Hècate és l’asteroide núm. 100 de la sèrie. Fou descobert per en James Craig Watson l’11 de juliol del 1868 a Ann Arbor. És un asteroide gran del cinturó principal. Commemora la seva posició a la sèrie amb el mot grec “Hekaton” que significa cent.
El mite d’Hècate:
Segons la mitologia grega, Hècate va ser originalment una deessa de les terres salvatges i els parts, filla de Perses i Astèria. Hècate era una reaparició de Febe, i per tant deessa lunar, que es manifestava en la foscor de la lluna. Provinent de Tràcia, no fou objecte de culte públic entre els grecs, que tendien a confondre-la amb Selene i Àrtemis, però també amb Persèfone, ja que els antics imaginaven que quan la lluna no es veia en el cel era perquè s’amagava sota terra. Sovint era representada amb tres cossos junts, que figuraven la lluna nova, la lluna plena i la mitja lluna. Com a divinitat nocturna i infernal, esdevingué el geni tutelar dels fetillers i el seu culte acabà gairebé reduït a les sessions de bruixeria. Tanmateix, es considerava que afavoria amb grans riqueses i beneficis els que li eren fidels.
Escultura d’Hècate en el Museu del Vaticà
APOD