La riera i la qualitat de la seva aigua

IMG_4367La qualitat de l’aigua de la riera de Vallvidrera, al tram que es troba als voltants de Can Santoi, sempre ens surt regular o pèssima. Això ho sabem perquè cada macroinvertebrat que trobem té associat un índex biòtic segons la seva tolerància a la contaminació. Aquest índex, al Cicle Mitjà l’hem adaptat segons un gradient de colors: des del vermell, que tolera molt la contaminació, passant pel taronja, groc, verd i el blau que està associat a invertebrats que necessiten aigües molt netes per viure.

IMG_4376Els dies 6 i 7 d’abril els alumnes de 4t de l’Escola Miquel Martí i Pol de Sant Feliu de Llobregat van fer un treball de camp en diferents trams de la riera.
Primer van utilitzar els seus sentits per interpretar les característiques de l’aigua olorant-la i mirant el seu grau de transparència i també van mesurar l’amplada i la profunditat del seu tram. Després van identificar algunes de les plantes característiques del bosc de ribera on ja van poder veure les primeres fulles dels arbres caducifolis i finalment van capturar els macroinvertebrats que hi viuen en les seves aigües.
Quan van arribar al laboratori  van observar els invertebrats i els van identificar ajudats per una fitxa. Així van conèixer aspectes sobre l’alimentació, el desplaçament, l’hàbitat i també quin color de qualitat tenen associat.
A l’acabar l’activitat van reflexionar sobre la necessitat de mantenir nets els espais naturals.

Van ser uns grups molt implicats i motivats i fins i tot un dels dies van poder gaudir de la companyia d’una gran salamandra.111

Fins la propera!

 

Gestió forestal a càrrec d’alumnes de l’Ins. Gabriela Mistral

Un  grup reduït de noies de batxillerat de l’Institut Gabriela Mistral (Sant Vicenç dels Horts) van portar a terme el passat 4 d’abril un treball d’ecologia forestal amb la finalitat de caracteritzar l’estat actual d’un bosc de pi blanc i fer propostes adequades de gestió. Els elements que ens definiran l’estat del bosc seran:
– la biomassa dels arbres
– la producció
– la distribució dels arbres per classes diamètriques

IMG_20160404_115126_pEn primer lloc determinem una parcel·la d’estudi d’uns 400 m2.
La biomassa dels arbres la limitem només als troncs. Per tal de calcular-la ens basem en l’equació de la densitat (D=M/V); si coneixem la densitat de la fusta de pi (aprox. 0,63 g/cm3), només ens cal saber el volum dels troncs; donada la forma cònica dels arbres utilitzarem l’equació del volum del con: V=1/3*π r2*h. El radi de l’arbre l’obtenim amb la cinta diamètrica i l’alçada per mitjans trigonomètrics amb l’ajut d’un clinòmetre (us podeu baixar al vostre telèfon mòbil aplicacions gratuïtes amb funcions de clinòmetre -“clinometer”- o fins i tot amb càlcul directe de l’alçada dels arbres: “baumhoehenmesser”).

Per conèixer la producció ens cal saber la biomassa que tenia el bosc fa un cert període de temps (5 anys, per exemple) i comparar-la amb l’actual. Per a calcular-la, doncs, necessitem conèixer l’alçada i el diàmetre dels arbres 5 anys enrere. Ho resolem per mètodes indirectes, amb l’obtenció de l’edat dels arbres mitjançant els anells de creixement i estimacions de diàmetres i alçades.

El tractament de dades (els resultats de les quals a vegades surten inesperats) es fa amb un full de càlcul excel creat a propòsit.

Felicitem a les noies i a les professores per la seva implicació i bona predisposició en el treball.

Els riscos de vessant

Les Escletxes del Papiol esdevenen un lloc magnífic per a treballar el risc de vessant.

