Situacions còmiques enmig del bosc

Arto Paasilinna, “L’any de la llebre”, Anagrama, Barcelona, ​​2012, 181 pàgines, 17 €.

Aquesta és una novel·la que s’ha convertit en un clàssic de la narrativa europea, publicada per primera vegada el 1975, viu successives reedicions a tot el món. Es tracta d’una forma positiva de començar l’any, amb un model moral enfront de la selva de la vida a les grans ciutats. Qui governa el món d’Arto Paasilinna (1942) és el bosc, aquesta novel·la ens permet retrobar-nos amb el món natural.
En la narrativa d’Arto Paasilinna es nota que és un escriptor que ve del món del periodisme, perquè en les seves novel·la hi ha un conflicte, una cosa que neix de la societat i cal explicar a un mateix i als altres. Aquest experiodista porta a l’esquena una quarantena de novel·les en què el lector es mou entre la crònica, el reportatge, la ficció i la faula moral. Per aquestes raons no és estrany que les seves novel·les despertin en el cinema interès com a bases per guions, com passa amb “L’any de la llebre” que té dues versions cinematogràfiques en què es barregen els dos ingredients bàsics de la seva narrativa: molt humor i una passió sense límits per a la naturalesa.
La novel·la està traduïda del finès per Ursula Ojanen i Juan Carlos Suñén. La història està narrada en tercera persona per un narrador omniscient que es revela al final com a company de cel·la, en una de les múltiples peripècies viscudes per aquest naturalista modern anomenat Vatanen, un periodista que detesta el seu treball i el seu matrimoni, en trobar-se de viatge de treball amb un company passen per una carretera que travessa un bosc, el cotxe on tots dos homes viatgen atropella accidentalment a una llebre, l’animal sobreviu a l’accident, Vatanen li cura una pota trencada i decideix en aquest mateix moment abandonar-ho tot i dedicar-se a vagar pels boscos amb la llebre com a mascota. Així de senzill, així de radical, se suposa que és una cosa en el qual ja anava pensant i és aquest succés fortuït el que desencadena tan kafkiana situació: “Es tractava d’un periodista i d’un fotògraf en viatge de treball: dos éssers infeliços i cínics. Estaven prop de l’edat madura i les esperances que en la seva joventut havien posat en el futur no s’havien complert satisfactòriament, ni de bon tros. Tots dos eren marits enganyats i desenganyats, la seva vida diària es construïa al voltant de sengles úlceres per venir, i a un sens fi d’altres petites preocupacions de tot tipus “.
La novel·la desafia el sentit pràctic de l’home urbà i s’endinsa en una forma de viure més d’acord amb la naturalesa humana: “El mateix els va passar als seus col·legues: frustrats en el seu treball, gent cínica. El més inútil dels economistes especialitzats en màrqueting valia per orientar aquest tipus de redactors sobre el que l’editor esperava d’ells “.
La història es fragmenta en petits episodis que es llegeixen amb molta facilitat i que ens porten a viure incendis forestals, rescats de material militar enfonsat en un riu fins perilloses històries de fronteres. Tot hi pot cabre dins d’aquests microrelats units per un heroi que es defensa del món amb el seu humor negre. Ens agrada aquesta novel·la perquè mostra que una altra forma de veure la realitat és possible encara, a aquests alçades de la pel·lícula: “Ell va contestar que no eren aquestes les seves intencions, a la qual cosa van respondre que ningú es menjaria al seu propi gos, i que de vegades era més fàcil estimar un animal que a una persona “.
La novel·la té un to d’ ingenuïtat i bondat que lliga molt amb aquest temps en què ens fem propòsits nous per a l’any que comença, la bondat hauria de ser una virtut a practicar per aconseguir la felicitat, perquè d’això va aquesta novel·la, de la forma en què un pot descobrir com pot arribar a ser feliç i quins són els límits de la crueltat humana: “Com podia haver gent així? Quin tipus de plaer podia produir semblant violència? Com pot l’home arribar a rebaixar-se tant i amb tanta crueltat? “. Preguntes que Arto Paasilina deixa en el vent perquè el lector les contesti.
J. A. Aguado