Desglaç

Això es dispara. Les previsions més pessimistes s’estan complint. En sis anys, els gels àrtics desapareixeran a l’època estival. Ja ho deien Pachauri i Gore que els canvis en alguns fenòmens climàtics podrien ser geomètrics i no lineals, accelerats i no progressius.

L’Àrtic s’està calentant quasi al doble de velocitat que la resta del món. El desglaç a Groenlàndia supera tots els records, cada any un 10% més que l’anterior. Si es fongués completament, el nivell global dels oceans augmentaria en 6,4 metres. Voleu dir que encara som a temps?

Cimera de Bali

Bones notícies des de la Conferència per al Canvi Climàtic de les Nacions Unides de  Bali. Austràlia firmarà el protocol de Kyoto. El nou govern laborista australià ha decidit unir-se a tots els que volem un futur més sostenible. La nostra més sincera benvinguda.

Ara només falten els Estats Units. A l’actual govern nord-americà se l’hi hauria de caure la cara de vergonya. Sol i contra la opinió mundial, encara fa prevaler els interessos econòmics per davant d’un món amb aire pur i aigües netes. Un món on s’accentua la pujada de nivell dels mars i la desforestació per conrear oli de palma per a biocombustibles. Vagi-se’n Mr. Bush. Sense planeta no hi ha economia!

Bangladesh

Bangladesh és un país pla, molt pla, massa pla; i es veu turmentat per les inundacions que originen els, cada vegada més, continus ciclons que assolen aquelles latituds. Bona part del seu territori es troba a l’enorme delta que formen els rius Ganges i Brahmaputra i ,com tots els deltes del món, es veu en perill imminent d’inundació. Davant la pujada del nivell dels mars, que originaria el desglaç polar, provocat per l’escalfament global, es trobaria en una situació caòtica. On es podrien refugiar 150 milions de persones, tenint en compte que la densitat de població és de 1002,2 hab/km2 ?

Del problema dels refugiats climàtics se’n parlarà sovint si no posem remei. Ja hi ha un país insular (Vanuatu) que es troba en plena negociació d’adhesió amb Austràlia per causa de la pujada del nivell oceànic. I no parlem de l’Àfrica subsahariana, on les sequeres i les males collites estan provocant un èxode, a vida o mort, d’enormes proporcions.

Sequera

L’efecte més important del canvi climàtic sobre la conca mediterrània serà, segons els experts, la sequera. L’escassetat d’aigua sempre ha estat una constant a casa nostra. A l’estiu molts pobles de Catalunya han hagut de prendre mesures de racionament. Però, ara, ja es preveu l’adopció d’aquestes mesures a finals d’hivern.

L’alteració del regim de pluges és conseqüència d’un caòtic cúmul de factors que van des del desviament dels corrents oceànics, passant per la desforestació i culminant en l’augment del vapor d’aigua en circulació a l’atmosfera provocat per les elevades temperatures i el desglaç. Al desert d’Atacama (Xile), que sempre havia estat considerat el més sec del món, en els últims 3 anys, han caigut pluges abundants. És com si els límits de les zones climàtiques s’estiguessin desplaçant.

Tempesta de sorra a Casp

La península ibèrica és un dels llocs que patirà més les conseqüències de la desertització degut al canvi climàtic. El 1977, a la conferència de les Nacions Unides a Nairobi, ja es comentava que el país europeu amb més perill de desertització era Espanya. Ara, amb l’acceleració d’aquest fenomen per l’escalfament global, provocat per les emissions de gasos d’efecte hivernacle, sembla que ja en comencem a veure les primeres manifestacions.

L’escassetat de pluges, les altes temperatures, la sobreexplotació dels terrenys de conreu, la salinització per excés de rec, etc. convertiran bona part del nostre país en un desert polsós com el de les imatges següents enregistrades prop de Casp a l’Aragó al, ja, “desert de Los Monegros”.

Hola!

Benvingut/da al Bloc Climàtic de l’IES Mare de Déu de la Candelera de L’Ametlla de Mar.

Un bloc realitzat per alumnes i profes col·laborant en l’intent de descobrir que hi ha de veritat o de mentida en l’anomenat “Canvi climàtic”.

Per a molts, l’escalfament global és un fet indiscutible, per a d’altres no és més que una enganyifa, un enorme “hoax” amb intencions no gaire clares.

En aquest espai de discussió intentarem aportar proves en un sentit o en un altre a fi i a efecte de treure’n l’entrellat.