bmir

Avaluació segons normativa:

2.3 L’avaluació ha de tenir un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu, i la informació que proporciona ha de permetre no tan sols millorar els aprenentatges de l’alumnat sinó també els processos d’ensenyament emprats i la pràctica docent. L’avaluació ha de constatar l’assoliment de resultats de l’aprenentatge.

2.4 L’avaluació ha de ser, també, diferenciada per les matèries del currículum, a i de constatar els avenços de l’alumnat en cadascuna. Els referents per a l’avaluació són l’assoliment de les competències bàsiques i els criteris d’avaluació de les matèries. Així mateix s’han de tenir en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç per progressar demostrat per l’alumne/a.

Avaluació segons l’aplicació:

Les diferències entre el discurs i la realitat han arribat a extrems molt preocupants. Nosaltres ens esforcem en treballar de forma rica i estimulant, integrant els coneixements de les diferents assignatures, cercant un aprenentatge basat en les competències, procurant una avaluació reguladora i formativa. Ens costa molt i molt, ens hi trenquem les banyes, ens hi deixem nits de son. No ens en sortim, però fem camí. Després de mesos de feina, però, el Departament ens demana que tot convergeixi en la tria d’una lletra d’entre cinc.

Crec que fa 20 anys, quan era professor de BUP, era gairebé igual, tot i que llavors tenia 9 números i ho feia en un disquet.

Potser ens ho hauríem de fer mirar, això de l’avaluació.

“Si un alumne de tres a sis anys té un taller d’empresa; si a primària pot crear cooperativa a l’aula, si sap dissenyar un producte i presentar-lo al mercat, si visita empreses i rep gent del món de l’empresa que li expliquen com s’han transformat en accions les grans idees, a secundària sistematitza els coneixements i a la Formació Professional es prepara per ser protagonista de la seva formació i del seu futur”.

Consellera Irene Rigau dixit. Viure per veure.

Entre el Departament i Talència vam fer uns vídeos per a explicar què és el Projecte eduCAT1x1 a les persones que no en formen part, a la ciutadania en general. És una visió institucional a grans trets, no una visió detallada o crítica. Segur que hi  manquen coses, persones, punts de vista… però és una fotografia possible de com està el projecte o de com estava fa uns mesos, quan es va fer la gravació i la producció.

A mi em va tocar sortir i, no puc negar-ho, em fa força vergonya de trobar-me ara a la pantalla de l’ordinador. Sort que hi ha molts altres agents: alumnes, docents, pares, tècnics…

Però per altra part, crec que en aquest projecte hi ha moltes persones que s’hi han compromès personalment, que hi han “posat la cara” de veritat, tot i que no surten en el vídeo. Moltes persones anònimes que s’hi han compromès, en el seu centre, en la seva comunitat educativa, en el seu equip docent. Molts alumnes i famílies, també.

Vídeos del Projecte eduCAT1x1

http://www.presentacio.educat1x1.cat/

Perquè no tots els que hi participen hi estan compromesos. Ni als centres, ni a l’administració, no ens enganyem. N’hi ha molts que hi participen, certament, però no n’hi ha tants que s’hi comprometen. Recordeu que la gallina participa quan fa un ou i que el porc es compromet quan fa un pernil. Fer de gallina és fàcil; si fas de porc, t’hi van moltes coses. De fet, després de comprometre’t, et canvia la vida. Després de comprometre’t amb la digitalització et canvia el teu centre i la teva aula. Ja sabem que aquest projecte no és el millor, però és el possible i només amb el compromís de molts arribarà a bon port.

És per aquestes persones compromeses en la digitalització de les aules que em sembla que cal aguantar aquest rubor que et fa aparèixer en els vídeos. Encara que només sigui una forma indirecta de donar-los sincerament les gràcies pel seu esforç invisible i fonamental, el que produeix canvis i millores.

El vídeo recull el discurs d’Irene Rigau, Consellera d’Ensenyament, en la sessió inaugural del curs de formació en direcció de centres educatius en la seva primera edició. Reflexiona sobre la funció directiva i les polítiques educatives del nou govern, fonamentant-les en l’ideari de la LEC. La direcció política de l’educació eé defensada en base a la legitimitat democràtica que emana del Parlament.

