Altar

Altar és una feble constel·lació del hemisferi sud, situada entre Centaurus i Lupus. L’estel més brillant és β Arae. És una de les 48 constel·lacions recollides per Ptolomeu. Altar ocupa una part del cel. Conté molts cúmuls oberts i nebuloses difuses. Les seves estrelles no són molt brillants a l’ull nu, moltes són d’una magnitud absoluta molt elevada. Aquest grup d’estrelles poc lluminoses formava part de les constel·lacions del Centaure i del Llop.  Altar era visible fa vint segles per les cultures del Mediterrani i Mesopotàmia, però s’ha desplaçat progressivament cap al sud esdevenint una constel·lació circumpolar austral, sent invisible per a la zona del Mediterrani. El seu nom ve del llatí Ara. (Βωμός,en grec).

Constel·lació de l’Altar

Representació de la constel·lació de l’Altar

El mite d’Altar:

Altar era anomenada així perquè recordava als antics l’altar que els déus, en les seves guerres contra els titans, havien fet construir a Hefest (Vulcà pels romans) per rebre el jurament d’aliança. Concretament es tracta de l’altar, en què els déus van pactar unir-se per destruir Cronos.

Quadre de “La caiguda dels titans” de Cornelis van Haarlem en el “Statens Museum for Kunst“