὁ δὲ τρίτος Ἂρεως. Πυροειδὴς δὲ καλεῖται, οὐ μέγας, τὸ χρῶμα ὅμοιος τῷ ἐν τῷ Ἀετῷ. ὁ δὲ τέταρτος Φωσφόρος, Ἀφροδίτης, λευκὸς τῷ χρώματι. πάντων δὲ μέγιστός ἐστι τούτων τῶν ἄστρων. ὃν καὶ Ἓσπερον καὶ Φωσφόρον καλοῦσιν. πέμπτος δὲ Ἑρμοῦ, Στίλβων, λαμπρὸς καὶ μικρός· τῷ δὲ Ἑρμῇ ἐδόθη διὰ τὸ πρῶτον αὐτὸν τὸν διάκοσμον ὁρίσαι τοῦ οὐρανοῦ καὶ τῶν ἄστρων τὰς τάξεις καὶ τὰς ὥρας μετρῆσαι καὶ ἐπισημασιῶν καιροὺς δεῖξαι. Στίλβων δὲ καλεῖται διὰ τὸ φαντασίαν τοιαύτην αὐτὸν ποιεῖν.”

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

“Sobre les cinc estrelles anomenades planetes pel fet de tenir moviment propi. Diuen que corresponen a cinc déus. La primera, Faetont, és grossa i és de Zeus. La segona, anomenada Faetont, no és grossa; el nom li ve del Sol. La tercera correspon a Ares, i s’anomena Pirroent; no és grossa, i el seu color és semblant a la que hi ha a la constel·lació de l’Àguila. La quarta, Fòsfor, correspon a Afrodita i és de color blanc: és la més grossa de totes aquestes estrelles i l’anomenen tan aviat Hèsper com Fòsfor. La cinquena, Estilbó, és d’Hermes, i és brillant i petita. Fou concedida a Hermes perquè va ser el primer que delimità l’ordre del cel i la posició de les constel·lacions, prenguè la mesura de les estacions, i indicà els signes favorables. S’anomena Estilbó perquè Hermes li donà aquesta aparença.”

L’univers segons Aristòtil

 El text literari que hem esmentat anteriorment ens parla sobre la disposició dels planetes i els déus que van posar els seus noms.

Publicat dins de Astres, Eratòstenes, General, Grec | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Kosmonaut de Oomph!

Aquesta cançó és interpretada pel grup alemany “Oomph!“.

Lletra

Der Lärm wird leiser – ich schwebe in die Endlosigkeit.
Immer höher – immer weiter in die stille Dunkelheit.
Vorbei an Sternen, an Satelliten und dem Mond.
Nur Menschenleere, denn hier ist alles unbewohnt.

Ich geh von Bord – verlasse mein Raumschiff.
Ich fliege schwerelos durchs All.
Ich kappe die Leine zur Welt und fall.
Ich geh von Bord – verlasse mein Raumschiff,
denn ich bin schneller als das Licht.
Ich seh mich um – ich vermisse nichts.

Die Luft wird dünner, der Rausch hat meine Sinne getrübt.
Diese Reist ist für immer, weil es kein zurück mehr gibt.
Vorbei die Zeiten, in denen wir gefangen warn
in Dimensionen mit festgelegter Umlaufbahn.

Ich geh von Bord – verlasse mein Raumschiff.
Ich fliege schwerelos durchs All.
Ich kappe die Leine zur Welt und fall.
Ich geh von Bord – verlasse mein Raumschiff,
denn ich bin schneller als das Licht.
Ich seh mich um – ich vermisse nichts.

Kosmonaut – ich gleite in die Ewigkeit.
Kosmonaut – entferne mich von Raum und Zeit.
Kosmonaut – tief in die weite Galaxie.
Kosmonaut -Die Sonne lacht, und ich verglüh.

Ich geh von Bord – verlasse mein Raumschiff.
Ich fliege schwerelos durchs All.
Ich kappe die Leine zur Welt und fall.
Ich geh von Bord – verlasse mein Raumschiff,
denn ich bin schneller als das Licht.
Ich seh mich um – ich vermisse nichts.

Ich geh von Bord(x2)

Denn ich bin schneller als das Licht.
Ich seh mich um – ich vermisse nichts.

Referents clàssics en l’astronomia

Aquesta cançó parla sobre un cosmonàuta que viatja amb la seva nau. En la cançó nombren les galàxies, el Sol, etc.

Publicat dins de General, Pervivència | Etiquetat com a , | Deixa un comentari