Iris és l’asteroide num.7. És un dels majors asteroides del cinturó d’asteroides. Té una superfície de color molt brillant i està compost probablement per una barreja de metalls de níquel-ferro i silicats de ferro i magnesi. Va ser el setè asteroide descobert, el 13 d’agost de 1847 per John Russell Hind des de Londres. Té un diàmetre d’uns 200 km.
El mite d’Iris:
Zeus es va enfadar molt amb la humanitat perquè feien molts crims i és per això que va fer enviar un diluvi universal. Però Deucalió va construir amb la seva dona Pirra una Arca que els va salvar del cataclisme. Van ser ells qui, van donar lloc a la nova generació d’homes i dones, llançant pedres que es van convertir en persones. Després de la catàstrofe, Zeus va decidir no tornar a castigar els mortals i per això va voler fer un pacte amb aquests utilitzant la deessa Iris, que feia d’assistenta de la seva esposa Hera, com a missatgera.
Iris, que en grec vol dir “la que porta missatges”, era filla de Taumant i Electra. La misió que Zeus li havia encarregat era que havia d’establir una nova comunicació entre els déus i els mortals, travessant el cel i el mar per arribar fins a la terra i notificar els diferents missatges de Zeus als humans. Zèfir, el déu del vent suau de l’Oest, marit d’Iris, es va oferir a impulsar-la suaument amb el seu alè per dirigir-la. En els seus trasllats, Iris portava un gerro d’or per regar els núvols per proveir la terra de les pluges necessàries per a la fertilització. A més, la deessa missatgera, transportava el caduceu que propiciava la vida, la salut i la prudència. Iris portava un vestit multicolor dissenyat per Hefest, que en llançar des de les altures cap a la terra i reflectir-se en les aigües desprenia set colors amb què pintava el cel després de cada tempesta. Iris alternava la seva tasca de missatgera amb Hermes. Hermes portava a terme la seva tasca els dies de sol, mentre que després de cada tempesta, Iris s’obria pas entre els núvols i portava alegria als homes amb la seva llum multicolor.
Quadre “Morfeu i Iris” de Pierre-Narcisse Guérin al Museu Hermitage
APOD