La comèdia burgesa de Yasmina Reza
Yasmina Reza, “Feliços els feliços”, Premi Le Monde 2013, Llibres Anagrama, Barcelona, 2014, 188 pàgines, 15€.
La nova novel.la de Yasmina Reza (París, 1959) explica la vida de divuit personatges atrapats entre la dificultat de viure, l’avorriment de jo quotidià i el pànic a la mort. Yasmina Reza es va fer famosa amb “Arte” i després amb l’adaptació al cinema d’ “Un deu salvatge”. Filla d´una família jueva, les seves obres destaquen per retratar de forma intel.ligent la vida de la burgesia. La seva carrera com a dramaturga ha obtingut tots els premis importants des de el Molière al Tony.Com tants bons actors i actrius i directors de teatre va estudiar a una de les millors escoles de teatre del món l´escola de Jacques Lecoq de París. L’ èxit de públic i de lectors es deu al seu retrat de les classes mitjanes acomodades i aparentment triomfadores i civilitzades.
La novel.la apareixerà a les llibreries al septembre en català i castellà. El llibre comença amb un text del escriptor argetí Jorge Luis Borges. “Felices los amados y los amantes y los que pueden prescindir del amor. Felices los felices” que és tota una declaració d´intencions, ens venia a dir el novel.lista argentí que aquelles persones que poden prescindir de l’ amor també aconsegeixen ser feliços. Des del Romanticisme la literatura associa amor a felicitat. Tots els personatge de l´última novel.la de Yasmina Reza son infeliços, la tesi que sosté l´autora és que intentar aconseguir la realizatzió personal per la via de l’ amor és una imposició social que ens fa caure en la desgràcia: “Els dec molt. Vull estar a la seva altura (és també per aquest motiu que vull estar al dia i practicar una oncologia no només clínica). Sé des de fa molt de tempos que la mort existeix. Abans de dedicar-me a la medicina, ja tenia el rellotge al cap. No guardo rancor al meu germà. Ignoro el lloc exacte que ocupa en la meva vida. La complexitat humana no es redueix a cap principi de casualitat”.
Aquesta novel.la dinamita el concepte de parellaa que ronda per la majoria de la narrativa moderna, està escrita a la contra. El concepte domèstic de la parella destrueix més que construeix la felicitat individual : “Em recordo del dia que va venir, i de la primera vegada que vaig gaudir. I prou. No estic segur que ens féssim petons, però si penso en el lloc que això ha ocupat posteriorment en la meva vida, me´n devia fer. Al llarg del tempos, i fins al seu casament, vaig ser jo que l´anava a sol.licitar”.
Un aspecte fonamental de les seves obres és que els seus personatges no són bons ni dolents en estat pur. Només persones comunes. Simples ciutadans, membres d’una societat desenvolupada, més proclius potser, per aquest motiu, a patir episodis de violència. El principi de la civilització, de totes les civilitzacions passades i presents, és contenir la violència, el salvatgisme inherents a l’home: “Ahir vaig pegar la Juliette amb la corretja del gos, vaig dir. Tens un gos?, va dir en Lionel. En Robert ens feia espaguetis a la seva cuina. Amb una salsa napolitna. Així és com m´agrada vuere´ls, els malparits dels meus amics. Atabalats a la cuina. Sense les dones. Lluirats a nosaltres mateixos i al pitjor de nosaltres mateixos. Lionel dixit. Vaig pegar la meva filla amb la corretja del gos, vaig repetir.”
“Feliços els feliços” és una novel·la coral on les vides dels personatges es creuen en les seves ambicions, els seus desitjos i les seves pors, sobretot en la seva por. Una cosa és la façana, la imatge social que volen imposar en el seu entorn i una altra molt diferent la tragèdia personal en què viuen el sexe, la mort i el futur. Enmig del caos de la vida aquests personatges són nàufrags a què l’escriptora Yasmina Reza aplica la seva mirada de dona intel·ligent, irònica i sarcàstica. Veu als seus personatges des de l’altura, com si fos un déu que contempla les seves creacions vençudes des dels núvols: “En Darius va seure a la butaca ortopèdica immensa, on, des del meu punt de vista, ningú no es pot sentir còmode. Va seure ben escarxofat contra el respatller com un home vençut”.
La narrativa de Yasmina deixa als seus lectors una sensació agredolça en retratar una sèrie de vides entorn de l’amor, la dissort, el pas del temps i la mort. Yasmina mostra la vida i el gaudi de viure i la supremacia de la raó, ens enterboleix la quotidianitat reconfortant i enganyosa que ens hem construït per sobreviure. Això és el que fa de la seva última novel·la una lectura imprescindible en aquesta tardor marró de convulsions i rutines. La crueltat en la mirada d’una dona que es troba en la maduresa del seu procés creatiu i que no només omple teatres de mig món, sinó que fa que la lectura d’un llibre es converteixi en un signe de modernitat en un món on la paraula ha de ser l’ètica d’una Europa en decadència: “Compràvem per al cap de setmana al supermercat. Tot d´una ha dit, tu vés a la cua dels formatges mentre jo m´encarrego de la secció d´envesats. Quan he tornat, el carro era mig ple de cereals, de galetes, de sobres de productes en pols i altres cremes de postres, he dit, per què és tot això?”.
Allò que ens atrapa des de les primeres pàgines d’aquesta novel·la és la intensitat, al final del llibre la nostàlgia ho cobreix tot i tota una vida es llença incinerada a l’aigua i les despulles a la paperera com a metàfora de la realitat, tants esforços per acabar a una urna que la família tira. Potser, la felicitat només sigui una utopia, però beneïdes les utopies en un món on la realitat no fa més que donar-nos cops de puny. “Feliços els feliços”, no deixin de llegir-la, val la pena.
J. A. Aguado