Catherine O´Flynn, “La vida en titulars”, Seix Barral, Barcelona, 2011, 350 pàgines,

Catherine O’Flynn necessita menys de tres-centes pàgines per reflectir amb una maduresa notable el món de Frank, amb qui coincideix en edat i algunes experiències professionals, amb l’ajuda de diversos membres d’un informatiu local de la BBC que la van submergir en el seu entorn quan va començar a documentar-se. L’autora dóna veu als diversos personatges retrocedint en el temps i ens mostra suficients aspectes de la seva vida per despertar el nostre interès. Al final, i al mateix temps que Frank, sabrem el necessari sobre la vida del mort al banc del carrer i sobre la mort del presentador popular, encara que no és la intriga el que mou la novel·la, sinó l’interès per vides, similars a les quals es creuen amb nosaltres diàriament. Un llibre entretingut, versemblant i atractiu per transformar en cinema: “La filla de Frank estava asseguda en el seient de l’acompanyant cantan la mateixa cançó una vegada i una altra. Les notes ascendien i després abruptament queia per tornar a ascendir de nou. Frank conduïa cap a la ciutat”.

Ofereix molta més realitat a les seves pàgines que la majoria de les novel·les amb el periodisme com tema de reflexió. Frank també es va sentir inspirat en pel·lícules nord-americanes amb periodisme com a tema quan va començar, però s’ha adonat fa temps que no eren molt reals, que va a haver de seguir endavant amb una sensació de fracàs que sembla inevitable en els temps que corren. La seva companya en pantalla, Julia, es resisteix en canvi a acceptar la inutilitat de bona part del seu treball, de la mediocritat i l’estupidesa que l’envolta: “Frank va començar a treballar en “Heart of England Reports” en 1989. Des de llavors havia après a somriure estoicament davant els comentaris sobre gats que es quedaven damunt d’arbres i després no hi havia forma que baixessin, presentadors amb peluquins que es movien i ànecs que circulaven amb patins. Ell sabia que existia la estesa idea que qualsevol que es passa la seva vida professional treballant en uns informatius regionals no té iniciativa o ha vist frustrades les seves ambicons, però també sabia que gens d’això era veridad en el seu cas. Ell sempre havia volgut treballar en un informatiu loca”.