Atalanta és l’asteroide núm. 36 de la sèrie. Fou descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt el 5 d’octubre del 1855 des de París.
Imatge de l’asteroide Atalanta
El mite d’Atalanta:
El seu pare, que no desitjava tenir una nena, l’abandonà al mig d’un bosc situat al mont Parteni, on va ser criada per una óssa fins que uns caçadors la trobaren i s’encarregaren d’educar-la. De gran, va participar en la cacera del senglar de Calidó, al qual va ferir abans que ningú, i per això Melèagre, un cop morta la bèstia, n’hi oferí el cap i la pell. Com a dona es va enfrontar a molts perills, com quan dos centaures van voler violar-la, però va poder defensar-se gràcies a les seves inigualables habilitats i va matar els centaures amb les seves fletxes. Una altra aparició seva va ser en els jocs fúnebres organitzats en nom de Pèlias on va obtenir el premi després de vèncer Peleu. Per fidelitat a Àrtemis, volia mantenir-se verge, però, assetjada pels pretendents, va decidir que es casaria amb aquell que la pogués vèncer en una cursa, i qui no ho aconseguís seria executat.
Atalanta vencia sempre, fins que Hipòmenes, un dels pretendents, implorà l’ajuda d’Afrodita. La deessa li donà tres pomes d’or procedents del Jardí de les Hespèrides, i així quan la noia se li avançava, només n’havia de llançar una fora de pista i, mentre ella s’entretenia a collir-la, ell podia agafar avantatge. Ho va fer tres vegades, i així va arribar el primer a la meta. Però Hipòmenes s’havia oblidat de fer el sacrifici a Afrodita en agraïment a l’ajuda rebuda, i la deessa els féu venir una passió irresistible quan eren al santuari de Cíbele, la qual, per castigar aquella profanació, els transformà en lleons. Atalanta va donar a llum un fill que va participar en la primera expedició dels set contra Tebas. Ella va ser l’única dona que va participar el viatge dels Argonautes.
Estàtua d’Atalanta per Pierre Lepautre en el Museu del Louvre
APOD