Violència i destinació a Mèxic
Daniel Sada, “A la vista”, Anagrama, 2011, 237 pàgines, 17 €.
Mèxic és un país on els assassinats queden impunes. La policia i la justícia xoquen contra el mur del narcotràfic. El treball dels polítics és la majoria de les vegades efímer i estèril. Periodistes assassinats o desapareguts. Dones segrestades, violades o assassinades. Nens desapareguts. Morts i més morts amb un tret al cap. Una de les constants en tots els casos és que sempre els governants prometen una investigació i càstig exemplar als criminals, que mai passa. Trist, però real com la vida mateixa. D’aquest material, d’aquest pòsit d’horror i crim s’alimenta la literatura d’un país acostumat a la mort. No se l’oculta com a Europa, sinó que se la treu a passejar. La literatura mexicana és plena d’històries relacionades d’una manera o altra amb el crim. Això passa amb l’última novel·la del contista i narrador Daniel Sada (Mexicali, Mèxic, 1953), que es va donar a conèixer amb “Gairebé mai” amb el qual va guanyar Premi Herralde de novel·la, i després amb els seus relats. Es tracta d’un escriptor barroc, estrany i extraordinari en la línia de la tradició literària mexicana. L’atmosfera seca o el paisatge que sembla pols encara que no es digui, ve acotxat per un vocabulari tan ric i exigent que és indissoluble a aquest territori aspre de Mèxic: “Fàcil decidir-ho. Només faltava arribar a casa i assabentar-se del que suposava, però les hores amb autobús, la carretera recta i assolellada, les tantes reflexions per assolir la pau -des d’aquest moment- amb exhaustiva contundència “.
Sempre Daniel Sada té l’ànim d’escriure. Una cosa és que pugui i una altra que no. Però sempre li bullen les històries, sempre està pensant en les que podria escriure barroques com “A la vista”, on es mostra un virtuós del llenguatge i de les trames. En aquesta nova novel·la l’escriptor aprofundeix en el sentit de la tragèdia, a la manera en què va ser concebuda pels grecs i també per William Shakespeare, si bé la dota d’una aportació personal: la noció del penediment: “Ponciano, delicadament, va extreure una pistola Darringer de la seva samarra per disparar immediatament cinc trets a aquest disseny antipàtic. Dos tirs a la panxa, un altre en el mer cor “.
Es tracta de la història d’un home que no vol treballar, però al mateix temps no vol exhibir la seva realitat. Ell va cometre un assassinat, juntament amb un company del treball van matar al patró, però ho van fer de manera precipitada, sense planejar bé els fets. Així és com tota la novel·la gira al voltant de la culpa d’aquest subjecte: “Matar. Matar-se. Ser matats. Creure. No creure. Trobar poc. No trobar res. La fragilitat de la vida: el que sucumbeix en un no res. La fortalesa de la vida: el que creix i es desborda i enganya i il·lusiona i es venç i es perd. La sort. La desgràcia. Les petites coses que en acumular-se semblen engrandir. Això que incideix aquí, com si el “aquí” fos, al capdavall, un àmbit apartat “. Gran coneixedor dels westerns i la Bíblia, Daniel Sada entén de duels sota el sol. Els seus personatges creuen frases afilades: “comptis que la primera es va quedar vídua des de molt jove, el seu marit el van matar en una cantina, li van ficar quatre trets: un al cap, un altre al cor i dos a la panxa”.
Com Juan Rulfo Daniel Sada escriu des de la tradició literària, res és senzill en la seva manera de presentar-nos la realitat, hi ha divagacions i punts de vista psicològics particulars sobre la realitat. No importa tant el que es narra com la manera de fer-ho. En aquest sentit es tracta d’un repte per a lectors cansats de tanta simplicitat previsible. “A la vista” amaga una cosmovisió de la realitat que ens farà sentir que la intel·ligència humana té fronteres reals que superen mitjançant el vell ofici de comptador d’històries.
J. A. Aguado