L’art de no acabar res
Enrique Vila-Matas, “El viatger més lent”, Seix Barral, Barcelona, 2011, 222 pàgines, 12 €.
Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948) presenta la malaltia de la malenconia, la que afligia a Charles Baudelaire i als escriptors francesos de finals del segle XIX. Malenconiós i original són els dos adjectius que podríem penjar de la seva gavardina. Galdós deia que hi ha dos tipus d’escriptors, aquells que nodreixen les seves històries del que passa al carrer i surten al món exterior per veure el que passa per després posar la seva obra com un mirall i reflectir-hi els que viuen dins d’una biblioteca alimentant-se d’altres escriptors morts o vius. Aquest segon cas és el de l’autor de títols com “Dona en el mirall contemplant el paisatge”, “El mal de Montano”, “París no s’acaba mai”, “Bartleby i companyia”, etc, una obra que es construeix barrejant contes, trobades amb escriptors, reflexions sobre cites llegides, situacions divertides o tragicòmiques. Es tracta d’una crònica sentimental vista amb ironia dels dies d’aprenentatge literari en què l’autor d’ “Història abreujada de la literatura portàtil” fica a la coctelera del seu ordinador autobiografia, ficció i filosofia de tocador. No és realista, tampoc és ficció, simplement alguna cosa versemblant.
Les seves obres estan escrites en primera persona a manera de diari personal i es converteix en la confessió literària d’un intel·lectual: “Tinc una tesi. No existeixen els llibres totalment acabats. Aquest concepte de llibre amb final té per a mi tant de arcaic com d’ il·lògic “.
En un temps fixat, detingut, nien i bateguen les anècdotes, descobriments i frustracions del futur escriptor, els processos de reconeixement del món: “Als que busquen originalitat caldria dir-los que buscar és una manera poc subtil de aconseguir-la, ja que per aconseguir-la tindrien prou amb ser ells mateixos. ”
L’avantatge d’aquest tipus de metaescritura és que un al final de la seva lectura acaba aprenent molt sobre la metodologia de l’ofici de novel·lista, tant per la forma d’actuar de l’ “alter ego” de l’autor com per la xafarderia contínua sobre la rebotiga literària que es va desgranant aquí i allà: “els llibres que un escrivia i perdia, perdia per sempre, perquè s’apoderaven d’ells els lectors, que els continuaven en l’espai i el temps, lluny ja de qui els escrivia. Són els llibres que funcionen com un organisme viu “.
L’escriptor modifica la realitat al seu caprici esborrant les fronteres entre realitat i ficció. Una nova lectura dels assaigs fundacionals d’Enrique Vila-Matas, amb dues peces inèdites. Un full de ruta per a identificar allò que es convertiria en capítols, històries i personatges dels seus llibres posteriors. Una perfecta carta de presentació per a nous lectors i una oportunitat de tornar a rellegir allò que teníem ple de teranyines. un mosaic itinerant de textos que recorren ciutats com Berlín, expressen el fervor de Barcelona i són un homenatge als autors que han confluït en la seva escriptura, en les seves afinitats i gustos de lector i en la seva mirada narrativa. Els cinc apartats en què s’articula el llibre són una immillorable introducció al món personal i narratiu d’Enrique Vila-Matas a través d’una recopilació que pren el seu títol d’un dels seus textos més memorables: “Un escriptor, doncs, ha de tenir la màxima ambició, i això comporta l’embolic més monumental. Explicava Truman Capote la gran sorpresa que es va dur de nen quan es va assabentar que calia distingir entre escriure bé i fer-ho “.
Tres geografies diferents (el viatge a l’estranger, el passeig pel barri de tota la vida i el rodamón literari), onze assaigs que l’autor anomena “shandys” en honor dels personatges d’un dels seus llibres, una mirada nostàlgica a la seva relació amb el cinema i, finalment, comentaris a llibres o autors que agraden a l’autor, componen aquest llibre de caràcter didàctic. Enrique Vila-Matas, com Plató amb els seus diàlegs, demostra en aquest llibre que és més un assagista que un narrador a l’ús, que la seva prosa destil·la un joc literari, d’autors i circumstàncies que van marcant el camí de la seva rica existència.
J. A. Aguado