Primer, els alumnes comencen observant una imatge capturada des del Google Earth i on es veuen molt bé les escletxes. A partir d’aquí van començar a plantejar-se preguntes i després hipòtesis de l’origen d’aquestes esquerdes per finalment dissenyar un pla de treball de camp que consistia en:

1r- L’estudi dels dos materials implicats en la formació de les esquerdes a nivell de: consistència, comportament amb presència d’aigua, reacció amb àcid i presència de fòssils. Així amb l’ajuda d’una taula de classificació van poder esbrinar que els materials inferiors eren argil·les i els superiors calcàries.

32n- Presa de mesures d’orientació, amplada, profunditat i inclinació de sis de les escletxes.

Amb totes aquestes dades van poder elaborar el model teòric de com es van formar les escletxes i van analitzar les forces impulsores i de resistència que hi intervenen.

Per acabar, es van arribar fins al castell on van poder veure les conseqüències d’aquest fenomen en les façanes de les cases i van calcular el risc d’una esquerda tenint en compte el valor dels bens exposats, la vulnerabilitat i el període de retorn.2

Ha estat un grup de 1r i 2n de Batxillerat de l’Institut Can Vilumara molt implicat i treballador que va realitzar aquesta sortida el dijous 31 de març.

Estades de 1r d’eso del CE Joan XXIII

Durant dues setmanes consecutives de març, els 4 grups de 1r d’ESO del Centre d’Estudis Joan XXIII de l’Hospitalet de Llobregat han fet estada al Camp d’Aprenentatge. En dos dies d’intens treball han portat a terme diferents activitats relacionades amb l’estudi i la investigació de la qualitat ecològica de la riera de Vallvidrera i amb l’ús de la tecnologia GPS per a la preparació i la realització d’itineraris de muntanya.

8El primer dia està dedicat al treball de la riera.
Després de les presentacions inicials, definim els objectius d’investigació i organitzem les tasques i el material a utilitzar. Al matí es porta terme el treball de camp que consisteix en l’observació de l’entorn de la riera i la mesura de diferents paràmetres significatius: temperatura de l’aigua, càlcul del cabal, qualitats organolèptiques de l’aigua…. També es recull una mostra controlada dels animals que viuen a la riera, especialment dels macroinvertebrats que ens serviran d’indicadors biològics de qualitat de l’aigua.

caenidae1A la tarda, els alumnes observen, descriuen i identifiquen els animals trobats i després, entre tots, determinen la qualitat de l’aigua mitjançant els mateixos criteris i protocols que utilitza l’Agència Catalana de l’Aigua, concretament l’índex BMWPC.
En totes les estades el resultat de la qualitat de l’aigua ha estat mediocre, tot i que amb certes diferències en el nombre i els tipus d’invertebrats recol·lectats. Voldríem remarcar que en dues de les estades els alumnes van trobar un tipus d’efímera que fins ara no l’havíem observat mai a la riera: uns exemplars de la família dels cènids. Felicitats per la troballa!

El treball del segon dia el centrem en la tecnologia GPS. En primer lloc, a l’aula, els alumnes dissenyen sobre un mapa digital l’itinerari circular proposat que després seguiran a peu i que es transmet en forma d’arxiu als aparells GPS. mapaitienerarigpsSeguidament es realitza un breu recorregut de forma conjunta per a familiaritzar-se amb l’ús dels GPS. Després, cada grup segueix la ruta que ha dissenyat prèviament a l’ordinador i que està desada al GPS. Els grups surten en un interval de 5 minuts aproximadament. A més de seguir correctament les indicacions de la ruta que els indica el GPS han de realitzar una sèrie de proves relacionades amb l’observació de l’entorn i amb algunes tècniques d’orientació amb brúixola.

Un cop tots els grups han realitzat l’itinerai, es retorna a Can Santoi i cada grup descarrega a l’ordinador el track gravat durant l’excursió. El track és un arxiu que conté molta inforrnació de l’itinerari: distància recorreguda, velocitat de marxa, pendents, temps, etc. Es pot visualitzar el recorregut sobre el mapa i també obtenir una imatge del perfil altimétric. Els alumnes generen i desen aquestes imatges per a poder fer un treball posterior al centre.

