La nebulosa Medusa és una nebulosa planetària molt antiga que està situada a la constel·lació de Gèmini. Va ser descoberta per George O. Abell a l’Observatori de Mont Palomar el 1955 tot i que en aquella època es va pensar que es tractava d’una supernova. A primers dels anys 80 es va conèixer la seva veritable naturalesa de nebulosa planetària. S’anomena la nebulosa de la Medusa, a causa dels filaments trenats i serpentejants de gas brillant que mostra la nebulosa. Com la Gorgona Medusa, aquesta la nebulosa s’associa a una transformació espectacular. La fase de nebulosa planetària representa l’etapa final en l’evolució de les estrelles de massa baixa com el Sol quan de gegants vermelles es transformen en nanes blanques i calentes, en aquest procés expulsen les capes més externes. La radiació ultraviolada procedent de l’estrella calenta alimenta la resplendor nebular.
Mite de Medusa:
La Medusa era l’única mortal les tres germanes Gòrgones (Esteno i Euríale eren les seves germanes). Les Gorgones eren uns monstres que tenien serps en lloc de cabells, el seu coll estava protegit per escames de drac. Les seves mans eren de bronze i tenien ales d’or per volar. La seva mirada era tan poderosa que transformava en pedra qui les mirava. Medusa era originalment una bonica dona humana. Posidó es va enamorar d’ella, i la va violar en un temple dedicat a Atena. Posidó i Atena eren rivals des que varen competir pel patronatge d’Atenes i Atena, després de descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va castigar Medusa transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes Gòrgones. Els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva.
Mentre Medusa estava embarassada de Posidó, va ser decapitada per l’heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae. Aquest va ser enviat pel rei Polidectes. Perseu, amb l’ajuda dels déus va tallar el cap de Medusa d’un cop de falç. Del seu coll sorgiren un cavall alat, Pegàs, i un gegant, Crisaor. Després Perseu marxà amb el cap de la Medusa i, com que portava el casc invisible d’Hades, les germanes de la víctima no el varen trobar. Va aconseguir tallar-li el cap i, de la sang del coll tallat que va caure al terra va brollar la seva descendència: en sorgiren el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor. Per precaució, Perseu va ficar el cap dins del sac, i va tornar a Sèrifos. Allà va matar Polidectes per haver-li desitjat la mort; li va ensenyar el cap de Medusa i aquest es convertí en pedra. Més tard, Perseu va regalar el cap de la Gorgona a la deessa Atenea, que el portà al seu escut com a arma, ja que continuava conservant els seus terribles efectes. D’altra banda, la sang de Medusa va ser recollida per Atena i entregada a Asclepi, ja que tenia el poder de ressuscitar als morts.
El cap de Medusa, de Peter Paul Rubens
APOD