La lluita per la vida
Sam Savage, “El camí del gos”, Seix Barral, Barcelona, 2016, 150 pàgines 16 €.
Sam Savage (Carolina del Sud, EUA, 1940) és un singular professor de filosofia de Yale, pescador de crancs, mecànic de bicicletes i un narrador que busca les claus de la condició humana en els seus relats. La seva última novel·la és una reflexió sobre el temps viscut entre llibres i obres d’art plàstiques.
El protagonista d’aquesta història és un home que mira per la finestra. Un home que com en la pel·lícula d’ Aldred Hitchcock “La finestra indiscreta”, mira per escapar al tedi observant des de la finestra el que passa al seu barri. El nostre protagoniste experimenta el pes de la pèrdua, la mort ronda la seva vida, malgrat això, s’aferra a la vida. El gos de Harold Nivenson ha mort, tothom que té una mascota sap la situació emocional tan difícil que un passa quan la mascota amb la qual convius i manté unes rutines i unes converses mor: “Sempre vaig saber què fer mentre Roy va viure. Un passeig al matí, un tres ràpid al migdia, un passeig llarg a la tarda, sopar a les sis, una volta abans d’anar a dormir: una agenda que era com qui diu un programa existencial. Mai em despertava amb la paralitzant idea de no tenir pla. Quan sortíem junts, Roy solia marxar uns passos per darrere meu, fent parades per aixecar la pota o ensumar alguna cosa, i atrapar-me després en una carrereta; però en un sentit vital més ampli, era jo qui el seguia, era jo qui s’adaptava al seu programa existencial “.
El protagonista perd al gos i reflexiona. Harold Nivenson perd més al seu amic i rival intel·lectual Peter Mainenger. Malgrat que està en un moment de baixada total, però malgrat això la seva lliçó és la de “Carpe diem”, aquesta és la lliçó de vida que sembla donar-nos Sam Savage en la seva novel·la: “Ni tan sols és cert que es neix, es pateix i es mor. Fins i tot això és relat excessiu. La veritat és que tots els dies surt el sol i es posa. No hi ha temps per trobar la suma de la nostra bogeria. Segueixo viu “.
Com a artista plàstic el protagonista d’aquesta història analitza el món de la pintura i tot el que el que l’envolta per això als amants del món artístic gaudiran amb els raonaments d’aquest personatge que juga en un territori propi, aferrat a aquesta activitat individual i creativa, tan propera a la bogeria o al punt de vista fora de la quotidianitat: “Van Gogh va pintar alguns dels seus millors quadres després de tornar-se boig”.
El protagonista d’aquest llibre ens commou sempre amb la seva lliçó d’humanitat, que acosta la novel·la a manual d’autoajuda: “a la nevera, aquest matí, sota l’imant que subjectava la foto de Diamond, que he tirat: el secret de la felicitat és no entristir pel passat ni preocupar-se pel futur, no donar-li voltes a l’ahir ni atabalar pel matí, no avançar-se als problemes, sinó viure el moment present d’una manera savi i sincer “. Francament hem gaudit de la lectura d’una novel·la que ens apropa a la vellesa, a la mort, a la pintura, a la bogeria i a al valor d’una mascota com a guia en l’existència d’un ésser humà.
- A. Aguado