Humor anglès i intel·ligència europea
Howard Jacobson, “El cas únic de Sam Finkler”, Premi Booker 2010, Editorial Proa, Barcelona, 2011, 429 pàgines, 20 €.
L’escriptor britànic Howard Jacobson (Manchester, 1942) fent gala d’un humor anglès impecable va aconseguir el premi Man Booker a la millor obra de ficció en llengua anglesa, el guardó literari més prestigiós del Regne Unit, per la seva novel.la “The Finkler question”, que evoca en clau d’humor del que significa ser jueu a la Gran Bretanya actual: “La seva vida havia estat un contratemps rere l´altre. O sigui que hauria d´haver estat preparat per a aquest. Era un home que veia venir les coses. No premonicions obscures abans i després d’adormir-se, sinó perills reals i presents a plena llum del dia.
Jacobson havia estat finalista del premi Booker en dues ocasions anteriors, per “Kalooki nights” el 2006 i “Who ‘s sorry now?” El 2002, però a la tercera va la vençuda, com diuen qui la segueix l’aconsegueix. “The Finkler question” narra la història de Julian Treslove, un ex productor de ràdio de la cadena pública britànica BBC que es replanteja la seva identitat després de ser atacat de camí a casa. El jurat va descriure la novel.la com molt divertida, amb bon ritme i, molt important, sobre la qüestió del que és ser jueu: “Pel que fa aLS altres, eren lliures de viure el judaisme com volguessin. El grup ho era Tot Menys homogeni. Incloïa Jueus com en Finkler, que s’avergonyia absolutament de tot el que era jueu i que no concedia la més mínima importància al Yamim Noraim, i jueus que no sabien res de tot allò “.
Un tipus anomenat Julian Treslove, ja en la cinquantena, solter, que té dos fills amb dues dones diferents, amb els que amb prou feines ha conviscut i encara menys amb les seves mares, que ha estat productor de programes a la BBC britànica i ha anat descendint llocs en l’escalafó laboral a partir d’aquí, queda una nit a sopar amb un parell d’amics. Un d’ells, Libor, és un vell jueu txec, vidu d’una dona amb qui va estar casat tota la vida i a la qual enyora, l’altre, Sam Finkler, jueu anglès, de l’edat de Julian, també ha quedat vidu recentment. Quan Julian abandona la reunió i surt al carrer cap a casa és atracat i despullat per una dona. L’atracament el desconcerta pel fet que hagi estat una dona l’ atracadora i perquè sospita que l’ha colpejat per ser jueu, el que ell no és. El fet que hagi estat una dona no fa més que recordar obsessivament com de ridícula és la seva vida i l’ evident de la seva decadència laboral i personal: “Era una lliçó que semblava incapaç d’aprendre: que la companyia de dones absurdament sensuals sempre fa quedar l’home com un simple “.
Finkler és un triomfador, un personatge popular; Treslove és un ningú, i Líbor un home a qui tots dos respecten per la seva experiència. Treslove posseeix imaginació, és somiador, poca cosa i un autèntic perdedor. Finkler és massa alt per somiar i un triomfador. A poc a poc anirem sabent que els dos vidus, Libor i Finkler, cadascun a la seva manera, estan afectats per la pèrdua de les seves esposes i, en canvi, Treslove està afectat per la seva incapacitat per retenir les seves conquestes. Poc importa que Treslove hagi tingut una relació esporàdica amb Tyler, la difunta esposa de Finkler, ell admira i enveja a Finkler, perquè aquest és la seva referència negativa en la vida i també la imatge del que ell no ha aconseguit ser: “Tal com ho veia en Finkler, en Kugler era un mort en vida. I no, la seva putrefacció era infecciosa. Tan bon punt començava a parlar, en Finkler tenia ganes d’arrupir-se sempre hi ha coses per dir “.
Howard Jacobson és un humorista formidable. Ho és dins d’aquesta escola anglesa que s’ha fet gloriosa en la història de la literatura. Tota la primera part del llibre, en la qual s’ocupa de definir als tres personatges, les seves relacions, les seves actituds davant la vida, les seves manies i la seva amistat, és un exercici d’humor de la millor espècie, un humor, a més, que no resulta de somriure fàcil, sinó suaument demolidor. L’enginy de l’autor brilla en tot moment amb una resplendor uniforme i el lector segueix la història amb un somriure als llavis i una considerable satisfacció per la seva intel·ligència. Jacobson sempre es mostra mordaç, agut i humà, observador de les particulars fragilitats dels homes. I també és el consumat deconstructor de les mentides que ens diem a l’hora de mirar-nos a nosaltres mateixos. De tots els novel·listes contemporània ell aconsegueix un delicat equilibri entre el riure i la desesperació elevant-la a la categoria de literatura el vell ofici d’escriure.
J. A. Aguado