Aquest text correspon als versos 842-868, de la tragèdia “Thyestes” de Sèneca.
“ Ibit in unum
|
|
|
Text traduït per Andrea i Irina Balart: “ A una mateixa fossa aniran a amuntegar-se una munió de déus. Aquí, el que, recorregut per sagrades estrelles, talla en una obliqua òrbita en les zones, modificant la longitud de l’any amb els seus signes, veurà caure els astres mentre cau. Aquí el Moltó, que, sense ser tranquil encara del tot la primavera, torna a confiar les veles a l’atemperat Zèfir, es precipitarà sobre les onades per les que va transportar l’espantada Hel·le. Aquí el Toro, amb les seves brillants banyes porta les Híades, arrossegarà amb ell als Bessons i al Cranc de braços encorbats. El Lleó d’Hèrcules cremant entre les flames de l’estiu, una altre vegada des del cel caurà, sobre les terres que un dia va deixar, la Verge i cauran els pesos de l’exacta Balança i arrossegaran amb ell el punyent Escorpí. I l’ancià Quiró que amb el seu arc Hemoni sosté les seves fletxes emplomades perdrà les seves fletxes, trencat l’arc; el glacial Capricorn, que torna a portar el mandrós hivern, caurà i destrossarà la teva urna siguis qui siguis. Amb tu cauran les últimes estrelles del cel, els Peixos. I els monstres que mai va banyar el mar s’empassarà l’abisme que ho sepulta tot.” |
En aquest text literari, comença parlant d’Àries indicant-nos el seu origen, la influència astrònomica i la seva influència sobre les tasques dels homes. Diu que Àries quan porta la primavera obre el mar a la navegació i la relaciona amb Hel·le caiguda del mar, que dóna origen al mar Hel·lespont. Amb el seu origen i la seva infuència astronòmica trobem Lleó i Capricorn. També ens descriu Taure i Verge, al·ludint la seva catasterització. Parla de Sagitari i d’Aquari sense mencionar el seu nom propi però al·ludint el seu origen. Ens parla de Càncer, Balança i Escorpí qualificant-los amb un adjectiu que fa referència a una característica externa que ens recorda el seu origen. Piscis apareix indicant la seva localització dins del conjunt del signes del zodíac. Finalment, ens parla de Gèminis sense especificar les seves característiques peculiars.
Nosaltres hem constatat algunes diferències entre l’obra científca de Sèneca Naturales quaestiones i entre l’obra literària Thyestes. L’objectiu de la primera és l’estudi de la naturalesa dels astres i el perquè dels efectes que produeixen; en canvi, en l’obra tràgica Thyestes no hi ha una preocupacó científico-filosòfica per part de Sèneca, sinó que fa una presentació dels processos de catasterització i els mites que cadascún dels signes representen. Hem vist que la visió que té Sèneca del cosmos en les Qüestions naturals, on intenta comprendre científicament la naturalesa, és diferent al que ens ofereix des de una altre visió mitològica i mitogràfica en les tragèdies com Thyestes, en les que aquesta visió constitueix un element més i contribueix en perfilar i exaltar aspectes distintius i peculiars de la caracterització dels personatges tràgics, herois o déus, que han de realitzar un determinat paper en el desenvolupament de l’acció tràgica.
APOD