La filosofia del mal
José Antonio Marina, “Petit tractat dels grans vicis”, Anagrama, Barcelona, 2011, 184 pàgines, 17 €.
“Penso després existeixo” és una d’aquelles expressions amb què reconeixem el regne llunyà de la filosofia, sembla llunyà perquè no hi ha filòsofs que ens ho serveixin als lectors moderns, afortunadament de tant en tant apareix un d’aquests filòsofs que fa que el seus llibres siguin els reis de la nostra biblioteca, aquest és el cas dels llibres del filòsof José Antonio Marina (Toledo, 1939). La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’estudi de la intel·ligència i el pensament divergent, especialment dels mecanismes de la creativitat artística. Marina ha elaborat una teoria de la intel·ligència que comença en la neurologia i acaba en l’ètica.
Estem massa acostumats a veure persones que no pensen i segueixen existint, que quan trobem algú que exerceix l’esport de pensar ens sorprèn com passa amb aquest llibre sobre els usos del mal. Una disciplina com la filosofia, que ens acompanya des de segles ens ajuda i ens dóna pista sobre els mals que afligeixen a aquest present. “L’educació consisteix a fer desitjar el desitjable”, va dir Plató. I, en efecte, desitjable seria que el pensament fos la guia de navegació de molts dels nostres actes quotidians”. Vivim en l’època de les històries mínimes, múltiples, inconnexes, desvinculades, intertextuals, protoplasmàtiques, ameboides, patchworks. Per descomptat, es va acabar també el temps dels herois, aquests pesats. Només habiten el nostre paisatge homes sense atributs i superherois de còmics. El nou llibre de José Antonio Marina és un peculiar tractat de psicologia. S’ocupa de les fonts del mal. És un assaig d’espeleologia íntima, de descens al nucli del volcà humà. La consciència moral ha treballat durant molts segles sobre si mateixa, perforant galeries a la roca amorfa de la nostra intimitat. Els herois grecs de la Ilíada potser no tinguessin capacitat de reflexió. Els nostres sentits, els nostres desitjos, estan abocaments a l’exterior. Són centrífugs per al filòsof toledà.
El pensador s’acosta al cor de les tenebres, d’on acabarà sortint una resplendor fosc. Ho fa investigant una poderosa i duradora tradició de la cultura occidental. El cànon de la perversitat. Durant més de quinze segles es van transmetre uns detallats plànols dels soterranis de l’ànima, dividits en set grans estades: els set vicis capitals. “Els temes importants desencadenen fortes passions o a l’inrevés, aquelles coses que desencadenen passions es tornen per això importants. Així succeeix amb el sexe, la fama, l’amor, els diners, la religió “. Segons la seva opinió, l’educació és fonamental, especialment, per plantejar que l’alternativa a una societat regida per valors simbòlics només és la selva, on el peix gran es menja al petit: “Vicis” i “virtuts” són paraules erosionades i empetitida per les pedres rodades en què resulta difícil reconèixer les artistes originals “.
Respecte a aquest llibre el propi autor confessa que Marina, que creu tenir més tendència a la supèrbia que a la gola, ha comentat que als humans des de sempre els ha semblat més interessant “el mal que el bé”, cosa que ha atribuït, en part, a que ens “diverteix ser espectadors del mal, encara que no viure-ho”. “Vicis” i “virtuts” són paraules erosionades i empetitides per l’ús, pedres en què re difícil reconèixer les arestes originals. Per Marina, en els nens petits, abans dels vuit anys s’han de resoldre en els més petits els problemes d’agressivitat, el que significa que se’ls demani que no s’enfadin, sinó que es “s’indignin pel que és injust”. El filòsof i educador José Antonio Marina aposta per intentar que en el seu procés educatiu tots els nens adoptin postures actives perquè, en cas contrari, seran “éssers vulnerables”.
Per al filòsof nostre temps té tres grans amenaces: La supèrbia tecnològica, la perillosa dignificació de la cobdícia econòmica i la mandra ciutadana, la d’una àmplia majoria que creu que no pot fer davant el que succeeix i que està en una indolència confortable. Com tot llibre de filosofia, “Petit tractat dels grans vicis”, ha de servir per reflexionar sobre el nostre comportament moral diari.
J. A. Aguado