bmir

Alumnes i exalumnes de l’ESMUC han preparat unes jornades de pedagogia musical pel seu compte. I han aconseguit implicar a molta gent, mobilitzar altres estudiants i docents, aconseguir finançament. Sort que en tenim de persones així. Gent que s’espavila i que fa coses.

Em va demanar una intervenció i, clar, no m’hi podia negar. Seguint l’esperit de la gent emprenedora vaig posar la coctelera en marxa per tal de fer un combinat impossible de beure! Tanmateix, sacsejar una mica les idees és un bon exercici. Els diumenges somiant i els dilluns, arremangant-nos. És una sort i un privilegi tenir “exalumnes” com l’Agnès i la seva colla.

Voldria donar aquí les gràcies a totes les persones que per diferents vies (fins i tot NO digitals!) han valorat positivament la 20a sessió web dedicada a les competències digitals i l’educació reglada. També a Jordi Graells que va demanar-me de participar en una sessió web el juliol de 2008 i que per moltes raons, aquesta col·laboració no va ser possible fins ara. Gràcies per la confiança. Que el guió de la sessió estigués acordat fa gairebé dos anys, quan ni existia el projecte EDUCAT1x1, indica que hi ha temes que segueixen un ritme molt més pausat del que a vegades ens dóna a entendre el nostre lector de feeds. O, si ho voleu, que hi ha persones que ens entossudim a mantenir un tempo més moderat, a favor de fer-lo més sostingut, més durador. Penso, sincerament, que l’educació és una carrera de fons, no apte per esprínters o aventurers. Queda molt per fer!

Més informació a la web de la Generalitat i una síntesi You Tube. [!!]

Degut a la incorporació de nombrosos centres al Projecte eduCAT1x1, torno a compartir sessions d’acompanyament amb els docents. Això suposa un grau considerable de treball afegit i de desgast personal, però és per a mi indispensable per a dues raons. Em permet estar en contacte directe amb els docents i els centres que visito i copsar la implantació real del projecte, amb una barreja indestriable de problemes, pors i il·lusions. I, per altra part, em consola de l’allunyament de les aules i dels alumnes i esdevé una mena de succedani de tot de coses que fins fa ben poc han constituït la meva identitat professional. No puc sinó expressar el meu agraïment a tothom i, molt especialment, a aquells amb els que comparteixo el somni d’una millora educativa.

Hem acabat el curs adreçat als professionals dels serveis educatius que faran l’assessorament als centres EduCAT1x1. Finalitza una setmana esgotadora al Citilab, que arrencarà amb una nova ampliació del llistat de tasques i responsabilitats al voltant del Projecte EducCAT1x1.

Correspon als assistents destacar-ne els aspectes positius, assenyalar les mancances i proposar millores pel que sembla que serà una propera i imminent segona edició.

Aquesta voràgine d’intervencions, accions, trobades… és perillosa. Fàcilment podem perdre el control del projecte, en una acceleració desgovernada que no beneficia a ningú.

En música el tempo no és, com alguns pensen, la regularitat del compàs. El tempo és l’equilibri de la densitat harmònica amb la cadència de la pulsació. Per això la pulsació ha de ser variable, controlada subtilment pel músic, en atenció permanent, per a mantenir el tempo.

En aquest projecte ens juguem el control del tempo en el tractament subtil dels sentiments i de les emocions dels agents, més que no pas en l’execució que, segur, serà millorable.

Eso que se conoce como la òpera from bmir on Vimeo.

Això vaig voler dir, al final de la presentació de la xarxa de de docents.

Aquesta presentació va acompanyar l’exposició “Començar” en les jornades inicials amb els docents del Projecte EduCAT1x1. Fer deu sessions amb professors i professores de tot el territori ha estat una tasca esgotadora i estimulant al mateix temps. No puc resumir en quatre ratlles totes les converses, contactes, intercanvis, complicitats, etc. que he compartit amb tants companys. Segur que he aprés molt més que ells i n’estic profundament agraït. Gràcies!

En aquest vídeo, en Josep M. Carbó i Tegeiro, professor de l’IES de Santa Coloma de Farners de Santa Coloma de Farners en aquell moment (2007), presenta la ponència “Didàctica del grup heterogeni”, dins el marc de la Sessió general de cloenda del curs formació per al professorat de les Aules obertes.

Ara és professor a l’institut de Sils i juntament amb el grup “La font” de Girona, han començat a dur a la realitat “el seu somni”.

Un curs després, estan esgotats. No és el lloc de trobar-ne les causes. Només apuntar una reflexió: dir és fàcil, fer és esgotador. Aixecar un centre del no res, amb les condicions reals de mitjans humans, materials i de coneixement actuals és una tasca titànica.

Una raó més per a comprendre perquè l’escola no canvia fàcilment.
I per admirar el coratge i l’esforç d’en Josep Maria i la seva gent…