Cúmul d’Hèrcules

Messier 13, conegut també com cúmul d’Hèrcules, és un cúmul globular de la constel·lació d’Hèrcules. Va ser descobert per l’astrònom anglès Edmond Halley l’any 1714 i catalogat per Charles_Messier . William Herschel, per mitjà del seu gran telescopi reflector, va poder descobrir diverses alineacions d’estrelles (conegudes com potes d’aranya), comprovar que estava format per estrelles i fer un primer recompte dels seus components.

A causa de la gran quantitat d’estrelles gegants vermelles és de color groguenc o daurat. S’aproxima a la Terra a més 887.700 km/h. Es calcula que la seva lluminositat és similar a la de 500.000 sols, encara que la seva massa és  entre 600 i 800 mil vegades més gran que la del Solar. Està situat a uns 25.100 anys llum.  Les estrelles que formen el cúmul són més antigues que el Sol i estàn formades majoritàriament per hidrògen i heli.

Imatge del cúmul d’Hèrcules

Aquest article s'ha publicat dins de Constel·lacions, Espai, General i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Cúmul d’Hèrcules

  1. Retroenllaç: Visita a l’Agrupació Astronòmica de Sabadell | El cel dels mites

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *