Alumnes de batxillerat de dos instituts del Baix LLobregat investiguen el fenomen de “Les Escletxes” al Papiol

Un grup reduït d’alumnes de 1r i 2n de batxillerat dels instituts Francesc Macià (Cornellà de Llobregat) i Joanot Martorell (Esplugues de Llobregat) van compartir tot el matí treballant en la recerca i la interpretació de la formació de les àmplies esquerdes que es troben al massís calcari de la part alta del poble de El Papiol.1

Un cop determinada la causa que origina les “Escletxes”, van fer un recorregut pel poble per tal comprovar si aquest fenomen també podria causar algun tipus d’afectació als edificis; d’altra banda, també van fer una aproximació a un mètode de valoració i càlcul de risc que té en compte la vulnerabilitat, la probabilitat (o període retorn) i el valor dels bens exposats.

Va ser un dia que va començar molt fred, però que després, amb el sol, l’ambient va esdevenir més agradable.

Agraïm a les professores, Yolanda, Teresa i Cristina, i a tots els alumnes, la seva participació i bona predisposició durant tota la sortida.

Si voleu conèixer més a fons el desenvolupament d’aquesta activitat podeu adreça-vos a aquesta pàgina.

Boletaires científics a Can Santoi

f7El divendres 11 de desembre els alumnes de 4t de l’Escola Agustí Bartra de Terrassa van investigar els darrers bolets de la temporada de Collserola.

Abans de fer de boletaires van  explicar tot el que sabien dels bolets i van recordar les diferents parts: peu, barret, làmines, espores….

Ben abrigats es van endinsar al bosc en diferents grups per cobrir les diferents zones de recerca: alzinar, brolla, vora camins i bosc de ribera.
Treballant molt bé i repartint-se les feines a fer, van recollir força bolets i es van inventar noms ben divertits.

f2Un cop al laboratori van fer una exposició dels bolets tot indicant la zona on s’havien recollit i van observar i descriure a fons dos bolets seguint les pautes establertes.

Malgrat el fred, finalment va fer un dia fantàstic.

Us esperem l’any vinent!

Anemòmetres

Per a què serveixen?
Els anemòmetres són un aparells molt utilitzats en meteorologia que serveixen per mesurar la velocitat del vent.

La primera invenció d’un anemòmetre s’atribueix a l’italià Leon Battista Alberti cap a l’any 1450, que era un tipus d’anemòmetre de pressió. Més endavant, l’any 1846, l’anglès Thomas Romney Robinson va dissenyar el primer anemòmetre de cassoletes.

Conèixer la velocitat del vent és molt important, no només per a les prediccions meteorològiques, sinó també per a la seguretat en la navegació aèria, marítima i els desplaçaments terrestres amb vehicles.

Tipus d’anemòmetres
Hi ha dos tipus principals d’anemòmetres:

  • Els que mesuren la velocitat del vent: basats principalment en mecanismes que giren segons la velocitat del vent i que, convenientment calibrats, ens indiquen la seva velocitat.
  • Els que mesuren la pressió del vent: detecten la força del vent exercida sobre una superfície plana que normalment sofreix un desplaçament segons la força que té el vent.

Anemòmetres que mesuren la velocitat del vent:

Anemòmetre de cassoletesanemometre_cassoletes
Consta de 3 semiesferes buides (cassoletes) unides a un eix vertical formant entre sí angles de 120º. Quan el vent bufa, les fa girar amb més o menys rapidesa en funció de la seva velocitat. Un dispositiu mecànic o electrònic transforma el moviment de rotació en un sistema d’indicació de la velocitat del vent (agulla sobre una escala graduada, pantalla, etc).
Aquest tipus d’anemòmetre presenta l’avantatge que no cal orientar-lo segons la direcció del vent. Té l’inconvenient que no és massa precís quan els vents són fluixos.

Anemòmetre de molinet o d’hèlix
anemometre_helixPresenta una hèlix que gira segons la velocitat del vent unida a un eix horitzontal; també té, a l’altre extrem, una cua (o timó) que resulta imprescindible per a orientar correctament l’aparell de cara a la direcció d’on ve el vent. De la mateixa forma que el de cassoletes, té un mecanisme que transforma el moviment de rotació de l’eix en algun sistema d’indicació de velocitat.

Anemòmetre de fil calent
anemometre_fil_calentEs basa en els canvis de temperatura que experimenta un fil conductor molt prim de tungstè quan és exposat al vent. Com més velocitat té el vent més es refreda el fil; les variacions de temperatura comporten canvis en la resistència elèctrica del filament que són calibrats i mesurats de forma electrònica, donant, finalment, una expressió de velocitat del vent. Són aparells molt precisos.

Anemòmetre d’ultrasons
anemometre_ultrasons
Consten d’uns aparells emissors i receptors d’ultrasons separats entre si per uns 20 cm. L’emissor emet una ona ultrasònica (la freqüència de la qual pot ser modificada en funció de la velocitat del vent – efecte Doppler-) que és captada pel receptor. Les variacions de freqüència són calibrades electrònicament i expressades com a velocitats del vent.
És un aparell força precís que, a més, presenta l’avantatge de no tenir parts mòbils.

Anemòmetres que mesuren la pressió del vent:

Anemòmetres de placa plana
anemometre_bolaConsisteix en una placa plana rectangular penjada verticalment sobre un eix i que pot oscil·lar segons la força del vent. Com més amunt arriba la placa, més velocitat té el vent.
Una altra versió d’aquest tipus d’anemòmetre substitueix la placa per una bola. Són aparells de mesura no massa precisos i que cal orientar segons la direcció del vent.

Taller: construcció d’un anemòmetre

Referències i enllaços

Les escletxes del Papiol

Alguns alumnes de 1r i 2n de batxillerat de l’Institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès van fer aquesta activitat de fenòmens de vessant el divendres 4 de desembre.

Tot i el fred que feia els alumnes van participar activament per a descobrir la història geològica que envolta aquest fenomen.

Primer es van plantejar hipòtesis per explicar la foto aèria que els hi mostra el quadern sobre la zona on estàvem.
Van deduir el nom dels materials inferiors i superiors realitzant diferents tipus d’accions com comprovar la duresa picant amb un martell de geòleg, observant la reacció de l’àcid clorhídric, observant fòssils, impermeabilitat a l’aigua…
Un cop identificats el material van prendre mesures a quatre de les esquerdes: amplada, salt, fondària i orientació.IMG_3306

Amb totes aquestes dades van deduir com amb el pas del temps, l’acció de l’aigua junt amb la disposició dels materials i inclinació del terreny han propiciat la formació de les escletxes actuals.

Per acabar vam veure la curiosa forma corbada del tronc d’alguns arbres i vam anar fins al castell per veure diferents esquerdes en alguns edificis on també van plantejar diferents solucions per mirar de minimitzar l’impacte amb el pas del temps.

Han estat uns alumnes molt valents!

Fins la propera

Alumnes de l’institut Llobregat de Sallent visiten la Colònia Güell

Els dies 2 i 3 de desembre, i sota un fred considerable, els alumnes de 4t d’ESO d’aquest institut del Bages van poden conèixer de primera mà els trets més importants de la colònia tèxtil fundada per l’industrial Eusebi Güell.

b58bad3e-af1a-4323-8294-fb5875b1f379 (1)Van començar fent un itinerari autònom per grups pels indrets més significatius de la fàbrica i del nucli residencial: Can Soler de la Torre, Ca l’Ordal, la Plaça Joan Güell, l’escola, Ca l’Espinal…
Després, al centre d’interpretació, van poder veure un muntatge audiovisual que recrea la vida de la Colònia a principis de segle XX; també van visitar l’exposició dedicada al procés de construcció de l’esglèsia de la Colònia.
Finalment, i ja a l’esglèsia, van poder contemplar aquesta magnífica obra d’Antoni Gaudí i descobrir tots els secrets que s’hi amaguen.

Valorem l’esforç d’alumnes i professores en uns dies una mica “difícils”, pel temps que feia. Us hi esperem un altre any!

Més informació d’aquesta activitat.

Quin temps que fa!

f9
Els dies 30 de novembre i 1 de desembre els alumnes de 3r de l’Escola Benviure de Sant Boi de Llobregat han fet de dones i homes del temps.f33

Sempre treballant per grups han fet una gimcana d’instruments on han conegut a fons els termòmetres d’aire, d’aigua i de terra, l’anemòmere, el pluviometre i el penell. També han fet un joc de sensacions on han utilitzat el seu cos per a determinar la temperatura de l’aire, de l’aigua i del terra. Després, han fet càlculs sobre la diferència entre els que ells han sentit i la temperatura que ens marcava cada termòmetre corresponent.

Dins l’aula, cada grup ha fet el guió de la predicció del temps de l’endemà utilitzant com a referència un mapa del temps de Catalunya extret de la pàgina web del meteocat.  Han intentat utilitzar paraules tècniques i científiques a l’alçada dels grans meteoròlegs que veuen per la televisió. Després, ben coordinats amb dos presentadors, un càmera, un focus i un director, han fet la gravació de la predicció de l’endemà.

Han estat uns grups fantàstics, il·lusionats i molt treballadors!

Us esperem el curs vinent

Resum meteorològic: novembre 2015

Dades meteorològiques extretes de l’estació digital Davis Vantage del Camp d’Aprenentatge:

2

Fruit de l’arítjol

Temperatura mitjana: 11,3 ºC
Temperatura màxima absoluta: 23,9 ºC el dia 6
Temperatura mínima absoluta: -2,5 ºC el dia 24
Pluja acumulada: 94,5 l/m2
Pluja màxima en un dia: 60,6 l/m2 el dia 3
Cop de vent màxim: 56,3 km/h el dia 2
Direcció predominant del vent: E

El fenomen més destacable del mes ha estat la tempesta de la nit del 3 al 4 en què es van recollir 90,4 l/m2 en un temps força reduit: unes 4 hores.

Dades del mes
Més informació meteorològica a la pàgina del temps del bloc

Els alumnes de l’Institut Lluís de Requesens fan de meteoròlegs

Durant la setmana del 23 al 27 de novembre els alumnes de 1r d’Eso d’aquest institut de Molins de Rei han pujat i baixat a peu des del seu centre fins a Can Santoi per tal de dur a terme les activitats pràctiques de meteorologia. Sempre amb el seu professor de Ciències de la Naturalesa, David Ibàñez, ben acompanyat cada dia per un altre professor o professora; enguany han estat la Cristina, la Reme, la Susana, en Daniel i la Maria.

L’activitat que han fet consta de dues parts:f19

– A la primera part fan una gimcana de reconeixement i ús de diferents instruments de meteorologia: termòmetres d’ambient, de màxima i de mínima, d’aigua i de terra; baròmetre aneroide, higròmetre, psicròmetres de camp i mural, pluviòmetre, anemòmetre, evaporímetre i penell.
Després, a la caseta meteorològica, prenen dades dels aparells que hi ha en el seu interior i del pluviòmetre que hi ha penjat a fora.f10

– La segona part està centrada en la predicció meteorològica, basada en dos mètodes diferents:

1. Anàlisi i evolució de determinades variables meteorològiques: pressió atmosfèrica, humitat relativa i direcció del vent del dia anterior i del mateix dia. Les dades s’obtenen de l’estació meteorològica digital del Camp d’Aprenentatge. Amb aquesta informació i seguint unes pautes dedueixen quin temps farà a l’endemà.

2. Interpretació de mapes isobàrics. A partir del mapa sinòptic del dia següent elaborat pel servei meteorològic anglès (metoffice.uk) analitzen les isòbares, els anticiclons i depressions per també acabar de concretar la predicció pel que fa al vent i la temperatura. Amb tota la informació redacten la informació del temps per a l’endemà com si fos un telenotícies. Dins de cada grup els alumnes es distribueixen en els diferents rols necessaris per a la gravació: 2 presentadors, un càmera, un encarregat dels focus, un director i un apuntador. Quan tot està a punt es graven: ….3,2,1 i acció!!!

