El cel dels mites

“…καὶ ὅτι τέτευχεν ἀθανασίαν τοῖς ἀνθρώποις ἄγνωστον οὖσαν…῎Εχει δ’ ἀστέρας ἐπὶ τῆς κεφαλῆς ἀμαυροὺς β, ἐφ’ ἑκατέρων ὤμων α, ἀμφοτέρους μεγάλους, ἐφ’ ἑκατέρῳ ἀγκῶνι α, ἐπ’ ἄκρας χειρὸς δεξιᾶς λαμπρὸν α, ἐφ’ ἑκατέρου μαστοῦ α, ὑπὸ τοὺς μαστοὺς ἑκατέρωθεν α, <ἐπ’> ἀριστεροῦ ἰσχίου α, <ἐφ’> ἑκατέρου γόνατος α, <ἐπὶ> δεξιᾶς κνήμης α, ἐφ’ ἑκατέρῳ ποδὶ α· <τοὺς πάντας ιζ>· ἡ δὲ ἔκχυσις τοῦ ὕδατός ἐστιν ἐξ ἀστέρων λα ἔχουσα ἀστέρας β, οἵ εἰσι λαμπροί.”

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

“…Diu també que Zeus el dotà d’una inmortalitat desconeguda pels homes…Té dues estrelles esmorteïdes al cap; una a cada espatlla, grosses totes dues; una a cada colze; una de brillant a la punta de la mà dreta; una a cada pit; una al dessota de cada una d’aquestes; una al maluc esquerre; una a cada genoll; una a la canella dreta; una a cada peu. <En total disset.> Ell doll d’aigua és de trebta-una estrelles; en té dues de brillants.”

“…ἣν ἡ Ἀθηνᾶ περὶ τὰ στήθη ἔθηκεν αὑτῆς, τῷ δὲ Περσεῖ τὴν εἰς τὰ ἄστρα…Ἔχει δὲ ἀστέρας [ἐπὶ μὲν τῆς κεφαλῆς α], ἐφ’ ἑκατέρῳ ὤμῳ λαμπρὸν α, ἐπ’ ἄκρας τῆς δεξιᾶς χειρὸς λαμπρὸν α, <ἐπ’> ἀγκῶνος α, <ἐπ’> ἄκρας χειρὸς ἀριστερᾶς α, ἐν ᾗ τὴν κεφαλὴν δοκεῖ τῆς Γοργόνος ἔχειν· <ἐπὶ τῆς κεφαλῆς τῆς Γοργόνος α, ἐπὶ τῆς κοιλίας α, ἐπὶ τοῦ δεξιοῦ ἰσχίου λαμπρὸν α, ἐπὶ> δεξιοῦ μηροῦ λαμπρὸν α, <ἐπὶ> γόνατος α, <ἐπ’> ἀντικνημίου α, <ἐπὶ ποδὸς α ἀμαυρόν, ἐπ’ ἀριστεροῦ μηροῦ α, ἐπὶ γόνατος α, ἐπ’ ἀντικνημίου β>, περὶ τοὺς Γοργόνος πλοκάμους γ· <τοὺς πάντας ιθ>· ἡ δὲ κεφαλὴ [η], ἡ δ’ ἅρπη, [ἔχουσα ε], ἄναστρος ὁρᾶται, διὰ δὲ νεφελώδους συστροφῆς δοκεῖ τισιν ὁρᾶσθαι.”

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

“…Atena se’l posà al voltant del seu pit, i va donar a Perseu un lloc entre les estrelles…Té una estrella brillant a cada espatlla; una de brillant a la punta de la mà dreta; una al colze; una a la punta de la mà esquerra, en què sembla que aguanti el cap de la Gorgòna; <una al cap de la Gorgòna; una al ventre; una de brillant al maluc dret;> una de brillant a la cuixa dreta; una al genoll; una a la canella; <una d’esmorteïda al peu; una a la cuixa equerra; una al genoll; dues a la canella;> tres al voltant dels cabells de la Gorgòna. <En total dinou.> El cap i la dalla es veuen sense estrelles, però alguns els sembla que hi distingeixen com una aglomeració nebulosa.”

“…αὐτὸς δὲ εἰς τὰ ἄστρα ἀπῆλθεν· ὅθεν ἀμαυρότερον φαίνεται. Ἔχει δὲ ἀστέρας ἐπὶ τῆς κεφαλῆς α, ἐπὶ τῶν μυκτήρων γ, ἐπὶ τοῦ τραχήλου β, <ἐπ’> ἄκρου ἐμπροσθίου ποδὸς λαμπρὸν α, <ἐπὶ> ῥάχεως δ, <ἐπὶ> κέρκου α, ὑπὸ τὴν κοιλίαν γ, ἐπὶ τοῦ ἰσχίου α, ἐπ’ ἄκρου ὀπισθίου ποδὸς α· τοὺς πάντας ιζ.”

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

“El moltó se n’anà a les estrelles. És per això que apareix poc brillant. Té una estrella al cap; tres al musell; dues al bescoll; una de brillant a la punta de la pota de davant; quatre a l’espinada; una a la cua; tres sota el ventre; una al flanc; una a la punta de la pota de darrere. En total disset.”