[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=AvOcTThP2ls[/youtube]
La noia del tren
Paula Hawkins, “La Noia del tren”, Editorial Planeta, Barcelona, 2016, 493 pàgines, 20 €.
Tres dones, dos homes, dos nadons, moltes dosis d’intriga, sorpresa, suspens, pensaments focalitzats en el punt de vista femení i, per descomptat, un cadàver: tot això és “La noia del tren”. Un thriller psicològic que ens atrapa des de l’inici.
L’epopeia d’una perdedora, una desocupada alcohòlica capaç de reinventar-se, aquesta és la clau de l’èxit d’aquesta prodigiosa novel·la.
La indústria del cinema no ha perdut el temps i la Universal Pictures ha adaptat la novel·la a guió cinematogràfic, però entre la novel·la i la pel·lícula, nosaltres sempre ens quedarem amb l’original. Encara que establir aquest tipus de comparacions sempre és perdre el temps, perquè hi ha públic per als dos sectors. Res més gratificant per a la nostra vida de lectors de donar rostre a cada personatge i al cadàver de Megan Hipwell.
Paula Hawkins és una periodista econòmica, com el seu pare, que va deixar l’actualitat de la borsa per centrar-se en la literatura, ara escriu històries que atrapen als seus lectors com la mel a les mosques. Paula Hawhins com Jane Austen aporten a la literatura la manera tan especial de veure el món d’una dona compromesa amb la imaginació com Mary Shelley i la intel·ligència i la sensualitat de Marguerite Dures. No sabem si hi ha una literatura femenina o masculina, el que sí sabem és que sí que hi ha la bona liteatura i com Miguel de Cervantes predicava cal buscar la naturalitat i les ganes decontar perquè el lector entri en la novel·la com un personatge més. Llegir novel·les com “La noia del tren” ens tornen a la literatura que ens fa gaudir per la història que s’explica. Quantes obres de literatura hem llegit que no compten res, només és un exercici lingüístic de l’autor, molt bo, però buit com un pou sense aigua, no deixa de ser un pou, però no serveix per a res perquè no té aigua. Ja Lope de Vega va definir la bona literatura com aquella que li agrada al públic consumidor, ja que ho paga la plebs donem-li gust. No em faria res tornar a llegir “La noia del tren”, una d’aquelles tardes en què el sol encara il·lumina la meva butaca de lectura.
- A. Aguado