Exposa la consellera que la LEC ha estat legitimada pel Parlament de Catalunya amb un 85% de suport parlamentari. I això obliga a la seva aplicació. Que els sindicats s’oposessin al Parlament i en demanessin la seva retirada fou, en paraules de la Consellera, “una experiència inexplicable”. No sé si aquesta és la manera de recuperar el diàleg amb els docents i els sindicats, però el temps ho dirà.

Per altra part, em sembla que el discurs val la pena de ser escoltat i reflexionat: política educativa, autonomia de centres, funció directiva, ensenyament públic, formació dels docents, etc. La Consellera té una visió de la política educativa que vol. Això em sembla magnífic, tot i que no és la meva, és la que han votat els catalans.

Però la LEC no és la finalitat, és el mitjà. L’eina per a fer “la tercera renovació pedagògica“. No us perdeu els darrers cinc minuts del discurs. Déu ni do, l’ambició de la nostra Consellera.

Em quedo pensant en la crida a la tercera renovació pedagògica, que serà metodològica i organitzativa segons Irene Rigau.

Doncs, vinga, tots a treballar fort.

http://www.youtube.com/watch?v=tgtnNc1Zplc

En efecte, la tesi final és clara: Os tempos mudam, o sentimento continua o mesmo. I la publicitat, també!
Vull dir que estem tots encantats donant sortida, enviant i rebent aquest vídeo, per altra part divertit i magnífic, que recull una pila de reclams publicitaris d’empreses dures en el món de la tecnologia i Internet.

Jo em pregunto si aquest vídeo anunciés Telefónica, El Corte Inglés, Iberia, Abertis i Microsoft… la comunitat 2.0 es dedicaria a enviar-lo a tort i a dret? Si acabés amb la marca La Caixa Exentric, també s’enllaçaria. Jo crec que no. Tenim una clara consciència de què és publicitat i màrqueting a la televisió, la premsa escrita o la ràdio. Però potser ens manca encara reflexió sobre la dimensió social i cultural de la societat del coneixement. És a dir, ens manquen competències digitals…

Em sembla que ens prenem massa alegrement aquest tema a Internet, un mitjà molt poderós de publicitat i completament desregulat. La mitjana d’anuncis d’aquests deliciosos tres minuts és difícil de superar. No subestimem el poder viral que té la nostra contribució a la seva expansió. Crec que molts es sorprendrien.

Tal com s’explica en el bloc d’Educació, s’ha iniciat la tercera ‘Entrevista oberta’ a la ciutadania i està dedicada al projecte eduCAT1x1. Així doncs, fins el 13 de juliol, es podrà preguntar a Jaume Graells, director general de l’Educació Bàsica i Batxillerat, qüestions d’interès en relació al projecte eduCAT1x1.  Les deu preguntes més votades es respondran en el canal d’Educació a Youtube partir del 15 de juliol.

Com s’indica en el portal de la Generalitat:

“Per participar-hi cal tenir un compte de GMail i plantejar preguntes concretes sobre el Projecte eduCAT1x1. Qualsevol queixa o comentari no es tindrà en compte en el procés de participació. També és imprescindible mantenir en tot moment el respecte i no ofendre ni atemptar contra cap persona.”

Segurament no és l’espai per al professorat implicat, però segur que ho és de la ciutadania informada. No dubto que les respostes del director general m’interessaran, però, de fet, m’interessaran molt més les preguntes. Seran un termòmetre de quins temes preocupen a la ciutadania posada en les TIC en relació al projecte.

També és possible que els docents aprofitin aquesta oportunitat per a expressar les seves crítiques al projecte o a la gestió que en fem del desplegament. També serà, doncs, un termòmetre de l’estat del projecte.

Però igualment ho serà de la qualitat de la crítica que el projecte genera. I això també ho trobo molt interessant. Veurem què en surt de tot plegat.