És una activitat molt enriquidora on aprenen a fons diferents conceptes de meteorologia.

simulacre1El darrer dia vam fer un simulacre d’evacuació i tothom va respondre molt bé; en dos minuts ja estàvem tots plegats al punt de trobada de davant de la casa.

Des de Can Santoi volem felicitar al professorat del centre, especialment a en David pel seu esforç i implicació!

Us esperem el proper curs!!

La gambeta d’aigua dolça

Aquests animals són crustacis, terme que prové del llatí “crustaceus”, que vol dir protegit per una espècie de cuirassa, és a dir, que el seu cos està protegit per un esquelet extern.
Hyalella_azteca_zps542054c3Pertanyen a la família dels amfípodes, la majoria dels quals són espècies marines, però la gambeta que trobem a la nostra riera de Vallvidrera és d’aigua dolça.

FORMA DEL COS:

Els gammàrbaixaids són petits crustacis de cos petit,  robust i aplanat lateralment. Tenen dos ulls i a la boca, mandíbules. Hi podem distingir diferents parts: cap tòrax i abdomen, d’on surten diferents apèndix.  En el cap hi tenen 4 antenes.

DESPLAÇAMENT:

Mouen contínuament els apèndixs que tenen; una gran aleta natatòria els permet desplaçar-se a gran velocitat per l’aigua. Sovint es desplacen lateralment.
Es pot veure en aquest video: https://www.youtube.com/watch?v=Xc0uWUhKzOs

 LA RESPIRACIÓ

Respiren a través de la pell o per mitjà de brànquies.
Els apèndixs que usen per desplaçar-se generen corrents d’aigua en direcció a les brànquies per a què els arribi millor l’oxigen que hi ha dissolt en l’aigua.

 LA NUTRICIÓ:

Es nodreixen principalment de detritus: substància vegetal i animal morta. Tot i que són predominantment herbívors.

 L’HÀBITAT

Es troben preferentment on són abundants els dipòsits de fulles i arrels. Prefereixen aigües corrents perquè són més oxigenades, però quan es troba una quantitat molt gran d’aquesta espècie és un indicador de contaminació de l’aigua de tipus orgànic.

 DIMORFISME SEXUAL

Són de sexes separats i la femella guarda els ous a l’extrem de l’abdomen.
El mascle és mes gran que la femella.

 L’APARELLAMENT

gamba1Abans de la fecundació el mascle i la femella s’abracen i estan una setmana en aquesta posició i és freqüent trobar-los en aquesta postura de precòpula.
En condicions favorables es reprodueixen durant tot l’any.

 LA POSTA:

La femella porta els ous en un solc que té a l’abdomen
En nombre d’ous de cada posta oscil·la entre 20 a més de 100.
Al sortir de l’ou les cries tenen una fase de desenvolupament força avançat i abans d’arribar a la maduresa sexual passa per diferents mudes.

CURIOSITATS:

A la riera de Vallvidrera en trobem en grans quantitats.

 –  Per saber-ne més podeu consultar:

  • Nachtigall, Werner: “Animales de Charcas i estanques” Guia de la Naturaleza Ed. Everest
  • Pujade, Juli; Sario Victor: “Guia dels insectes dels països catalans /1” Conèixer la natura Ed: Kapel SA
  • Eckart Pott: “Pequeña guia de la flora i fauna de los ríos y lagos de Europa” Ed Omega
  • Història Natural dels Països Catalans volum 9 Artròpodes I Ed. Enciclopèdia Catalana.
  • Ammann, Konrad: “La vida a les aigües dolces”. Col·lecció Bivac. Ed. Teide
  • García-Valdecasas, Antonio; Vaticón, Nacho : “ Los invertebrados de agua dulce” Ed Penthalon
  • Puig, Ma Àngels: “Els macroinvertebrats dels rius catalans” Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya
  • Macan, T.T. : “Guia de animales invertebrtados de agua dulce” Ed Eunsa
  • https://en.wikipedia.org/wiki/Amphipoda
  • http://www.waterwereld.nu/vlokreefteng.php