Han estat unes estades molt profitoses amb una mica de pluja en alguna, però que no ens ha impedit portar a terme les activitats previstes. A part d’algun mal de panxa, algun esquinç i d’un grup que es va perdre una estona durant l’itinerari amb el gps, tot ha anat molt bé.

Fins a la propera!

Resum meteorològic: març 2016

Dades meteorològiques extretes de l’estació digital Davis Vantage del Camp d’Aprenentatge:

boira_Collserola

Boira a Collserola

Temperatura mitjana: 9,5 ºC
Temperatura màxima absoluta: 22,8 ºC el dia 29
Temperatura mínima absoluta: -0,9 ºC el dia 10
Pluja acumulada: 31 l/m2
Pluja màxima en un dia: 11,4 l/m2 el dia 15
Cop de vent màxim: 54,7 km/h el dia 2
Direcció predominant del vent: E

El mes de març ha estat bastant normal quant a temperatures però amb pluges una mica per sota de la mitjana. L’elevada humitat ambiental d’alguns dies ha proporcionat un cert nivell d’aigua disponible per al sòl i la vegetació.

 Dades del mes
Més informació meteorològica a la pàgina del temps del bloc

El Sol ens aporta energia lluminosa i calorífica

1Els alumnes de 6è de l’Escola Joan Juncadella de Sant Vicenç dels Horts van experimentar amb l’energia solar.

Amb l’ajuda de la Júlia, la seva mestra, vam organitzar les diferents activitats en 5 espais:

1r espai: El laboratori on analitzaven la part més teòrica del funcionament de les plaques fotovoltaiques i amb l’ajuda del colors diferenciaven la transformació de la llum del Sol en electricitat al passar per les plaques.

2n espai: Pati exterior orientat a l’est que hi ha davant la porta del laboratori. Aquí comprovaven que funcionés el petit molinet que havien muntat i analitzaven què passava en les diferents condicions que se’ls hi plantejava: tapar la plaqueta amb la mà, canviar els cables de posició, desendollar, etc.

3r espai: Sala multiusos del primer pis on esbrinaven el funcionament i utilitat dels col·lectors solars en una casa prototipus i també el funcionament d’una cuina solar.

4t espai: La font i les taules exteriors de la façana sud de la casa. Aquí van col·locar els sis col·lectors solars amb les mànegues amb aigua encarats al Sol. Hi havia dos col·lectors sense vidre, uns altres dos amb un sol vidre i dos més amb dos vidres cada un.

445è espai: Les escales del davant de la porta de la casa. Aquí vam fer servir la cuina solar parabòlica per a fer pomes al forn.

Van acabar l’activitat davant  la cuina solar. Aquí els diferents grups es van explicar entre ells les activitats que havien realitzat i van acabar mesurant la temperatura final dels col·lectors solars entre tots. Les dades ens van indicar que posar un vidre o dos en els col·lectors solars fa que s’escalfi molt més l’aigua.

Després de dinar van degustar les pomes al forn que havien cuinat.

Van ser uns grups molt treballadors i implicats. Havien realitzat força activitats prèvies a l’escola i el desenvolupament dels diferents tallers els va ajudar a complementar molts dels aspectes treballats a l’escola

Suprimida la reserva de sòl per al vial de cornisa

Un pas important per a l’anul·lació definitiva del projecte de vial de cornisa.

