Ariadna és l’asteroide núm. 43 de la sèrie. Descobert a Oxford el 15 d’abril del 1857 per l’astrònom anglès Norman Russell Pogson. Aquest asteroide pertany a la “Família Flora” del grup de famílies d’asteroides d’Hirayama.
Imatge dels asteroides de la família Flora
El mite d’Ariadna:
Era filla de Minos i Pasífae, i per tant, princesa de Creta. El rei Minos va sotmetre Atenes després que un fill seu hi hagués mort assassinat. Va obligar els atenencs a enviar-li a Creta cada nou anys un grup de catorze joves -set nois i set noies-, que serien sacrificats al Minotaure. Un cop, en una d’aquestes trameses de nois, hi anà voluntàriament el príncep Teseu, fill d’Egeu, rei d’Atenes. Teseu, un cop arribat a Creta va enlluernar Ariadna, que se’n va enamorar. Li va donar una espasa màgica, amb la qual podria matar el Minotaure i un fil de llana que no es podia trencar, que l’ajudaria a trobar el camí de sortida del Laberint. Després de sortir-ne sa i estalvi, Teseu se’n va portar amb ell la princesa Ariadna, però la va abandonar a l’illa de Naxos per ordre del déu Dionís, el qual la volia per a ell. Amb aquest déu, Ariadna va tenir sis fills. Ariadna, malgrat tot, va continuar enamorada de Teseu fins a la seva mort. Dionís la va rescatar de l’Hades perquè continués per sempre més al seu costat, convertint-la en la constel·lació Corona Boreal. Ariadna hauria mort a mans d’Àrtemis. D’Altres versions diuen, que es va suïcidar de desesperació davant l’abandonament de Teseu.
Quadre “Bacus i Ariadna” de Giambattista Pittoni al Museu Nacionl de Varsòvia
APOD