Galatea és l’asteroide núm. 74 de la sèrie. Fou descobert el 29 d’agost del 1862 a Marsella per l’astrònom alemany Ernst Wilhelm Leberecht Tempel, un prolífic descobridor de cometes. Aquest fou el tercer asteroide que va descobrir. És un asteroide gran i fosc del cinturó principal.
El mite de Galatea:
Hi ha dues Galateas: La primera és una nereida de Sicília estimada pel ciclop Polifem. Els seus pares eren Nereu i Doris. Quan ella el va rebutjar a favor d’Acis, un pastor sicilià, Polifem, engelosit, el va matar llançant-li una pedra. Desesperada pel dolor, Galatea va transformar la seva sang en el riu Acis, a Sicília. Segons algunes versions, Galatea va acabar essent mare amb Polifem de tres fills.
Va rebre també el nom de Galatea l’estàtua erigida pel rei de Xipre Pigmalió. A aquest rei no li agradaven les dones, i va viure en soledat durant molt de temps. Cansat de la situació en què estava, va començar a esculpir una estàtua de dona amb trets perfectes i bonics. El rei se sentia atret per la seva pròpia obra, i no podia deixar de pensar en la seva estimada d’ivori. En una de les grans celebracions en honor a la deessa Afrodita que se celebrava a l’illa, Pigmalió va suplicar a la deessa que donàs vida a la seva estimada estàtua. La deessa, que estava disposada a atendre’l, va elevar la flama de l’altar de l’escultor tres vegades més alt que la dels altres. Pigmalió no va entendre el senyal i se’n va anar a casa seva molt decebut. En arribar a casa, va contemplar l’estàtua durant hores. Després de molt de temps, l’artista es va aixecar, i la besà. Pigmalió ja no va sentir els gelats llavis d’ivori, sinó que va sentir una suau i càlida pell en els seus llavis. Va tornar a besar-la, i l’estàtua va cobrar vida, enamorant-se perdudament del seu creador. Afrodita havia complagut del tot el rei concedint a la seva estimada el do de la fertilitat. D’aquesta unió va néixer Pafo, que donà nom a l’illa de Pafos.
Quadre “El triomf de Galatea” de Raffaello Sanzio
APOD