El vial de cornisa, contemplat en el Pla General Metropolità (PGM) redactat l’any 1976, és un projecte de carretera amb dos carrils per sentit que havia d’unir Molins de Rei amb Montcada i Reixach passant pel mig de Collserola. El seu traçat havia de passar pel mig de la Rierada a molt poca distància del Camp d’Aprenentatge.

vial_cornisa_Molins

Vial de cornisa al seu pas pel terme municipal de Molins de Rei

Fa pocs dies la Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha suprimit del PGM la reserva de sòl on s’havia de construir la carretera. Per tant, podem donar per gairebé finiquitat el projecte al qual s’hi han estat oposant durant tot aquest temps entitats ecologistes i mediambientals, associacions de veïns, fins i tot els ajuntaments implicats. El darrer pas per eliminar definitivament el projecte l’ha de donar el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

Des del CdA de Can Santoi ens en felicitem, ja aquesta obra i el trànsit de vehicles que comportaria i les seves conseqüències (soroll, contaminació, freqüentació de persones…) hagués constituït una greu amenaça pels ecosistemes de la Rierada i hagués dificultat en gran mesura el bon desenvolupament de les activitats del CdA.

Trobareu més informació al diari digital Viumolins, al diari PuntAvui i a Catalunya Ràdio

Les plaques fotovoltaiques i els col·lectors solars

33Hi ha dos tipus de plaques solars: les plaques fotovoltaiques, que transformen la llum del Sol en electricitat i els col·lectors solars, que utilitzen la calor que ens aporta el Sol per a escalfar aigua.

Els alumnes de 3r de l’Escola La Sínia, de Molins de Rei, van venir el 24 de febrer i el 4 de març per experimentar amb l’energia solar; van aprendre a diferenciar molt bé aquests tipus de plaques solars i els diferents raigs que ens aporta el Sol.
Els tres experiments van consistir en:
1-Fer moure un petit ventilador amb l’electricitat obtinguda a partir d’una placa fotovoltaica on hi arribava la llum del Sol;
2 Escalfar aigua en un col·lector solar a partir de la calor del Sol;
3.Fer pomes al forn amb la cuina solar parabòlica que tenim al Camp d’Aprenentatge.

Han estat uns alumnes molt implicats i s’han explicat molt bé entre ells els diferents experiments que han realitzat.

  Fins a la propera!

El Modernisme de la Colònia Güell

22La visita a la Colònia Güell ens transporta en el temps i ens mostra com vivia la seva població en plena revolució industrial a Catalunya.
Els alumnes de 6è de l’Escola Juan Ramon Jiménez de Martorell van gaudir d’aquesta activitat els dies 2 i 3 de març. Dividits per grups, van anar descobrint els punts més interessants de la zona industrial (edifici de pisos, edificis amb la teulada amb dents de serra, els assecadors i la xemeneia) i de la zona residencial (Can Soler de la Torre, Ca l’Ordal, el carrer Barrau, la plaça Joan Güell, les escoles, Ca l’Espinal, la casa del metge, el centre parroquial, el convent de les monges, la casa del secretari i la cooperativa de consum). De cada punt havien de fer observacions i deduccions a partir de preguntes i dibuixos relacionats amb l’arquitectura i els costums de l’època.
Després vam anar al centre d’interpretació on vam visitar el museu i van poder veure com vivien els treballadors de la Colònia en un documental recreat.
11Per acabar vam visitar l’església dissenyada per Gaudí i ens vam fixar molt en els materials emprats per a la seva construcció  i la simbologia que l’envolta.

Van ser uns grups molt motivats i treballadors!

 Fins la propera!

La llarga història d’un riu

Les roques sedimentàries de Pallejà ens expliquen la història geològica d’un riu i com el pas dels anys modifica el relleu i el paisatge. La sortida consta de tres parades:

A la primera observem IMG_3981conglomerats, que són els sediments d’un riu torrencial que presentava molt pendent i força per arrossegar clasts de mida gran.
A la segona parada i per sobre dels conglomerats trobem que han sedimentat gresos que ens indiquen que aquest mateix riu va anar perdent força i els materials que arrossegava eren molt més fins.
A la tercera i darrera parada i dalt de tot trobem les calcàries, sediments marins que mostren com finalment el mar va guanyar terreny al continent.

Els alumnes de 6è de l’Escola Baloo de Barcelona, el dimarts 1 de març van anar descobrint els tipus de sediments i van anar fent hipòtesis d’aquesta espectacular història.