Eurínome és l’asteroide núm. 79. Va ser descobert el 14 de setembre del 1863 des d’Ann Arbor (Michigan,EUA) per en James Craig Watson, i va ser el seu primer asteroide descobert. És un asteroide força gran i brillant del cinturó principal, i compost per silicats.
Mite d’Eurínome:
Eurínome era una oceànida, filla d’Oceà i Tetis i mare amb Zeus de les tres Càrites. Al principi Eurínome, la Deessa de Totes les Coses, va sorgir nua del Caos, però no va trobar res sòlid en què recolzar els peus i, en conseqüència, va separar el mar del firmament. Dansà i s’apoderà del vent nord, el va fregar entre les seves mans i va sorgir la gran serp Ofió. Eurínome va ballar per escalfar-se, cada vegada més agitadament, fins que Ofió es va enroscar al voltant dels membres divins i es va ajuntar amb la deessa. Així va ser com Eurínome va quedar embarassada.
Després va assumir la forma d’un colom i al seu temps va posar l’Ou Universal. A petició seva, Ofió es va enroscar set vegades al voltant d’aquest ou, fins que es covà i dividir en dos. D’ell van sortir totes les coses que existeixen, els seus fills: el sol, la lluna, els planetes, les estrelles, la terra amb les seves muntanyes i rius, els seus arbres, i les herbes i criatures vivents.
Eurínome i Ofió van establir la seva residència a la Muntanya de l’ Olimp on ell va irritar la deessa pretenent ser l’autor de l’Univers. Immediatament ella el va desterrar a les fosques cavernes situades sota la terra (del que es va formar el Tàrtar o infern). Altres fonts diuen que Eurínome no va desterrar la serp sinó que ho van fer Rea i Cronos. A continuació, la deessa va crear les set potències planetàries i va posar una Titànida i un Tità en cadascuna. Però el primer home va ser Pelasg, progenitor dels pelasgos; va sorgir del sòl d’Arcàdia, seguit d’alguns altres, als quals va ensenyar a construir cases, alimentar-se de glans i cosir túniques de pell de porc.
Eurínome i la serp Ofió, il·lustració de Robert Graves
APOD